Pèl

fibra de queratina

El pèl (també dit cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Pèl
Primer pla de pèl de gos.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  • A cavall donat no li miris el pèl.[1]
(var.) A cavall regalat no li miris el pèl.[1]
  • A cavall flastomat, el pèl li lluu.[1]
  • Allà on hi ha pèl, hi ha alegria.[1]
  • Allí on se rebolca el burro, queda pèl.[1]
  • Gat i conill, tot és d'un pèl.[1]
  • Pèl roig, no et faci goig.[1]
  • A cavall flastomat, el pèl li lluu.[1]
  • Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau.[1]
  • Qui no té pèl, no va al cel.[1]
  • Tira més un pèl de dona que cent mules.[2]
  • Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell.[1]

Endevinalles modifica

  • M'estiren, em banyen,
    em fermen pel cos,
    em posen dins forques
    per al meu conhort.[3]
Cua (pentinat)
  • Tu en portes, te'l toques,
    te'l saps arreglar,
    però encara que ho vulguis
    no els podràs comptar.[4]
(var.) Tu en portes, te'l toques.
Te'l saps arreglar,
però, encara que ho vulgues,
no els podràs comptar.[5]
(var.) Tu en portes, te'ls toques,
te'ls saps arranjar
però encar que vulguis
no els podràs comptar.[6]
Cabells

Frases fetes i locucions modifica

  • No tenir pèls a la llengua.[7]
  Parlar sense embuts, dient les coses clares.
  • Tenir els tres pèls del dimoni.[8]
  Tenir facilitat per a resoldre conflictes i dificultats.
  • Posar una cosa els pèls de punta a algú.[7]
  Esfereir-lo.
  • Prendre el pèl a algú.[7]
  Burlar-se’n.

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pèl». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Poncela, 2004, p. 34.
  3. Amades, 1982.
  4. Correig i Blanchar, 1986.
  5. Martí i Adell, 1991.
  6. Bassols, 1994.
  7. 7,0 7,1 7,2 «pèl». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 juliol 2016]
  8. Amades, 2006, p. 38.

Bibliografia modifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Fernández Poncela, Ana M. Sexe i refranyer : proverbis catalans : discurs i missatges sobre homes i dones (en català). Barcelona: CIM, 2004 (Arguments [International Council of Women], núm. 3). ISBN 8493327166.