Obre el menú principal

La picor, pruïja, grator o gratera és un formigueig peculiar o irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de rascar la part en qüestió.

Picor
Itchy jaw.jpg
Cavall rascant-se la pell de la zona externa del maxil·lar inferior
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • L'excés de picor, prové de l'angunia de no fer res y, sobretot, de tenir massa temps per gratar.[1](català antic)
  «El temps de la picor». Veusaquí que una vegada ..., 1907. — Josep Morató i Grau

Dites popularsModifica

  • Any de nespres, picor a la regana.[2]
  • Gratar i menjar, tot és començar.[3]
  • L'any de la picor, que tothom gratava.[4]
(var.) Al temps de la picor, tothom gratava.[3]
(var.) Tant grata la llebre, que bé mal jau.[3](Cat.) 

Frases fetes i locucionsModifica

  • Busca qui et grati![3]
  Es diu per acomiadar algú que no ens escolta quan l'aconsellem o no vol fer allò que li convé.
  Molt antic.
(var.) Gratar la butxaca a algú.[3]
  Fer despeses.
  Estar ociós.
  • Gratar la tinya a algú.[3]
  Maltractar a algú.
(var.) Ser de l'any de la picor.[7]
  Es diu d'una persona o cosa molt vella.
  • No faltar a algú més que ronya per gratar.[3]
  Estar ben proveït i no faltar-li res.
  • Per aquí grata-hi![3]
  Es diu quan algú encerta a indicar allò que és la qüestió principal o més interessant.
  • Què hi grates, aquí?[3]
  Es diu quan algú està en un lloc sense fer res.

Cançons popularsModifica

  • ¿No em diríeu, bona amor / d'on vos ve tanta ponsonya? / ¿No sabeu que el qui té ronya, / com més grata, més picor?[8](Mall.) 
  Glossa tradicional.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Morató, Josep. Veusaquí que una vegada ... : rondalles. Barcelona: J. Baguñà, 1907. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.