Pèl
fibra de queratina
El pèl (també dit cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
 Primer pla de pèl de gos. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A cavall donat no li miris el pèl.[1]
- (var.) A cavall regalat no li miris el pèl.[1]
- A cavall flastomat, el pèl li lluu.[1]
- Allà on hi ha pèl, hi ha alegria.[1]
- Allí on se rebolca el burro, queda pèl.[1]
- Gat i conill, tot és d'un pèl.[1]
- Pèl roig, no et faci goig.[1]
- A cavall flastomat, el pèl li lluu.[1]
- Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau.[1]
- Qui no té pèl, no va al cel.[1]
- Tira més un pèl de dona que cent mules.[2]
- Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell.[1]
Endevinalles
modifica- M'estiren, em banyen,
em fermen pel cos,
em posen dins forques
per al meu conhort.[3]
- Cua (pentinat)
- Tu en portes, te'l toques,
te'l saps arreglar,
però encara que ho vulguis
no els podràs comptar.[4]
Frases fetes i locucions
modifica- No tenir pèls a la llengua.[7]
Parlar sense embuts, dient les coses clares.
- Tenir els tres pèls del dimoni.[8]
- Tenir facilitat per a resoldre conflictes i dificultats.
- Posar una cosa els pèls de punta a algú.[7]
- Esfereir-lo.
- Prendre el pèl a algú.[7]
- Burlar-se’n.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pèl». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Poncela, 2004, p. 34.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «pèl». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 juliol 2016]
- ↑ Amades, 2006, p. 38.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Fernández Poncela, Ana M. Sexe i refranyer : proverbis catalans : discurs i missatges sobre homes i dones (en català). Barcelona: CIM, 2004 (Arguments [International Council of Women], núm. 3). ISBN 8493327166.