Roses
municipi de Catalunya
Roses és una vila i municipi de l'Alt Empordà, situada al golf de Roses i ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. El municipi està format per diversos nuclis de població.
 Roses amb el port esportiu | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Si voleu saber quí so, / so una fada empordanesa, / les fades del Pirineu / me diuhen Sirena.[1]
«La fada de Roses», Canigó, 1886. — Jacint Verdaguer
- Un dia clar, sense calimes... S'albirava la mola arrodonida de Pení, surmuntant de les muntanyes [...] els acantilats de Lledó, la Falconera, Cap-Trencat, Canyelles i altres indrets de la costa brava de Roses [...] Tota la serralada de Sant Pere de Rodes, enasprida, oscada i rovellada [...] Àdhuc els masius dispersos i l'estol de cases brunes de Palau-saverdera s'albiraven en el decliu de la serra, ben precisos i retallats de contorn.[2]
- «De tot vent. Proses dels camins de la vida», a la revista Il·lustració Catalana, 1926. — Lluís Gonzaga Pla i Cargol
- ... quan brilla amb força l'estel Argol i es nota més intensament el magnetisme de la badia de Roses, el dofí i la sirena s'estimen com el primer dia.[3]
- Llegendes de pescadors.
Dites populars
modificaFrases fetes
modifica- Fer com els sants de Roses, que miren de reguard.[8]
Mirar de reüll.
- Perdut com Roses.[5]
- (var.) Més perdut que Roses.
- (var.) Tan fotuts com Roses.[7]
- Que no hi ha res a fer.
- Tocar el tabal de Roses.[9]
- Estar embriac.
Referències
modifica- ↑ Verdaguer, 2014, p. Cant I.
- ↑ Bartolomé, José Luis «Fotogrames literaris de Palau Saverdera». Saverdera XXI, 19, (hivern 2013) [Consulta: 30 gener 2017].[]
- ↑ Prats, Joan de Déu. Llegendes de pescadors. Palafrugell (Girona): Ediciones B, 2016. ISBN 8490694028.
- ↑ Batlle i Lloret, Francesc «Geografia popular empordanesa». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, (1996) [Consulta: 29 gener 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Amades, Joan «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Núm. 510, (novembre 1937), pàg. 262.[]
- ↑ Angelats; Vila, 2004, p. 103.
- ↑ 7,0 7,1 Vila i Medinyà, 2010, p. 494.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roses». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Angelats, Rosa; Vila, Pep. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Palafrugell (Girona): Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 84-923432-4-9.
- Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)» (
PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 41, (2010), pàg. 481-496. DOI: 10.2436/20.8010.01.46 [Consulta: 30 gener 2017]. - Verdaguer, Jacint. Canigó. Minimal, 2014. ISBN 8416196559.
