Tomàs (apòstol)
Sant Tomàs (?, segle I) fou un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim. L'Església llatina celebrava la seva festa el 21 de desembre fins abans de la reforma del 1969. Actualment se celebra la seva festivitat el 3 de juliol.
 Sant Tomàs (1600) de José de Ribera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Galilea, segle I dC |
| Mort |
Mylapore, 3 de juliol de 72 dC |
| Ocupació | Missioner |
 | |
Dites populars
modifica- De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.[1]
- De Sant Tomàs a Sant Anton, temps de Nadal som.[2]
- De Sant Tomàs a Sant Lluís, mitja anyada hi comptí.[2]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[3]
- Per Nadal i Sant Tomàs, comença l'hivernàs.[1]
- Per Sant Andreu, mata el porc; si no està prou gras, mata'l per Sant Tomàs, i si no ho fos prou, per l'Any Nou.[2]
- Per Sant Tomàs comença l'hivernàs.[4]
- Per Sant Tomàs, a qui no porti llenya, li cremarem el nas.[4]
- Per Sant Tomàs, de la boca al nas.[1]
- Per Sant Tomàs, el fred al nas.[1]
- Per Sant Tomàs, estira es porc es nas.[1]
- Per Sant Tomàs, estira (o agafa) el porc pel nas.[4]
- Per Sant Tomàs, neu al nas.[4]
- Per Sant Tomàs, sembreu; per Sant Andreu, no ho feu.[1]
- Sant Tomàs cura de febres i de mal de cap.[1]
- Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs.[1]
Frases fetes
modifica- No tenir la bossa de Sant Tomàs.[4]
No tenir gran quantitat de diners.
Corrandes
modifica- El capellà de Maurellàs, / diuen que és un porquetàs, / el van trepar a la sacristia, / que palpava Sant Tomàs
Les minyones de Tuhir.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tomàs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gual, 1973, p. 44.
Bibliografia
modifica- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gual, Raymond «Chansons Populaires Catalanes (2a sèrie)». Terra Nostra, 9, (1973).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.