Mul
(S'ha redirigit des de: Mula)
El mul (nom de la femella mula), és un animal híbrid de l'ase i l'egua o del cavall i la somera. És molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya.
Parell de mules | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Equus asinus × Equus caballus |
Dites populars
modifica- Antany se morí es mul, i encara li put es cul.[1]
- Bonic fermar de mula, i la fermava per la cua.[1]
- Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà.[1]
- Cada untura, mitja mula.[1]
- El matxo manso mata l'amo.[1]
- La mula, pel toll; la burra, per la pols; i el cavall, pertot.[2]
- La mula i la paciència, arriben a cansar-se.[3]
- Mula guita, de tothom sospita.[1]
- (var.) Mula guita, ningú la vol.[2]
- (var.) Mula guita, no la compris.[2]
- (var.) Mula guita, ven-la prest.[1]
- Mula moïna, o molt bona o molt roïna.[1]
- (var.) Mula moïna, o molt dolenta, o molt fina.[2]
- Mula que no veu civada, la sella la té matada.[1]
- Mula tordina, o molt falsa o molt fina.[2]
- Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força.[1]
- No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort.[1]
- Pel juliol, les mules al redol.[1]
- Per Sant Simó i Sant Judes punxa els bous i pega les mules, que s'acaben les bones sembradures.[4]
- Per un punt l'abat perdé la mula.[1]
- (var.) Per un punt es perd la mula[5]
- Quan és mort el matxo, surten els traginers.[2]
- Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu.[1]
- Qui té matxos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu.[1]
- Qui vulga mula sense taca (o sense vici), que vaja a peu.[1]
- Si els matxos vols fer treballar, no els has d'estalviar el gra.[1]
- Si vols mula sense vici, vés a peu.[2]
Dites relacionades amb la dona
modifica- (var.) Mula que faci hiii, i dona que parli llatí, mai feren bona fi.[2]
- Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.[1]
- La mula i la dona creuen amb bones paraules.[2]
- Mula, dona i vent, Déu et guardi dels tres.[2]
- Mula i dona, garrot la fa bona.[1]
- Tira més un pèl de dona que cent mules.[6]
Dites relacionades amb municipis
modifica- A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.[4]
- De Linyola, ni mula ni dona.[1]
- Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.[1]
- Mula de Prades i dona de Reus, ans que entrin a casa, que es trenquin els peus.[1]
- Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda.[1]
- Per a anar a Roma, ni bossa buida, ni mula coixa.[1]
Frases fetes
modifica- Agafar la mula.[1]
- Irritar-se i plorar molt, de ràbia, un infant
- Anar amb sa mula d'En Taló.[1]
- Anar a peu (Mallorca)
- Beure més que una mula.[1]
- beure molta d'aigua
- Beure molt de vi
- Ésser molt viu (València)
- Davallar de la mula.[1]
- Abaixar-se, deixar anar l'orgull (Mallorca)
- Ésser més caparrut que una mula.[1]
- Ésser molt tenaç o difícil de convèncer
- Ésser més tossut que una mula.[7]
- Ésser molt tossut i obstinat
- Fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer una gran cosa (Mallorca)
- Pensar-se treure'n una mula curta (d'allò que es ven).[1]
- Tenir grans pretensions en el preu que es demana d'una cosa
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Amades, 1934.
- ↑ 3,0 3,1 Amades i Gelats, 1934.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 2002.
- ↑ Poncela, 2004, p. 34.
- ↑ «Mula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2014].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536.
- Amades, Joan. Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats (en català). Barcelona: Casa de Caritat, 1934.
- Fernández Poncela, Ana M. Sexe i refranyer : proverbis catalans : discurs i missatges sobre homes i dones (en català). Barcelona: CIM, 2004 (Arguments [International Council of Women], núm. 3). ISBN 8493327166.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.