Jacques Derrida
Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol de 1930 — París, 8 d'octubre de 2004), fou un filòsof franco-algerià, considerat un dels més influents pensadors contemporanis. Va crear i desenvolupar l'escola de pensament al voltant del deconstruccionisme, en la línia d'Edmund Husserl i Martin Heidegger.
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
El Biar (Algèria), 15 de juliol de 1930 |
Mort |
5è districte de París (França), 8 d'octubre de 2004 (74 anys) |
Ocupació | Filòsof, crític literari, professor d'universitat i escriptor |
Citacions
modifica- No hi ha res fora del text. [Però els textos no són de fiar][1]
- De la grammatologie, 1967.
- L'Ecriture et la différence, 1967.
- Deconstrucció -si existeix quelcom així, es desenvolupa en l'experiència de l'impossible.[1]
- 1993.
- L'hospitalitat és un tret singular, una «tragèdia del destí» en tant lliga la llei il·limitada d'hospitalitat amb condicions imposades tant a l'hoste com a l'acollidor.[2]
- (en francès) L'hospitalité est une chose singulière, une "tragédie destinale" nouant la loi de l'hospitalité absolue aux lois et conditions imposées à l'accueilli comme à l'accueillant..
- De l'Hospitalité, 1997.
- Quan un estat no respecta el dret al secret, esdevé amenaçador: violència policial, inquisició, totalitarisme. Considero el dret al secret com un dret ètic i polític.[3]
- «De la paraula a la vida: un diàleg entre Jacques Derrida i Hélène Cixous» a La llengua m'és l'únic refugi.
- Estic en guerra contra mi mateix... i dic coses contradictòries [...] Som estructuralment supervivents, marcats per una estructura de la petja, del testament. [...] La supervivència és la vida més enllà de la vida [...] és la vida més intensa possible. Mai he estat tan obsessionat per la necessitat de morir com en els moments de felicitat...[1]
Le monolinguisme de l'autre (1996)
modificaRecull de frases de l'obra Le monolinguisme de l'autre ou La prothèse d'origine —El monolingüisme de l'altre— publicat el 1996, a partir de la comunicació oral que l'autor presentà en el col·loqui internacional «Echoes from Else where», a la Universitat Estatal de Louisiana, el 1992.
- No tinc més que una llengua i aquesta no és la meva.[4]
- Expressa la seva relació amb la llengua francesa; la seva única llengua però que, en tant que algerià i jueu nascut a una colònia de França on fou prohibit l'àrab, és la dels francesos que la imposaren com a única.
- L'amor en general passa per l'amor a la llengua, que no és ni nacionalista ni conservador, però que exigeix proves, i superar proves. No es pot fer qualsevol cosa amb la llengua, que ens preexisteix, que ens sobreviu.[4]
- Suposo que si estimo aquesta llengua com estimo la vida, i de vegades més de com l'estima aquest o aquell francès d'origen, és perquè jo l'estimo com un estrany que hi ha estat acollit, que s'ha apropiat d'aquesta llengua com la seua única possibilitat.[4]
Chaque fois unique, la fin du monde (2003)
modificaRecull de dites de l'obra Chaque fois unique, la fin du monde —Cada cop única, la fi del món— publicada el 2003, on es recull intervencions de Jacques Derrida davant la mort de sis dels seus amics, realitzades entre 1981 i 2003.
- Viure, com el morir, no s'aprèn. Ni d'un mateix ni de la vida per la vida. Sols de l'altre i per la mort.[1]
- La mort proclama cada cop la fi del món en la seva totalitat, el final de tot món possible, i cada cop la fi del món com a totalitat única, per tant, irreemplaçable i, per tant, infinita.[5]
- No deixa lloc, ni la menor possibilitat, al recanvi ni a la supervivència del sol i únic que fa de cada ésser viu [...] un ésser viu sol i únic.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Lectura de Derrida». Flâneur assegut. Fundació Fita. Arxivat de l'original el 1535874770. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ Derrida, Jacques «"De l'Hospitalité" - Fragments». Ecarts d'identit, 84/85, (març-juny 1998) [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ Cixous, Hélène. La llengua m'és l'únic refugi. Palma, Mallorca: Lleonard Muntaner, 2009, p. 115. ISBN 978-84-92562-28-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Derrida, Jacques. Le monolinguisme de l'autre ou La prothèse d'origine. Paris: Galilée, 1996. ISBN 9782718604749.
- ↑ 5,0 5,1 Antich, Xavier «Cada cop única, la fi del món». Ara, (06-10-2016) [Consulta: 10 juny 2017].