Pèl

fibra de queratina

El pèl (també dit cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Pèl
Bringé.JPG
Primer pla de pèl de gos.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Quan un home té el cabell curt no es pot mai dedicar a música moderna.[1]
  El desorientat. — Joan Capri

Dites popularsModifica

  • A cavall donat no li miris el pèl.[2]
(var.) A cavall regalat no li miris el pèl.[2]
  • A cavall flastomat, el pèl li lluu.[2]
  • Allà on hi ha pèl, hi ha alegria.[2]
  • Allí on se rebolca el burro, queda pèl.[2]
  • Gat i conill, tot és d'un pèl.[2]
  • La dona canvia el seny pel cabell.[3]
  • L'ocasió s'ha d'agafar pels cabells.[4]
  • Pèl roig, no et faci goig.[2]
  • A cavall flastomat, el pèl li lluu.[2]
  • Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau.[2]
  • Qui no té pèl, no va al cel.[2]
  • Si vols que et creixi el cabell, talla'l en quart creixent.[3]
  • Tira més un pèl de dona que cent mules.[5]
  • Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell.[2]

EndevinallesModifica

  • M'estiren, em banyen,
    em fermen pel cos,
    em posen dins forques
    per al meu conhort.[6]
Cua (pentinat)

Frases fetes i locucionsModifica

  • No tenir pèls a la llengua.[7]
  Parlar sense embuts, dient les coses clares.
  • Tenir els tres pèls del dimoni.[8]
  Tenir facilitat per a resoldre conflictes i dificultats.
  • Posar una cosa els pèls de punta a algú.[7]
  Esfereir-lo.
  • Prendre el pèl a algú.[7]
  Burlar-se’n.
  • Estar (d'algú o d'alguna cosa) fins a la punta dels cabells.[9]
  Estar molt cansat d'alguna cosa o persona.

ReferènciesModifica

  1. Capri, Joan. El Millor Joan Capri (CD). Madrid: BMG Music Spain, DL 1997. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pèl». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Amades, 2006, p. 15.
  5. Poncela, 2004, p. 34.
  6. Amades, 1982.
  7. 7,0 7,1 7,2 «pèl». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 juliol 2016]
  8. Amades, 2006, p. 38.
  9. Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Fernández Poncela, Ana M. Sexe i refranyer : proverbis catalans : discurs i missatges sobre homes i dones (en català). Barcelona: CIM, 2004 (Arguments [International Council of Women], núm. 3). ISBN 8493327166.