Obre el menú principal
  • Qui a bon arbre s'arrima, bona sombra el cobri.[1]
  • Qui bé s'està nos moga.[2]
  • Callen barbes, y canten cartes.[3]
  • Contra el comú no guanyaràs tu.[4]
  • Mira't a tu, y no diràs mal de ningú.[5]
  • Calla tu, y callaré jo.[5]
  • Alabem primerament a Déu Pare Omnipotent.[6]
  • A un sols Déu adoraràs, y en va may lo juraràs.[6]
  • Al pobre ques vergonyant donali de quant en quant.[7]
  • Al home que de tu fia, fia dell, ques cortesia.[7]
  • Als criats nols degues massa, per quet trauran de ta casa.[7]
  • Al amich probal primer, ans quel hatjes menester.[7]
  • A ase ruch, Arriero loco.[7]
  • Al qui enganyant a tot lo Món ofèn, qui menys se pensa alguna volta el ven.[7]
  • Al qui desvergonyidament enganya, solen pagarli amb la mateixa manya.[7]
  • Alguna volta sol restar burlat lo qui ab altres sol ser descompasat.[7]
  • Acudir per socorro es gran engany, a qui viu de a tots fer trampa, y engany.[7]
  • A ta filla mentres creix, donali lo que mereix.[7]
  • Advertix açò, fill meu, que tostem te mira Déu.[7]
  • Al cab de cent anys, se cauen los murs, y salcen los muladars.[7]
  • A la Església per orar, y a la plaça per tractar.[7]
  • Amistat per interès, no dura, perquè no ho és.[7]
  • A morts, y a anats, amichs acabats.[8]
  • Ab lo qui beu massa vi, negocia en ell dematí.[8]
  • A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança.[8]
  • Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam.[8]
  • Al Príncep que bé governa, desitjali vida eterna.[8]
  • Al cavall desenfrenat, miral de lluny, y amagat.[8]
  • A Moro mort gran llançada.[8]
  • Amor, y la gravetat, no passen per un forat.[8]
  • Així com preguntaràs, tal resposta alcançaràs.[8]
  • A ningú demanaràs los diners que guardaràs.[8]
  • Al ase, y mala muller bastonades ho han de fer.[8]
  • A més presa, més vagar.[8]
  • A qui gastar li dol, no compra lo que vol.[8]
  • A carn dura, dent aguda.[8]
  • Ab repòs tot ho faràs, y al Zoilo dir deixaràs.[8]
  • A com se vénen les nesples? Conforme cauen les bèsties.[9]
  • Al bo porque honre, y al roin perquè not deshonre.[9]
  • A Pasqua els fochs, y a Nadal los jochs.[9]
  • Allò quet importa a tu, no ho deixes fer a ningú.[9]
  • A Déu pregant, y ab la maça pegant.[9]
  • Al pobre no és profitós, acompanyarse ab lo poderós.[9]
  • Al mal per temor, y al bo per amor.[9]
  • Aprenent de Portugal, no sab cosir, y vol tallar.[9]
  • Així com és la campana tal és la batallada.[9]
  • Aprés que morí Pascual, li portaren lorinal.[9]
  • Al criat que servit ha, no li degues res demà.[9]
  • Al Villà, donantli el dit se pren la mà.[9]
  • A bribo, bribo, y mig.[9]
  • A lo teu tu.[9]
  • Ausades Monica.[9]
  • Al fregir mo direu.[10]
  • Això és bufar en caldo fret.[10]
  • Ajudat, y tajudaré.[10]
  • Aprés de Déu la olla.[10]
  • A la vellea, es feu lo Diable çabater.[10]
  • Ay bordell de calces! noves, y plenes de punts.[10]
  • Al gat sarpada? Y al colom porgueres?[10]
  • Al bou vell, sancerro nou.[10]
  • Al cul està la mel.[10]
  • Aigua passada no mol molí.[10]
  • Alla hon vatjes, com vetjes faces.[10]
  • A bona fam, no hia pa dur.[10]
  • Al cavall donat, no li mires lo pel.[10]
  • A tu et dich sogra, entente nora.[10]
  • Al Estiu tot hom viu.[10]
  • Ans quet cases, mira el que fas.[10]
  • Al enfornar se fan los pans geperuts.[10]
  • Arbre vell, transplantat a terra nova, mai li proba.[10]
  • A gran seca, gran remullada.[10]
  • A gos vell, no hia sus, sus.[10]
  • A paraules necies, orelles sordes.[10]
  • A bona gana de ballar, poch so es menester.[10]
  • A bon entenedor, breu parlador.[10]
  • A falta de bons, mon pare és Alcalde.[10]
  • A la de pares roins, no la posses en chapins.[10]
  • A la llarga, el galgo a la llebre mata.[11]
  • Amich de hu, y enemich de ningú.[11]
  • A mon pare li dien fogasa, y yo em muych de fam.[11]
  • Amor de Senyor, aigua en cistella.[11]
  • A la Luna de Valencia.[11]
  • A tandes va el riure.[11]
  • A bona porta etgafa la fam.[11]
  • Aquella és la Pàtria, on hu bé passa.[11]
  • A riu rebolt, ganància de Peixcadors.[11]
  • Amistat de Monja, Porgatori de bolsa.[11]
  • Aquell qui per home es té, ha de obrar segons convé.[11]
  • A Déu guanya per amich, qui perdona al enemich.[11]
  • Bon Senyor parlau cortès, quel bon parlar no costa res.[11]
  • Bofetada que not puixes vengar, no te la deixes pegar.[11]
  • Bona vida em tinch, bona fam me passe.[11]
  • Bé véns mal, si véns asoles.[11]
  • Bona és la sal, encara que cara.[11]
  • Boca que no parla Déu no la ou.[11]
  • Bo és viure pera veure.[12]
  • Bona camisa la que una es fila.[12]
  • Bona nit cresol, que la llum sapaga.[12]
  • Bona pata, y bona orella, senyal de bona bèstia.[12]
  • Bé sab lo gat la barba que llepa.[12]
  • Bé guisa la moça, més millor la bolsa.[12]
  • Bo, poquet, y assobintet, és al cos profitoset.[12]
  • Bona dona portau Conde. Ella dirà.[12]
  • Brams de ase, no putjen al Cel.[12]
  • Bon dia és lo que plou, si no apedrega.[12]
  • Benhatja qui als seus semetja.[12]
  • Bona vida, pare, y mare olvida.[12]
  • Bocí per força, no fa profit.[12]
  • Bo és tindre parents en Cort.[12]
  • Beneyta casa és aquella, que té olor de vell tota ella.[12]
  • Barba de moltes colors, sols la porten los traydors.[12]
  • Barber piadós encangrena la plaga.[12]
  • Confessat ben amenut, perquè molt lo pecat put.[12]
  • Confessa a ton Confessor, finsa el pensament menor.[13]
  • Casa a ton fill quant voldràs, y a ta filla quant podràs.[13]
  • Caçador de moixonets, lo que guanya, menudets.[13]
  • Consola als desconsolats, visita als encarcerats.[13]
  • Cascú no entenga sinó en son Ofici, y no es fique may en agé Ofici.[13]
  • Com tingues gran paciència, y perseveres, eixiràs ab la cosa quemprengueres.[13]
  • Cases fetes de robar, se vénen a derrocar.[13]
  • Cartes, daus, dones, y vi, fan tornar al rich mesquí.[13]
  • Caldera vella, o terrat, no està sens bony, o forat.[13]
  • Cada hu estornuda, com Déu li ajuda.[13]
  • Contra el comú, no guanyaràs tu.[13]
  • Conforme el pardal, la gàvia.[13]
  • Cada gall, en son galliner, canta molt bé.[13]
  • Com lo concell sia bo, mes quel done el contrari.[13]
  • Canteret nou, fa laygua fresqueta.[13]
  • Canten cartes, y callen barbes.[14]
  • Cada ovella, ab sa parella.[14]
  • Cada oller alaba ses olles, y més qui les té foradades.[14]
  • Cada hu en sa casa, y Déu en la de tots.[14]
  • Cada olleta, troba sa cobertoreta.[14]
  • Cada cosa en son temps, y el nabs en Advent.[14]
  • Cada hu en son Ofici es pensa fer Rey.[14]
  • Cada hu en sa casa sab lo que passa.[14]
  • Cada dia col, lo caldo amarga.[14]
  • Cada hu parla conforme qui es.[14]
  • Cada hu conta de la fira conforme en ella li va.[14]
  • Cada hu plora son dol a la llum del seu cresol.[14]
  • Cada hu lo que li toca.[14]
  • Cada loco en son thema.[14]
  • Cada hu lo que li cou.[14]
  • Cada hu lo que més ama.[14]
  • Çabater, fes tes çabates.[14]
  • Conforme la bóta, així dóna el vi.[14]
  • Calla tu, y callaré yo.[14]
  • Conforme el ase lalbarda.[14]
  • Conforme es larbre, així dóna el fruit.[15]
  • Conforme faràs, així trobaràs.[15]
  • Casament dalforja, sempre està a la porta.[15]
  • Càrrega que plau no pesa.[15]
  • Corbs en corbs nos piquen.[15]
  • Casa de dos portes, mala és de guardar.[15]
  • Consell que no és bo pera tu, nol dones a ningú.[15]
  • Coneixenses moltes, y pagar una.[15]
  • Criau corbs, y os trauran los ulls.[15]
  • Cuentos vells, baralles noves.[15]
  • Cent de un ventre, y cada hu de son temple.[15]
  • Continua gotera, forada la pedra.[15]
  • Conforme es viu així es mor.[15]
  • Cent anys digué na Domentja, qui poch mentja, molt temps mentja.[15]
  • Contra el poder de la mort, no hià hom que sia fort.[15]
  • Crech en Déu ques Trino, y Hu, y no hià altre Déu algú.[15]
  • Crech també ab fe molt igual, una Església universal.[15]
  • Devot de la Verge Pura, sia tota creatura.[16]
  • Del home la perfecció, es obrar segons rahó.[16]
  • De tos pares quant són vells, not descuides un punt dells.[16]
  • Deixa diners als amichs, si vols tenir enemichs.[16]
  • Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja.[16]
  • Dóna a qui està despullat, de ta roba la mitat.[16]
  • Déu me done contienda, ab qui mentenga.[16]
  • Dia la vella Perica: la espina quant naix ja pica.[16]
  • De lo que no has estudiat no tractes, que és necetat.[16]
  • Déu castiga, y no amenaça.[16]
  • Déu fa justícia a tots.[16]
  • Darrere, al Rey li fan les figues.[16]
  • Diesme en qui vas, y et diré qui eres.[16]
  • De mos punts quiçà et riuràs, mes de mos diners no mentjaràs.[17]
  • Déu conserve la Justícia, y ens guart de ella.[17]
  • Del mal, lo mig.[17]
  • Déu dóna el fret, conforme la roba.[17]
  • Déu dóna la plaga, y la medicina.[17]
  • Dels meus, vulles mal dir, mes no mal oir.[17]
  • De ser Cantor no tinga pressumpció, aquell qui no sab més que una cansó.[17]
  • Dia de alegria, vespra és de pessar.[17]
  • Dia de dejuni, vespra és de dia sanct.[17]
  • De gent roin, un carrer.[17]
  • Del cuiro ixen les corretjes.[17]
  • Déu provirà pera calces, y ell no tenia cames.[17]
  • De forn, y molí pots mudar; mes de Ladre no has descapar.[17]
  • Dos galls en un galliner, no canten bé.[17]
  • Déu nos guart de laygua mansa, que la corrent ella passa.[17]
  • Deixa fer al Mestre, per ase que sia.[17]
  • Dels qui fuigen, algú sen escapa.[17]
  • Del llob un pel, y eixe del front.[17]
  • Dos germans en un Consell, fan tornar lo blanch bermell.[17]
  • Diu lo mort al degollat: Qui tan mal taparellat?[17]
  • Daball del bon sanyal, està lhome mal.[18]
  • De hon hu menys se pensa salta una llebre.[18]
  • Dels enemichs, los menys.[18]
  • Del vell, lo concell.[18]
  • De nit tots los gats són pardos.[18]
  • De etc. de Notari; Recipe de Metje; y Digessis de Advocat; Déu nos guart.[18]
  • Dels escarmentats, ixen los avisats.[18]
  • Déu ab molt goig, y alegria, resucita al tercer dia.[18]
  • Del home al fi principal, és la glòria Celestial.[18]
  • És Maria Celestial, sens pecat original.[18]
  • En la casa del qui jura, no faltarà desventura.[18]
  • És amor la charitat de la Divina Bondat.[18]
  • És empleo meritori, meditar lo Porgatori.[18]
  • En la boca del discret, lo ques publich és secret.[19]
  • És molt gran la discreció del qui lleva la ocasió.[19]
  • És doblada la maldat ques fa en senyal damistat.[19]
  • En esta vida la millor herència és aplicar treball, y diligència.[19]
  • En bones conversacions, may no trunques les rahons.[19]
  • En fer dia deixa el llit, tindràs salut, y dellit.[19]
  • Encara quet vullen mal, no perdràs ton natural.[19]
  • En la vida ta muller, tres eixides ha de fer.[19]
  • En una boca tancada, la mosca no ferà entrada.[19]
  • En la terra que nos bona, molt més mal hià del que sona.[19]
  • En les obres, y en la fe, se coneix qui amor te té.[19]
  • En dirse les veritats, se perden les amistats.[19]
  • En qui no pots medrar, deixa de porfiar.[19]
  • En la presència del Sol, poca és la llum del cresol.[19]
  • En la casa ques treballa, jamés falta pa, ni palla.[20]
  • Entre dos digual estat, en lestret és lo debat.[20]
  • En faltar lo cab, tot va desbaratat.[20]
  • En la paciència tot falcança.[20]
  • En tot hià trampa, menys en lo vi que possen aygua.[20]
  • En la terra dels Cegos, qui té un ull és Rey.[20]
  • Estudia les Leys Divines, si saber vols les Humanes.[20]
  • Entre amichs no cal toballes, y ells non tenien.[20]
  • En qui vaig, vaig.[20]
  • En lo sembrar, ni cullir, no vol dormir.[20]
  • En lo Invern per la moquita, y en lo Estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.[20]
  • Estil, y pràctica, fan Ley.[20]
  • En lo cuch, se peixca languila.[20]
  • En fer bé, sies lo primer.[20]
  • Encara que la mona es vista de seda, mona es queda.[20]
  • En burles, ni en veres, ab tos matjors no parteixques peres.[20]
  • En tirant lo foch a laygua, prest sapaga.[21]
  • En lo perill, se coneix lamich.[21]
  • Escudero pobre, taça de plata, y canter de coure.[21]
  • En lo dia sabi del Juí, se dirà cascú: 'Ego fui'.[21]
  • Faràs ab gran diligència, lexami de la concència.[21]
  • Fill meu, paga allò que deus, no ho deixes per tos hereus.[21]
  • Fes bé sempre que podràs, perquè això temportaràs.[21]
  • Fuigiràs del Usurer, com del mateix Lucifer.[21]
  • Fila Luisa, y portaràs camisa.[21]
  • Febres de Maig, salut pera tot lany.[21]
  • Faena feta diners aguayta.[21]
  • Feu bé a bèsties, y os tiraran de coces.[21]
  • Faedors, y consentidors, tots mereixen una pena.[21]
  • Fer bé, no es pert.[21]
  • Fortuna et done Déu fill, quel saber poch, te val.[21]
  • Fes bé, y no mires a qui.[22]
  • Gran cosa és no ser ingrat a qui ta beneficiat.[22]
  • Guardat de la hypocresia, perques mala malaltia.[22]
  • Gran cuidado el Metje té, del malalt que paga bé.[22]
  • Gallineta que per casa va, sinó pica, picarà.[22]
  • Gent dahuch, campana de fusta.[22]
  • Gran tronch, bona brasa.[22]
  • Gran és mon gendre, bo sia ell.[22]
  • Gos que lladra, no mocega.[22]
  • Guarda el Mesquí, y no sab pera qui.[22]
  • Gallina vella, fa bon caldo.[22]
  • Gat nyaulador, jamés bon caçador.[22]
  • Gran olla, poca carn, y casa gran, pa chiquet.[22]
  • Gich ben doctrinat, ferà vell descansat.[22]
  • Hacienda ques mal guanyada, no tindrà molta durada.[23]
  • Hostes vindran, que de casa ens trauran.[23]
  • Hui per mi, demà per tu.[23]
  • Hon no hià cap, tot és coa.[23]
  • Home prevengut, val per dos.[23]
  • Hon no hià guany, tot és mal any.[23]
  • Honra, y profit no cab en un pit.[23]
  • Home parat, no fa guerra.[23]
  • Hui no es fia así, demà sí.[23]
  • Hon se fa foch ix fum.[23]
  • Hon va el mal? Hon nihà més.[23]
  • Hon no hià fanch, nos fan botifarres.[23]
  • Hacienda, y honra guanyaràs obrant, y no ab presumpció vana empereant.[23]
  • Home pobre, tot són traces.[23]
  • Hacienda, ton amo et vetja.[23]
  • Hon anirà el bou que no llaure?[23]
  • Hon no hi ha cap, no cal sombrero.[23]
  • Home pobre, olla dargent, y canter de coure.[24]
  • Hacienda feta dessola, prest sembola.[24]
  • Jutje que no té concència, may farà bona sentència.[24]
  • Ja que has fet lo Sanct, fes Laltar.[24]
  • Justícia, més no per ma casa.[24]
  • Jerusalem, Jerusalem, quant més anat, menys valem.[24]
  • Joch de mans, joch de villans.[24]
  • Jamés cau, ni menys tropeça, la fe que a Déu sendereça.[24]
  • Les festes has de guardar, y a ton pare, y mare honrar.[24]
  • La Creu de més excel.lencia, és la Creu de la paciència.[24]
  • Lo qui torna bé per mal, conseguix premi immortal.[24]
  • Lo qui mal per mal intenta, a si mateix satormenta.[25]
  • Lo millor bocí del plat, daràs a qui tangendrat.[25]
  • La Doncella recatada, ferà molt bona casada.[25]
  • La dona és tan mudable com lo vent; de ses paraules no faces fonament.[25]
  • Lo fill qui a sos pares bat, ja lo Infern té aparellat.[25]
  • La Senyora qui treballa, no gasta diner, ni malla.[25]
  • La muller a son marit tingali ben net lo llit.[25]
  • Lo marit a la muller tingali son menester.[25]
  • La dona qui es possa unguents a la cara, pert les dents.[25]
  • Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.[25]
  • Lhome qui tracta ab amigues, may li faltaran fatigues.[25]
  • Lo mensatjer, ni mentirós, ni pereós.[25]
  • La dona, sens menester, no estia baix al carrer.[25]
  • La dona quet casaràs, fes que sia de ton braç.[25]
  • Lo Cavaller, a la guerra, y el Laurador, a la terra.[26]
  • La pobrea es farà rica, si a mentjar poquet saplica.[26]
  • Lo Sacerdot retirat, és de tot hom estimat.[26]
  • La dona qui pren, son cos ven.[26]
  • La mocada de Canet.[26]
  • La lletra per lo cul entra.[26]
  • Lultim quixal, costa darrancar.[26]
  • Les burles, vénen a veres.[26]
  • Lo que guanya el Escolà, cantant ve, y cantant sen va.[26]
  • Lo menester fa fer.[26]
  • Largues rahons acurten la nit.[26]
  • La machada de Cuenca.[26]
  • La persona qui molt riu, no té son discurs molt viu.[26]
  • Lhome de si confiat, prest és perdut, y acabat.[26]
  • Lo qui diu que ja sab prou, lo cap té més gros que un bou.[26]
  • La vida per ton Senyor perdràs, avans quel honor.[26]
  • La persona qui molt muda, sempre la veuràs perduda.[26]
  • La casa que no té pau, moltes nits nos tanca en clau.[27]
  • La persona descuidada, és una cosa encantada.[27]
  • Lo lladre, naturalment, té perea, y nos valent.[27]
  • La mortalla, solament, semporta el rich avarient.[27]
  • La dona qui va a la llana, may tindrà la testa vana.[27]
  • La primera informació, no la creu lo bon varó.[27]
  • Lhoste, com lo peix menut, al cab de tres dies put.[27]
  • Lo ferro quant és calent, se doblega fàcilment.[27]
  • Lo furtar la hacienda agena, és un gust ab molta pena.[27]
  • Lo qui fals fa testimoni, ofici fa de Dimoni.[27]
  • Lhome qui està ben criat, calla, sinos preguntat.[27]
  • Lo criat questà pagat, té sempre lo braç trencat.[27]
  • Lo molt parlar sempre mou, y lo masa gratar cou.[27]
  • Lo qui servix a comú, servix a tots, y a ningú.[27]
  • Lo bobo tot ho sab fer, fins al temps del menester.[28]
  • Lo qui a molta gent manté, Déu sab lo treball que té.[28]
  • La dona bona, y lleal, és un tesor principal.[28]
  • Lo Laurador té de estar prop dels qui fa treballar.[28]
  • Los Sabis tenen a mengua, fer servir masa la llengua.[28]
  • La honra del marit està de sa muller en la mà.[28]
  • Lhome qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.[28]
  • Lhome qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar.[28]
  • Lo Senyor, qui nos Senyor, cert que mereix Curador.[28]
  • Lo llob sempre va a caçar lluny del lloch hon sol estar.[28]
  • Lo Sabi sab que no sab, lo simple tot ho té al cap.[28]
  • Lo Caçador qui vol caça, a la caça no amenaça.[28]
  • Lo roig ab lo pèl que té, bé pot ser home de bé.[28]
  • Lo qui fa una casa, o es casa, la bolsa li torna rasa.[29]
  • La dona qui és ben casada, no té sogra, ni cunyada.[29]
  • La gala molt prest sen va, no la falta quella fa.[29]
  • La bona satisfacció se fa en vida, y en mort no.[29]
  • Lo coixo vindrà, y la veritat dirà.[29]
  • Los colses no has de possar en taula, pera mentjar.[29]
  • Lo rich sempre és codiciós, y lo pobre desitjós.[29]
  • Lo pare guanya el real, y son fill lo gasta mal.[29]
  • Lo llinet ques ben filat, sempre dóna drap doblat.[29]
  • Lo qui un cove sabrà fer, ja pot dir ques Cisteller.[29]
  • Lhome qui no sab sumar, may sabrà multiplicar.[29]
  • La persona qui té cria, sempre guanya nit, y dia.[29]
  • Lo fill del bo, sofrix bo, y mal, lo fill del mal, ni bo, ni mal.[29]
  • La rahó no vol força.[29]
  • La pau Déu la vol.[30]
  • La cosa ben pensada, és ben ordenada.[30]
  • Les coses clares vol Déu.[30]
  • Lo dementat, per la pena és avisar.[30]
  • Lo mal entra per lliures, e ix per onces.[30]
  • Lo manar no vol par.[30]
  • Los fills del Mestre Pere amostraven a son pare.[30]
  • Los qui casen per amors sempre viuen ab dolors.[30]
  • La dona qui molt beu, tart pagarà lo que deu.[30]
  • La necessitat no té Ley.[30]
  • Los Andadors coneixen als del Ofici.[30]
  • La privació és causa de apetit.[30]
  • La nit es capa de pecadors.[30]
  • La diligència, és mare de la bona ventura.[30]
  • Lo Diable en lo cos, y el Rosari en la mà.[30]
  • Lo que tots diuen, o és, o vol ser.[30]
  • Lo ques deprèn en la cuna, tostem dura.[30]
  • La una mà llaba laltra, y les dos la cara.[30]
  • La abundància mata la fam.[30]
  • Lo qui espera, desespera; mes qui nospera, no alcauça.[30]
  • Les burles, vénen a veres.[31]
  • Lo peix pera qui el mereix, y la ganya pera el gat.[31]
  • Lo mateix és filar, que donar a filar.[31]
  • La masa confiança, mata al home.[31]
  • Les parets tenen orelles.[31]
  • La sobrada amistat, es causa de menys preu.[31]
  • Linfant, y lorat, diuen la veritat.[31]
  • Lhabit no fa al Monje.[31]
  • Lo temps tot ho cura.[31]
  • Lo quel Metje erra, cobri la terra.[31]
  • La cabra per sos pecats, los genolls porta pelats.[31]
  • Los valents cauen de quatre.[31]
  • Lo gos al amo, y el gat a la casa.[31]
  • La parra borda, tot ho fa agraç.[31]
  • Lo bort, y la mula, sempre nhan de fer una.[31]
  • La bona capa, molt tapa.[31]
  • Lo no importa, perduts a molts porta.[31]
  • La pobrea es farà rica, si a mentjar poquet saplica.[31]
  • La sanch nos pot tornar aygua.[31]
  • Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar.[31]
  • Lo que not ha de aprofitar, deixau anar.[32]
  • Lo que not has de mentjar, deixau cremar.[32]
  • La gala del nadar, es saber guardar la roba.[32]
  • Lo fart, no té ànsia del dejú.[32]
  • La por guarda la vinya, que nol Vinyader.[32]
  • Lo ques de Déu, a la clara es veu.[32]
  • La Ley de Déu no vol trampa.[32]
  • Lo gat escaldat en laygua freda té prou.[32]
  • Lo millor amich, lo mort.[32]
  • Los plors, y dols, en diners són menys.[32]
  • Lo que sa de vendre, no cal empenyarho.[32]
  • Larbre, de giquet sadreça.[32]
  • Lo peix gros se mentja al flaquet.[32]
  • Lo mal de les rates, lo que fan unes paguen altres.[32]
  • Les veritats amarguen.[32]
  • Lo bon pagador, és Senyor de bolsa daltre.[32]
  • Lamistat no té preu.[32]
  • Lamich en lausència es veu.[32]
  • La ocasió fa al Ladre.[32]
  • La passió pot molt.[32]
  • Lo barato és car.[32]
  • La dona en casa, y lhome en la plaça.[32]
  • La sobra dair, falta fa hui.[33]
  • La experiència, és mare de la sciència.[33]
  • La pràctica trau Mestres.[33]
  • Lo bon drap, en la caixa es ven.[33]
  • La codicia romp lo sach.[33]
  • La charitat, comença per hom mateix.[33]
  • La ventura a la porta, Déu a la porta.[33]
  • Los morts obrin los ulls als vius.[33]
  • La dona bonica, may te farà tornar rich, Blay.[33]
  • Lo temps no deixa de dar a cada hu lo ques seu.[33]
  • La febra amansa al lleó.[33]
  • La febra contínua, mata al home.[33]
  • Lo que la lloba fa, al llob li plau.[33]
  • Lo més, priva el menys.[33]
  • Lo amor desastra les Gents.[33]
  • Lo burro de Arcadia, carregat dor, y mentja palla.[33]
  • Lo bé nos conegut, finsa ques perdut.[33]
  • Lo braç de la Justícia és molt llarch.[33]
  • Lo gos ab ràbia, de son amo trava.[33]
  • Lo cabal de la llaurança, és sempre rich desperança.[34]
  • Lo concell muda al vell.[34]
  • Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.[34]
  • Lhome compon, y Déu dispon.[34]
  • Lo plor del hereu, rialla dissimulada.[34]
  • Los mals, en lo pa són menys.[34]
  • Lo temps sa de pendre conforme bé.[34]
  • La boca amarga, no pot llançar sinos fel.[34]
  • La pedra eixida de la mà, no es sab hon va.[34]
  • Lhome qui és molt pereós, per un pas, ne dóna dos.[34]
  • La recayguda, és pitjor que la cayguda.[34]
  • Logrer, y cart, finsa soterrat, sempre és amarch.[34]
  • Lo qui noscarmenta en una, noscarmentarà en ninguna.[34]
  • Les lletres molt bones són, mes no les estima el Món.[34]
  • La lletra, en sanch entra.[34]
  • Lo bé que así faràs, allà trobaràs.[34]
  • Lo Món no deixa a aquell qui deixat no vol ser dell.[34]
  • La Creu de més excel.lència, és la Creu de la paciència.[34]
  • La fe del enteniment, desperança és argument.[35]
  • Lo qui servint persevera, eixe alcança allò quespera.[35]
  • Lo modo de aprofitar, és fervor en lo bé obrar.[35]
  • Molt poch juí es pot dir té, lo qui el de Déu no prevé.[35]
  • Més alcança lhumil ab la pacència, que no fent lo soberbgran resistència.[35]
  • May segones intencions, fan bones conversacions.[35]
  • Molts sen van al Hospital, per no veure son cabal.[35]
  • Mal usar no pot durar, per molt quet vulles guardar.[35]
  • May lhome serà prudent, contrapuntant a la gent.[35]
  • May lo pereós tindrà pa, ni vi pera demà.[35]
  • May se sab si és gros lo nab, fins que ha descobert lo cap.[35]
  • Mirat a tu, y no diràs mal de ningú.[36]
  • Mentjant no faces remor, mira que això nos primor.[36]
  • Molts componedors, descomposen la Nòvia.[36]
  • Més dies hià que llonganises.[36]
  • Més val estar un ratet roig, que tot lany groch.[36]
  • Mal va qui no sadoba.[36]
  • Molt sab la mona; y més qui lagafa.[36]
  • Moltes formigues porten a un escarbat.[36]
  • Més val tort, que cego.[36]
  • Més val ser cap de sardina, que coa de pagell.[36]
  • Més val hu en pau, que dos en guerra.[36]
  • Més val un roin ajust, que una bona Sentència.[36]
  • Moltes caneles, fan un ciri Pasqual.[36]
  • Més val hu content, que molts descontents.[36]
  • Mort no vinga, que achach no tinga.[36]
  • Més val vergonya en cara, que dolor en cor.[36]
  • Més val perdre, que més perdre.[37]
  • Més putja lespart, que lascurada.[37]
  • Més és lo roido, que les anous.[37]
  • Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor.[37]
  • Mudense els temps, y també els pensaments.[37]
  • Més val una Missa en vida, que moltes en avent mort.[37]
  • Més veuen quatre ulls que dos.[37]
  • Molt gasta qui va, y ve, y més qui casa manté.[37]
  • Muyga Marta, y muyga farta.[37]
  • Més val una gorra que un sombrero.[37]
  • Més valen onces, que lliures.[37]
  • Més prompte salcança el mentirós, quel coixo.[37]
  • Marastra, en lo nom basta.[37]
  • Mare piadosa, cria la filla melindrosa.[37]
  • Mals comunicats, són aliviats.[37]
  • Més lladra el gos, quant lladra de por.[37]
  • Més val un bon amich, que parent, ni cosí.[37]
  • Més val morir en honra, que viure en deshonra.[37]
  • Més valen amichs en plaça, que diners en la caixa.[38]
  • May se coneix més lamich, quen la presó, y el perill.[38]
  • Mula loca, may se fa vella.[38]
  • Més val roin conegut, que bo per conèixer.[38]
  • Més val poch ab voluntat, que no molt, si és de mal grat.[38]
  • Malvat entreteniment és dir mal del qui és ausent.[38]
  • Mort lo gos, morta la ràbia.[38]
  • Muller que no mentja en vós, aprés mentja més que dos.[38]
  • Més val un pren, que dos te daré.[38]
  • Molt val, y poch costa a mal parlar, bona resposta.[38]
  • Més val morir que embrutarse.[38]
  • Molt sabi seràs, fill meu, si alcances temor de Déu.[38]
  • Molt cego camina al vici, lo qui no tem al Judici.[38]
  • No queda ben confessat, qui no torna lo furtat.[39]
  • No deixes les sendes velles, per anar per les novelles.[39]
  • No plou pera qui anar vol.[39]
  • Non vull, non vull, y no li pert lull.[39]
  • Ningú és home, sens home.[39]
  • No sies may lo primer, en dir coses del tercer.[39]
  • No dies may ton secret a ningú, y seràs discret.[39]
  • No amostres als fills amor, perquè not causen dolor.[39]
  • Not cases ab la jove, si eres vell, quet pesarà, sinó prens mon concell.[39]
  • Ningú dóna, que no vulla se li agraixca.[39]
  • No deixes per ton rencor, de saludar al matjor.[39]
  • No confie el Secular viure del peu del Altar.[39]
  • No trates ab gent ociosa, perquè es cosa perillosa.[39]
  • No vixques pera mentjar, mentja sols pera passar.[40]
  • No vulles mal als amichs, que ho son de tos enemichs.[40]
  • Not alabes de fer mal, perques un vici infernal.[40]
  • Nosties molt en la plaça, nit burles daquell qui passa.[40]
  • Nos coneix lhome perdut, sinos quant és abatut.[40]
  • No dies mal de ta mare, ques afrontar a ton pare.[40]
  • No vulles al menor may menysprear, perquet pot en son lloch aprofitar.[40]
  • No mires coses profanes, ni oixques paraules vanes.[40]
  • Ningun home pot saber, sinós Déu, lo que ha de ser.[40]
  • No vulles may arguir ab qui no sap resumir.[40]
  • Ni la Missa, ni cebada estorben llarga jornada.[40]
  • No cregues de ton amich, lo que diu son enemich.[40]
  • No deixes la carretera, per anar pre trabesera.[40]
  • No vulles may pletejar, lo que bé nos pot probar.[40]
  • No amostres may lo forat del diner que has amagat.[41]
  • No tindràs parent millor, que un amich quet tinga amor.[41]
  • No vulles pa florit, ni taca de pegunta en lo vestit.[41]
  • Ni polls en la grenya, ni corral sense llenya.[41]
  • Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranch.[41]
  • Ni camp en costera, ni muller Forastera.[41]
  • Ni gat en caixcabell, ni casar dona en home vell.[41]
  • Ni manso sens esquella, ni casar home jove en dona vella.[41]
  • Ni omplir barral sens ambut, ni en temps de plutja el corral brut.[41]
  • Ni corral en portells, ni nuchs en los sarahuells.[41]
  • Ni arroç socarrat, ni guisado que sàpia a fumat.[41]
  • Ni tenir gat nyaulador, ni dormir en home roncador.[41]
  • Ni detenir molt la orina, ni sentir olor de la bacina.[41]
  • Ni que vatja per casa la lloca, ni possarme en cosa que a mi nom toca.[42]
  • Ni mentjar sopes sens cullera, ni porta de aposento en polleguera.[42]
  • Ni afaytarme en Barber modorro, ni dormir en home petorro.[42]
  • Ni estar veí del Ferrer, ni renyit en lo Barber, ni tindre per contrari al Carnicer.[42]
  • Ni casa en dos portes, ni bèsties cegues, o tortes.[42]
  • Ni escoltar per les portes lo que diuen, ni mirar en les cartes lo quescriuen.[42]
  • Ni fiar de paraula de Gitana, ni beure, ni mentjar sens tindre gana.[42]
  • Ni anar a buscar moneda, ni portar bolada la seda.[42]
  • Ni putjar a cavall sense cagar, ni faena de força sense almorçar.[42]
  • Ni cordarse en tiretes sense cap, ni gos famolench, ni porch molt fart.[42]
  • Ni muller sempre afaytada, ni beure en taça penada.[42]
  • Ni Capellà sens manteu, ni sotana, ni canter, ni botitja foradada.[42]
  • Ni rot de rabe, ni home que faça el grave.[42]
  • Ni pet de col, ni casarme en qui nom vol.[43]
  • Ni veure Frares per ma casa, ni portar vi sens bóta, o carabaça.[43]
  • Ni creure a Regalista, ni Mercader, ni colar bugada sense cendrer.[43]
  • Ni albarda, ni albardó sense tafarra, ni casarme en fadrina festejada.[43]
  • Ni casa que hatja cunyades, sogres, y nores, ni Campanar sense batçoles.[43]
  • Ni Christià sens Rosari, ni fiar de Advocat, ni de Notari.[43]
  • Ni puses en los camals, ni lledelles en los angonals.[43]
  • No saprea una cosa, ni codícia, sinós hon hià se son valor notícia.[43]
  • No sé yo si és acertat vendre més car lo fiat.[43]
  • Not agrades de Advocat que not diu la veritat.[43]
  • Not alegres de mon dol, que quan lo meu serà vell, lo teu serà nou.[43]
  • No hià millor paraula, que la questà per dir.[43]
  • No dejuna qui fartar espera.[43]
  • No hià mal pera uns, que no sia bé pera altres.[43]
  • No fuig qui a casa torna.[44]
  • No hià més mare, que la qui parix.[44]
  • Ningú no pot dir desta aygua no beuré, per tèrbola questia.[44]
  • Nos la mel pera la boca del ase.[44]
  • No dies mal del dia, que passat no sia.[44]
  • Not dies polida, que de la pigota no sies eixida.[44]
  • No hià millor amich, quel real dahuit.[44]
  • No hia millors parents, quels dihuitens.[44]
  • No hia millors cosins, quels bons florins.[44]
  • No hia millors germans, quels reals Castellans.[44]
  • No hia millors coneguts, quels papers de menuts.[44]
  • Tot açò en la caixa, y la clau en la botjaca.[44]
  • Ningú està sens creu.[44]
  • No per gich pilar se cau la casa.[44]
  • No hia més Doctor, que hom mateix.[44]
  • Nos mou la fulla del arbre, sense voluntat de Déu.[44]
  • Ningú és Propheta en sa Terra.[44]
  • No viu lo cor del lleal, mes quel traydor vol.[44]
  • Ningun geperut, se coneix la sua gepa.[45]
  • Ningú està content en sa sort.[45]
  • Ningú naix aveat.[45]
  • Nos més negre el corb, que les ales.[45]
  • No hia vella, que no hatja estat bona filanera.[45]
  • No hia vell, que no hatja estat valent.[45]
  • Ningú és tonto pera son profit.[45]
  • Nos ha fet lo Infern pera bobos, sinó pera dropos.[45]
  • No hià riu que no tinga sa eixida.[45]
  • Ningú pot ser Jutje en causa pròpia.[45]
  • Nom pesa que mon fill sia jugador, sinós que va darrere de rescavalarse.[45]
  • No hià pitjor esquerda que la del fus mateix.[45]
  • No mires com pinta, sinós com quinta.[45]
  • Ningú coneix millor als del Ofici, quel Andador.[45]
  • Ningú pot perdre lo que no té.[45]
  • Ni mà en caixa, ni ull en carta.[45]
  • Nadar, nadar, y a la bora ofegar.[45]
  • Nil Soldat sens armes pot pelear, nil Estudiant sens llibres estudiar.[45]
  • Ni tots los qui estudien són Letrats, ni tots los qui van a la guerra Soldats.[45]
  • No hià bé que cent anys dure, ni mal que a ells aplegue.[46]
  • No hià cosa encoberta, que prompte, o tart no sia descoberta.[46]
  • No hià millor Mestra, que la necessitat, o pobrea.[46]
  • No hià pitjor sort, quel qui no vol oir.[46]
  • No basta ser hu bo, sinós pareixerho.[46]
  • No per molt matinetjar, amaneix més prest lo dia.[46]
  • No tornes de nou al vici, ques matjor ton precipici.[46]
  • No furtes res a ningú, ni dies mentires tu.[46]
  • No desitjes dona agena, ni bens daltre, que hià pena.[46]
  • Oiràs, y miraràs, si algo veus ho callaràs.[46]
  • Obres són amors, que no bones rahons.[46]
  • O bé Monje, o bé Canonge.[47]
  • O parir, o morir.[47]
  • Ovella que bela, moç pert.[47]
  • Ovelles bobes, per hon va una van totes.[47]
  • Oferir molt, espècie és dengany.[47]
  • Procura conversacions, que no entren murmuracions.[47]
  • Per tos fills ben richs deixar, no vulles lo Infern guanyar.[47]
  • Per sa casa mira poch, lo qui juga, o mira al joch.[47]
  • Parlant ab algu tos dits, no toquen botons dels pits.[47]
  • Paga a ton Senyor sos drets, y allunyat de ses parets.[47]
  • Peixcador, o Caçador, o fam, o fret, o calor.[47]
  • Per desig que té del bou, va llepant lo llob al jou.[47]
  • Per ben assentat questies, que no pots caure no dies.[47]
  • Per millorar, ma casa deixar.[47]
  • Per molt que tu esties rich, no olvides al pobre amich.[48]
  • Prop de un home descuidat, sempre trobaràs un gat.[48]
  • Per no perdre los esplets, lhome cuerdo no vol plets.[48]
  • Prest és dit lo ques ben dit.[48]
  • Per lo diner balla el goset.[48]
  • Per son mal, sabé la formiga bolar.[48]
  • Per totes parts, hià cent llegues de mal camí.[48]
  • Pera tot hià remey, sinós pera la mort.[48]
  • Primer son mes dents, que mos parents.[48]
  • Peixcador de canya, més pert que guanya.[48]
  • Poderós Cavaller, Don Diner.[48]
  • Peixcador que peixca un peix, Peixcador es.[48]
  • Pensa el lladre, que tots són com ell.[48]
  • Pecat de gola, Déu lo perdona.[48]
  • Pera els desgraciats, tots los dies són Dimats.[48]
  • Pera conèixer a hu, es menester molt.[49]
  • Poll de Janer, ploma a diner.[49]
  • Prou dejuna qui mal mentja.[49]
  • Porta tancada el Diable sen torna.[49]
  • Primer és la defensa, que la ofensa.[49]
  • Perea, clau de pobrea.[49]
  • Pardal vell, no entra en gàvia.[49]
  • Peus questan molt fets a anar, no poden parats estar.[49]
  • Procura tenir cabal, per no anar al Hospital.[49]
  • Per casar filles Doncelles, no vengues moltons, ni ovelles.[49]
  • Pasqua Marçal, fam, o mortaldat.[49]
  • Per tocar, se toca.[49]
  • Polls en polls, llèmenes crien.[49]
  • Primer és la obligació, que la devoció.[49]
  • Possat a la phantasia de oir Missa cada dia.[49]
  • Qui de sa Creu fuigirà, més pesada el seguirà.[49]
  • Qui sanctifica les Festes, ha de fer coses honestes.[50]
  • Qui no tem al Món, no tem a Déu.[50]
  • Qui a Déu busca, a Déu troba.[50]
  • Qui no sab salvarse, no sap.[50]
  • Qui serà amich del pobret, en lo Cel tindrà gran dret.[50]
  • Qui del Món té confiança, cosa bona may alcança.[50]
  • Qui diu que té enteniment més que un altre, és inocent.[50]
  • Quant replega la formiga, not assentes a la biga.[50]
  • Qui ab vestits se gasta massa, lo cap té de carabaça.[50]
  • Qui es mentja les madures, ques mentje les dures.[50]
  • Qui casa per interès, criat de la muller és.[50]
  • Qui recull al Vandoler, dins poch temps no té graner.[50]
  • Quant ab algú parlaràs, not acostes prop del nas.[50]
  • Qui cuida de casa agena, may la sua està molt plena.[50]
  • Qui mentja sens treballar, sinós rich, té de robar.[50]
  • Qui té mala companyia, no pot viure ab alegria.[51]
  • Qui eixercita la Justícia, façala sense malícia.[51]
  • Què bé questà la filosa, a la dona poderosa![51]
  • Qui del ase mentja el pa, may de fam se morirà.[51]
  • Qui a dichos se sutjeta de les Gents, caurà mil voltes en inconvenients.[51]
  • Quan la cosa no es pot cert alcançar, cordura diuen que és dissimular.[51]
  • Quant vem lo dany patent del qui és veí, no escarmentar en ell és frenesí.[51]
  • Quant algú et lloa molt en ta presència, pensa ques engany tot, y és apariència.[51]
  • Qui sentona molt més del que convé, sens pensarho, a quedar ben burlat ve.[51]
  • Quant la Puta fila; el Rufià debana; y el Notari pregunta: a quants estam del mes? Mals estan los tres.[51]
  • Qui diu mal de tu en ausència temor té de ta presència.[51]
  • Quant voldràs dir mal dalgú, mira primer qui eres tu.[51]
  • Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi.[51]
  • Qui no bat en juliol, no pot batre après quant vol.[52]
  • Qui no adoba la gotera, la casa ha de fer sancera.[52]
  • Qui sembra en camí real, pert lo gra, y pert lo jornal.[52]
  • Quant aniràs de camí, no vatjes sens pa, ni vi.[52]
  • Qui çopa molt a la nit, no dorm sossegat al llit.[52]
  • Qui escudella daltre espera, no la pot mentjar sancera.[52]
  • Qui tropeça en un lloch pla, en lloch aspre què farà?[52]
  • Qui no dóna lo que dol, may alcança lo que vol.[52]
  • Qui filasa sua fila, bona camisa destila.[52]
  • Qui a Gineus vol enganyar, molt matí sa de llevar.[52]
  • Qui no té sinó un cabès, malalt al Disabte és.[52]
  • Qui té Ofici, té benefici.[52]
  • Qui no té, el Rey lo fa franch.[52]
  • Qui molt abarca, poch apreta.[52]
  • Qui ama el perill, en ell perix.[53]
  • Qui té cuchs, que pele fulla.[53]
  • Qui no pot sembrar, espigola.[53]
  • Qui no vol polç, no vatja a la era.[53]
  • Qui primer va al molí, primer mol.[53]
  • Qui bé sestà nos moga.[53]
  • Qui mal busca, prest lo troba.[53]
  • Qui té el terrat de vidre, no apedregue.[53]
  • Qui bé viu, bé mor.[53]
  • Qui molt parla, molt erra.[53]
  • Quis mentja la polpa, que rosegue lhos.[53]
  • Qui vol del Món bé gotjar, ha de oir, veure, y callar.[53]
  • Qui mal te voldrà, riure et farà.[53]
  • Qui bé et voldrà, plorar te farà.[53]
  • Qui pren, nos mor.[53]
  • Qui mal va, mal acaba.[53]
  • Qui calla, otorga.[53]
  • Qui romp lo vidre, quel pague.[53]
  • Qui en roba daltre es vist, en lo carrer lo despullen.[53]
  • Qui molt corre, prest para.[53]
  • Qui bé ama, tart olvida.[53]
  • Qui cau, y salça, no ha caygut.[53]
  • Qui a bon arbre sarrima, bona ombra el cobri.[53]
  • Qui és roin pera si, ho serà pera els demés.[53]
  • Qui no sembra, no cull.[54]
  • Qui alça, troba.[54]
  • Qui no vulla perdre, no jugue.[54]
  • Qui en gichs se gita, cagat se lleva.[54]
  • Qui ha menester lo foch, en sos dits lo busca.[54]
  • Qui en la joventut no treballa, a la vellea dorm en la palla.[54]
  • Qui ab joyes se gasta el dot, de sa muller és Janot.[54]
  • Quant hu no vol, dos no rinyen.[54]
  • Qui pasta, y feny, de tot li conteny.[54]
  • Qui té contraris, no dorma.[54]
  • Qui més no pot, morir se deixa.[54]
  • Qui no creu a sa bona mare, creu a sa mala marastra.[54]
  • Qui té diners, fa diners.[54]
  • Qui no té, no pert.[54]
  • Qui arrimat sestà, arrimat se troba.[54]
  • Qui més té, més vol.[54]
  • Qui més té que callar, més parla.[54]
  • Qui vol la capa del amich, nos amich.[54]
  • Qui té bon veí, té bon matí.[54]
  • Quant Déu vol, a tots ayres plou.[54]
  • Qui no sia pera casat, nonganye la dona.[54]
  • Qui sen duu la carn, que semportel hos.[55]
  • Qui va en un coixo, al cab del any és coixo.[55]
  • Qui té llengua, a Roma va.[55]
  • Quant la barba del veí vetjes cremar, possa la tua a remullar.[55]
  • Quit dóna un hos, not volguera veure mort.[55]
  • Qui té un diner, nostà sens ell.[55]
  • Qui no té vergonya, tot lo Món és seu.[55]
  • Qui va davant guanya la joya.[55]
  • Qui arrere va, arrere es queda.[55]
  • Quant més Moros, més ganància.[55]
  • Qui viu de renta, viu de regla.[55]
  • Qui muda, Déu li ajuda.[55]
  • Qui té ronya, ques rasque.[55]
  • Qui sassenta en pedra, no medra.[55]
  • Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca.[55]
  • Qui menys corre, bola.[55]
  • Quant los muts parlen, treball hia en la gent.[55]
  • Quant Déu no vol, los Sancts no poden.[55]
  • Qui lleva la ocasió, evita pecat.[55]
  • Qui té la terra, té la guerra.[55]
  • Quant més amichs, més clars.[55]
  • Qui juga en lo carbó, sa dembrutar.[55]
  • Qui té la culpa, que pague la pena.[55]
  • Qui sopa daltre espera, freda la mentja.[55]
  • Qui no mira al davant, arrere es queda.[56]
  • Qui promet, en deute es somet.[56]
  • Quant lo coixo de amors mor, que farà lo qui anar pot?[56]
  • Quant sabs no diràs, si vols viure en pau.[56]
  • Qui algo vol, algo ha de fer.[56]
  • Qui ab llobs va, samostra a ahullar.[56]
  • Qui escup al Cel, en la cara li cau.[56]
  • Qui la cera ha de ablanar, les ungles sa de cremar.[56]
  • Qui tel pare Alcalde, segur va al Juí.[56]
  • Qui peixets vol peixcar, sa de banyar.[56]
  • Qui tot ho vol, tot ho pert.[56]
  • Qui tot ho nega, tot ho confessa.[56]
  • Qui no té sos bous, no llaura tots los dijous.[56]
  • Qui paga descansa.[56]
  • Quant lo mal és de mort, sols lo morir és remey.[56]
  • Qui a sos pares tracta bé, viurà molt, perquè yo ho sé.[56]
  • Qui té mala condició, may troba bon companyió.[56]
  • Quant lo vell fa ninyeries, no li passen en huit dies.[56]
  • Qui males manyes ha, tart, o nunca les perdrà.[56]
  • Qui per si no té cervell, com pot donar bon concell?[57]
  • Qui diners té de cobrar, té moltes boltes de dar.[57]
  • Quant voldràs juplar un hou, no faces aquell clo-clou.[57]
  • Quant per bo venen lo mal? Quant lo ase va a comprar.[57]
  • Qui a joya possa, no reposa.[57]
  • Qui pleteja, no sossega.[57]
  • Qui no arrisca, no pisca.[57]
  • Qui plany al contrari, en ses mans mor.[57]
  • Qui canta en la taula, y sorina en lo llit, no tel seny complit.[57]
  • Quis mentja un hou sense sal, se mentjarà a sa mare.[57]
  • Quant lo Sol ix, pera tots ix.[57]
  • Qui té diners, té tot adrés, y la filla del Rey si la volgués.[57]
  • Qui canta, sos mals espanta.[57]
  • Qui dóna el cul a besar, no té més que dar.[57]
  • Qui diu lo que vol, ou lo que no vol.[57]
  • Qui la pensa, la fa.[57]
  • Qui deu, no té veu.[58]
  • Qui fuig de Déu, corre devades.[58]
  • Qui no paga lo que deu, té per contrari a son Déu.[58]
  • Qui mal a sos pares trata, sa vida la malbarata.[58]
  • Qui jura sens reparar, lo jurar li costa car.[58]
  • Qui possa en Déu sasperança, la Glòria del Cel alcança.[58]
  • Res pot tindre ben llograt, lanima questà en pecat.[58]
  • Roin vindrà, que bo et farà.[58]
  • Rabe de Estiu, cou com a caliu.[58]
  • Roin oli, sab a la pega.[58]
  • Rinyes per Sanct Joan, pau pera tot lany.[58]
  • Rata que no sab més que un forat, prest la han caçat.[58]
  • Replegador del segó, y escampador de la farina.[58]
  • Sempre en la creu en la mà, deu armarse tot Christià.[59]
  • Si al qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar.[59]
  • Si trunques les rahons males, ab los Angels casi iguales.[59]
  • Seràs causa de molts mals, si fas testimoni fals.[59]
  • Si vols pendre bon concell, fia sempre de home vell.[59]
  • Si vols tindre mal mentjar, al forn portal a cuinar.[59]
  • Si Déu la ciutat no guarda, defendrela és frenesi.[59]
  • Si camines per mal lloch, creume, y passa poch a poch.[59]
  • Si no vols tenir desfici, a ton fill donali Ofici.[59]
  • Si alguns parlen de secret, not acostes, ques mal fet.[59]
  • Sempre les Festes matjors, al ventrell causen dolors.[59]
  • Si a cas eres combidat, sols mentja lo acostumat.[59]
  • Si tens a algú agraviat, no vatjes may descuidat.[60]
  • Si tens la coa de palla, no posses foch a la falla.[60]
  • Si algu llig alguna carta, un poch lluny daquell taparta.[60]
  • Si ton pare és pobre, y vell, no deixes mostre la pell.[60]
  • Si mentjes més del que guanyes, vestiràs de telaranyes.[60]
  • Si compres algo a censal, no ho pagues més del que val.[60]
  • Si alabes molt ta muller, seràs tengut per grosser.[60]
  • Si en ta casa entra molt bé, mira sempre com li ve.[60]
  • Sempre el Peixcador de canya, gasta molt més que no guanya.[60]
  • Si no calles lo que fas, si algo et dich, també ho diràs.[60]
  • Si la porta tens tancada, tindràs la testa guardada.[60]
  • Si dónes ans de morir, aparellat a sofrir.[60]
  • Si al roin favorixes pots fer conte, quen pago cert tindràs dolor, y afronte.[60]
  • Si tens cases a lloguer, may te faltarà que fer.[61]
  • Si tens un diner per vil, may arribaràs a mil.[61]
  • Si la Canelera plora, lo hivern ja és fora; y si riu, ni Invern, ni Estiu.[61]
  • Si a Déu vols pregar, possat en lo Mar.[61]
  • Si ha entrat Maig, o no ha entrat, vénen los Apostols diuen la veritat.[61]
  • Si faena tu fas fer, en pagar sies llauger.[61]
  • Si fora el cor tot dacer, nol venceria el diner.[61]
  • Si dos tiren de la corda, la trencaran.[61]
  • Si not agrada, no li faces alvada.[61]
  • Si carregues masa al burro, se gitarà en la càrrega.[61]
  • Si una porta es tanca, altra sen obri.[61]
  • Sobre gust, no hia disputa.[61]
  • Si Senyor; y anava asoles.[61]
  • Sab, com a oli de tenda.[61]
  • Si quant pots no vols, quant voldràs, quiçà no podràs.[61]
  • Si per por dels pardals se deixara de sembrar, tart cullirien.[62]
  • Si treballes mentjaràs, y si no dejunaràs.[62]
  • Sobre un hou pon la gallina.[62]
  • Segons tindràs lo Estament, vestiràs honestament.[62]
  • Si del dot de ta muller refies, seràs grosser.[62]
  • Si voldràs amich algú, no sia més rich que tu.[62]
  • Si fas bé allò que pots fer, a pochs auràs menester.[62]
  • Sardina quel gat fa presa, no la tornarà sancera.[62]
  • Si criats tan de servir, deprèn sempre de sofrir.[62]
  • Sens urgents ocupacions, no deixes de oir Sermons.[62]
  • Tres persones, y un sol Déu, són en un pare, fill meu.[62]
  • Tinli devoció molt fina, al Angel quet encamina.[62]
  • Tan prest mor lo cordero, com la ovella.[63]
  • Tindràs sempre bon dellit, si temples ton apetit.[63]
  • Tota és bona gent, y ma capa no pareix.[63]
  • Tot eixirà en la colada.[63]
  • Tota píndola dorada, té la margor amagada.[63]
  • Tot home qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.[63]
  • Taverna que té bon vi, ventura té prop de si.[63]
  • També mor lo Papa, com lo qui no té capa.[63]
  • Tu content, yo pagat.[63]
  • Tal és Ali, com Camali.[63]
  • Tu que no pots, portam al coll.[63]
  • Tantes voltes va el canter a la font, quell deixa coll, o ansa.[63]
  • Tin bona fama, y gitat a dormir.[63]
  • Tota la bona salsa cou.[63]
  • Tants homens, tants parers.[63]
  • Tremontana no té abrich, nil home pobre té amich.[63]
  • Tres al fach, y el fach en terra.[63]
  • Tots los gats tenen catarro, sinós lo meu que té tos.[63]
  • Tots los principis són forts.[63]
  • Tant unflen al cuiro, que rebenta.[64]
  • Tot està sujecte al home; y ell tenia una puça en la mà.[64]
  • Tan poch és larcenit, que no mata.[64]
  • Tararà, y tururú, tot és hu.[64]
  • Tinte, que no puch fer miracles.[64]
  • Tan prest se deixa la pell, lo jovenet, com lo vell.[64]
  • Tan bruta està lascurada, com lespart.[64]
  • Tan bruta està la cullera, com lo cullerot.[64]
  • Tant li puntjen al bou, que pega una embestida.[64]
  • Tant esprem hu la tarontja, que ixen pinyols, y tot.[64]
  • Tancava en clau Micolau, y ella tenia la clau.[64]
  • Tot lo que relluix, no és or.[64]
  • Tu et tems, algo em deus.[64]
  • Tots los refranys són verdaders.[64]
  • Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort.[64]
  • Un no, desembaraça molt.[64]
  • Una sogra feren de sucre, y encara amargava.[64]
  • Un tonto, en fa molts.[65]
  • Un bobo, en fa cent.[65]
  • Uns tenen la fama, y altres carden la llana.[65]
  • Un desorde, porta un orde.[65]
  • Una volta enganyen al prudent, al necio cent.[65]
  • Ulls que no veuen, cor que no plora.[65]
  • Un vici és pitjor que un deute.[65]
  • Una pendència ben renyida, nescusa moltes.[65]
  • Veuràs sempre al ignorant, a la sciència menyspreant.[65]
  • Vós caçau, y altre vos caça, més valdria estar en casa.[65]
  • Vinyes, y dones hermoses, de guardar dificultoses.[65]
  • Vols ser Papa, possatho en la testa.[65]
  • Vixca la gallina, y vixca en sa pepita.[65]
  • Vatja jyo calent, y rias la gent.[66]
  • Viu lo porronet, y em prengue la set.[66]
  • Viu lo llit, y em prengué la son.[66]
  • Vist un bastó, y pareixerà un varó.[66]
  • Vós sou lo Prior, y tan ple de taques? Què faran los altres?[66]
  • Vetjesme asi bé passar, que allà nom voràs penar.[66]


ReferènciesModifica

  1. Ròs, 1736, p. 3.
  2. Ròs, 1736, p. 4.
  3. Ròs, 1736, p. 11.
  4. Ròs, 1736, p. 36.
  5. 5,0 5,1 Ròs, 1736, p. 39.
  6. 6,0 6,1 Ròs, 1736, p. 41.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 Ròs, 1736, p. 42.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 Ròs, 1736, p. 43.
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 Ròs, 1736, p. 44.
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 Ròs, 1736, p. 45.
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 Ròs, 1736, p. 46.
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 Ròs, 1736, p. 47.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 Ròs, 1736, p. 48.
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 Ròs, 1736, p. 49.
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 Ròs, 1736, p. 50.
  16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 Ròs, 1736, p. 51.
  17. 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 17,15 17,16 17,17 17,18 17,19 Ròs, 1736, p. 52.
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 Ròs, 1736, p. 53.
  19. 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 Ròs, 1736, p. 54.
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 Ròs, 1736, p. 55.
  21. 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 21,11 21,12 21,13 21,14 Ròs, 1736, p. 56.
  22. 22,00 22,01 22,02 22,03 22,04 22,05 22,06 22,07 22,08 22,09 22,10 22,11 22,12 22,13 Ròs, 1736, p. 57.
  23. 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 Ròs, 1736, p. 58.
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 Ròs, 1736, p. 59.
  25. 25,00 25,01 25,02 25,03 25,04 25,05 25,06 25,07 25,08 25,09 25,10 25,11 25,12 25,13 Ròs, 1736, p. 60.
  26. 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 26,11 26,12 26,13 26,14 26,15 26,16 Ròs, 1736, p. 61.
  27. 27,00 27,01 27,02 27,03 27,04 27,05 27,06 27,07 27,08 27,09 27,10 27,11 27,12 27,13 Ròs, 1736, p. 62.
  28. 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 Ròs, 1736, p. 63.
  29. 29,00 29,01 29,02 29,03 29,04 29,05 29,06 29,07 29,08 29,09 29,10 29,11 29,12 29,13 Ròs, 1736, p. 64.
  30. 30,00 30,01 30,02 30,03 30,04 30,05 30,06 30,07 30,08 30,09 30,10 30,11 30,12 30,13 30,14 30,15 30,16 30,17 30,18 30,19 Ròs, 1736, p. 65.
  31. 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 31,11 31,12 31,13 31,14 31,15 31,16 31,17 31,18 31,19 Ròs, 1736, p. 66.
  32. 32,00 32,01 32,02 32,03 32,04 32,05 32,06 32,07 32,08 32,09 32,10 32,11 32,12 32,13 32,14 32,15 32,16 32,17 32,18 32,19 32,20 32,21 Ròs, 1736, p. 67.
  33. 33,00 33,01 33,02 33,03 33,04 33,05 33,06 33,07 33,08 33,09 33,10 33,11 33,12 33,13 33,14 33,15 33,16 33,17 33,18 Ròs, 1736, p. 68.
  34. 34,00 34,01 34,02 34,03 34,04 34,05 34,06 34,07 34,08 34,09 34,10 34,11 34,12 34,13 34,14 34,15 34,16 34,17 Ròs, 1736, p. 69.
  35. 35,00 35,01 35,02 35,03 35,04 35,05 35,06 35,07 35,08 35,09 35,10 Ròs, 1736, p. 70.
  36. 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 36,10 36,11 36,12 36,13 36,14 36,15 Ròs, 1736, p. 71.
  37. 37,00 37,01 37,02 37,03 37,04 37,05 37,06 37,07 37,08 37,09 37,10 37,11 37,12 37,13 37,14 37,15 37,16 37,17 Ròs, 1736, p. 72.
  38. 38,00 38,01 38,02 38,03 38,04 38,05 38,06 38,07 38,08 38,09 38,10 38,11 38,12 Ròs, 1736, p. 73.
  39. 39,00 39,01 39,02 39,03 39,04 39,05 39,06 39,07 39,08 39,09 39,10 39,11 39,12 Ròs, 1736, p. 74.
  40. 40,00 40,01 40,02 40,03 40,04 40,05 40,06 40,07 40,08 40,09 40,10 40,11 40,12 40,13 Ròs, 1736, p. 75.
  41. 41,00 41,01 41,02 41,03 41,04 41,05 41,06 41,07 41,08 41,09 41,10 41,11 41,12 Ròs, 1736, p. 76.
  42. 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 42,10 42,11 42,12 Ròs, 1736, p. 77.
  43. 43,00 43,01 43,02 43,03 43,04 43,05 43,06 43,07 43,08 43,09 43,10 43,11 43,12 43,13 Ròs, 1736, p. 78.
  44. 44,00 44,01 44,02 44,03 44,04 44,05 44,06 44,07 44,08 44,09 44,10 44,11 44,12 44,13 44,14 44,15 44,16 44,17 Ròs, 1736, p. 79.
  45. 45,00 45,01 45,02 45,03 45,04 45,05 45,06 45,07 45,08 45,09 45,10 45,11 45,12 45,13 45,14 45,15 45,16 45,17 45,18 Ròs, 1736, p. 80.
  46. 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 Ròs, 1736, p. 81.
  47. 47,00 47,01 47,02 47,03 47,04 47,05 47,06 47,07 47,08 47,09 47,10 47,11 47,12 47,13 Ròs, 1736, p. 82.
  48. 48,00 48,01 48,02 48,03 48,04 48,05 48,06 48,07 48,08 48,09 48,10 48,11 48,12 48,13 48,14 Ròs, 1736, p. 83.
  49. 49,00 49,01 49,02 49,03 49,04 49,05 49,06 49,07 49,08 49,09 49,10 49,11 49,12 49,13 49,14 49,15 Ròs, 1736, p. 84.
  50. 50,00 50,01 50,02 50,03 50,04 50,05 50,06 50,07 50,08 50,09 50,10 50,11 50,12 50,13 50,14 Ròs, 1736, p. 85.
  51. 51,00 51,01 51,02 51,03 51,04 51,05 51,06 51,07 51,08 51,09 51,10 51,11 51,12 Ròs, 1736, p. 86.
  52. 52,00 52,01 52,02 52,03 52,04 52,05 52,06 52,07 52,08 52,09 52,10 52,11 52,12 52,13 Ròs, 1736, p. 87.
  53. 53,00 53,01 53,02 53,03 53,04 53,05 53,06 53,07 53,08 53,09 53,10 53,11 53,12 53,13 53,14 53,15 53,16 53,17 53,18 53,19 53,20 53,21 53,22 53,23 Ròs, 1736, p. 88.
  54. 54,00 54,01 54,02 54,03 54,04 54,05 54,06 54,07 54,08 54,09 54,10 54,11 54,12 54,13 54,14 54,15 54,16 54,17 54,18 54,19 54,20 Ròs, 1736, p. 89.
  55. 55,00 55,01 55,02 55,03 55,04 55,05 55,06 55,07 55,08 55,09 55,10 55,11 55,12 55,13 55,14 55,15 55,16 55,17 55,18 55,19 55,20 55,21 55,22 55,23 Ròs, 1736, p. 90.
  56. 56,00 56,01 56,02 56,03 56,04 56,05 56,06 56,07 56,08 56,09 56,10 56,11 56,12 56,13 56,14 56,15 56,16 56,17 56,18 Ròs, 1736, p. 91.
  57. 57,00 57,01 57,02 57,03 57,04 57,05 57,06 57,07 57,08 57,09 57,10 57,11 57,12 57,13 57,14 57,15 Ròs, 1736, p. 92.
  58. 58,00 58,01 58,02 58,03 58,04 58,05 58,06 58,07 58,08 58,09 58,10 58,11 58,12 Ròs, 1736, p. 93.
  59. 59,00 59,01 59,02 59,03 59,04 59,05 59,06 59,07 59,08 59,09 59,10 59,11 Ròs, 1736, p. 94.
  60. 60,00 60,01 60,02 60,03 60,04 60,05 60,06 60,07 60,08 60,09 60,10 60,11 60,12 Ròs, 1736, p. 95.
  61. 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 61,10 61,11 61,12 61,13 61,14 Ròs, 1736, p. 96.
  62. 62,00 62,01 62,02 62,03 62,04 62,05 62,06 62,07 62,08 62,09 62,10 62,11 Ròs, 1736, p. 97.
  63. 63,00 63,01 63,02 63,03 63,04 63,05 63,06 63,07 63,08 63,09 63,10 63,11 63,12 63,13 63,14 63,15 63,16 63,17 63,18 Ròs, 1736, p. 98.
  64. 64,00 64,01 64,02 64,03 64,04 64,05 64,06 64,07 64,08 64,09 64,10 64,11 64,12 64,13 64,14 64,15 64,16 Ròs, 1736, p. 99.
  65. 65,00 65,01 65,02 65,03 65,04 65,05 65,06 65,07 65,08 65,09 65,10 65,11 65,12 Ròs, 1736, p. 100.
  66. 66,0 66,1 66,2 66,3 66,4 66,5 Ròs, 1736, p. 101.

BibliografiaModifica