Obre el menú principal

Roses

municipi de Catalunya
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Roses és una vila i municipi de l'Alt Empordà, situada al golf de Roses i ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. El municipi està format per diversos nuclis de població.

Infotaula de geografiaRoses
Fischereihafen Roses 2012 09 18.JPG
Roses amb el port esportiu
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  «La fada de Roses», Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer
  • Un dia clar, sense calimes... S'albirava la mola arrodonida de Pení, surmuntant de les muntanyes [...] els acantilats de Lledó, la Falconera, Cap-Trencat, Canyelles i altres indrets de la costa brava de Roses [...] Tota la serralada de Sant Pere de Rodes, enasprida, oscada i rovellada [...] Àdhuc els masius dispersos i l'estol de cases brunes de Palau-saverdera s'albiraven en el decliu de la serra, ben precisos i retallats de contorn.[2]
  «De tot vent. Proses dels camins de la vida», a la revista Il·lustració Catalana, 1926. — Lluís Gonzaga Pla i Cargol
  • ... quan brilla amb força l'estel Argol i es nota més intensament el magnetisme de la badia de Roses, el dofí i la sirena s'estimen com el primer dia.[3]
  Llegendes de pescadors.

Dites popularsModifica

  • A Cadaqués veiem roses... Però a Roses, no veuen Cadaqués![4]
  • A Roses són gent de rei, que tiren bombes i bales.[5]
  • Un que sent trucar es flabiol de Roses.[6]
  • Vaig a Roses a buscar el flascu.[7]

Frases fetesModifica

  • Fer com els sants de Roses, que miren de reguard.[8]
  Mirar de reüll.
  • Perdut com Roses.[5]
(var.) Més perdut que Roses.
(var.) Tan fotuts com Roses.[7]
  Que no hi ha res a fer.
  • Tocar el tabal de Roses.[9]
  Estar embriac.

ReferènciesModifica

  1. Verdaguer, 2014, p. Cant I.
  2. Bartolomé, José Luis «Fotogrames literaris de Palau Saverdera». Saverdera XXI, 19, (hivern 2013) [Consulta: 30 gener 2017].[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  3. Prats, Joan de Déu. Llegendes de pescadors. Palafrugell (Girona): Ediciones B, 2016. ISBN 8490694028. 
  4. Batlle i Lloret, Francesc «Geografia popular empordanesa». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, (1996) [Consulta: 29 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 Amades, Joan «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Núm. 510, (novembre 1937), pàg. 262.[Enllaç no actiu]
  6. Angelats; Vila, 2004, p. 103.
  7. 7,0 7,1 Vila i Medinyà, 2010, p. 494.
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roses». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2019].

BibliografiaModifica

  • Angelats, Rosa; Vila, Pep. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Palafrugell (Girona): Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 84-923432-4-9. 
  • Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881. 


Enllaços externsModifica