Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

La rosa és la flor de les plantes del gènere Rosa (roser), i les plantes amb flor de la família Rosaceae, el color més freqüent de la qual és el vermell.

Infotaula taxonòmicaRosa
Rosa vermella
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Odorar roses liris flors, donen adelitament e plaer al cors.[1]
  «De odorar», cap. 27, a Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283. — Ramon Llull
  «El gessamí i la rosa», a L'Oreig entre les canyes, 1920. — Josep Carner
  • És el temps que has perdut per la teva rosa, el que l'ha feta tan important.[3]
(en francès) C'est le temps que tu as perdu pour ta rose qui fait ta rose si importante.
  El Petit Príncep, cap XXI, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry
  • És primavera
    Una rosa ha brotat
    Ai, que més desitjaria
    Una rosa en el cor.[4]
(en portuguès) É primavera
É a rosa em botão
Ai, quem me dera
Uma rosa no coração
  «Samba da Rosa» a En La Fusa, 1971. — Vinícius de Moraes

Dites populars

modifica
  • A Cadaqués veiem roses... Però a Roses, no veuen Cadaqués![5]
  • Al color de rosa, l'amor s'hi posa.[6]
  • D'un esbarzer ix una rosa.[7]
  • No hi ha rosa sense espines.[8]
  • Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors.[6]
  • Tinc una casa en Albaida; dins de la casa un roser; i en el roser una rosa que com tu voldria ser.[9][10]

Frases fetes i locucions

modifica
  Camí o vida plaent.
  • Color de rosa.[6]
  D'aspecte molt plaent.
  • Conservar-se com una rosa en remull.[6]
  Conservar-se molt bé una persona.
  • Eixir amb rosa.[6]
  Sortir triomfant, tenir bon èxit.
  • Estar sobre un llit de roses.[11]
  Estar en una situació molt plaent.
  • Fresc com una rosa.[11]
  D'aspecte sanitós, jovenívol.
  • Tenir una rosa a cada galta.[11]
  Tenir les galtes vermelles, enceses.

Referències

modifica
  1. Llull, 2009, p. 169.
  2. Carner, 1992, p. 528.
  3. Saint-Exupéry, 2014, p. 138.
  4. «Samba da rosa» (en portuguès). Vinicius de Moraes. [Consulta: 22 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  5. Batlle i Lloret, Francesc «Geografia popular empordanesa». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, (1996) [Consulta: 29 gener 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rosa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
  8. «Rosa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  9. «Albaida». Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida. Arxivat de l'original el 1396972440. [Consulta: 1511093473].
  10. Sanchis Guarner, 1983, p. 185, Vol. 5. Sector central interior.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Rosa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

modifica
  • Carner, Josep. Poesia. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. 
  • Llull, Ramon. Romanç d'Evast e Blaquerna. Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 2009. ISBN 8498831733. 
  • Saint-Exupéry, Antoine de. Le Petit Prince. Verbum, 2014. ISBN 8490740968. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.