Camí
via amb un ferm de terra o pedra utilitzada per al transport
Un camí, via, viaró, sender, corriol, caminal, callís, tirany o carrerany és una línia de terreny més o menys ample que va d’un indret a un altre i que permet (de manera natural o construïda) transitar-hi.
 Un camí a Gotska Sandön (Suècia) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A camí llarg, pas de pardalet.[1]
- A poc a poc anirem lluny.[2]
- Abans de la casa mira el veí, i el company, abans del camí.[1]
- Alls i vi fan fer bon camí.[3]
- Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí.[1]
- Amb pa i vi es fa camí, amb sal i aigua una muntanya.[1]
- Fent camí s'arriba a la fi.[2]
- No hi ha camí que no tingui fi.[2]
- No sempre la drecera és el camí més curt, ni el millor camí és el més curt.[2]
- Passa la gent pel camí, com l'aigua pel vent del molí.[4]
- Qui caminant porta pressa, en camí pla ensopega.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Víctor Pàmies i Riudor. «300 dites i refranys que faran història». Arxivat de l'original el 1568014282. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
Bibliografia
modifica- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.