Obre el menú principal

Montserrat Roig i Fransitorra

escriptora, periodista i feminista catalana

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946Barcelona, 10 de novembre de 1991) fou una escriptora catalana.

Infotaula de personaMontserrat Roig i Fransitorra
Montserrat Roig.jpg
Retrat artístic de Montserrat Roig
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
13 de juny de 1946
Mort Barcelona
10 de novembre de 1991 (45 anys)
Ocupació Periodista, escriptora i directora de programa
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Cada dia, cada minut, algú se’n va i amb ell se’n va una part del món.[1]
  Un pensament de sal, un pessic de pebre, 1992.
  • La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini.[2]
  • Si això hagués estat una literatura normal, als joves no ens haurien afalagat tant.[3]
  Plomes catalanes contemporànies, 1980.

El temps de les cireres (1977)Modifica

  • Si t'adones que una persona té mans és que les té boniques.[4]
  El temps de les cireres. 2a part, 1977.

El cant de la joventut (1989)Modifica

  • El cinema no ha inventat res. Només aspira les frases que volten per l'aire.[4]
  El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
  • De vegades l'amor neix de l'enveja.[4]
  El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989.
  El cant de la joventut. Cap. III, 1989.
  • Quan ets, per un instant, el centre d'algú, aquest instant és converteix en etern.[4]
  El cant de la joventut. Cap. III, 1989.

Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)Modifica

Recull de citacions del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida publicat l'any 1991:

  • Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s'han anat transformant en les meves pàtries. Primer t'ho trobes, després ho esculls.[5]
  Advertiment als lectors.
  Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
  • L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.[5]
  Digues que m'estimes encara que sigui mentida.
  • Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[5]
  El nom de les coses.
  • El senyoriu, encara que vagi canviant de llenguatge i de formes, és etern.[5]
  Les coses mai no van ser així.

ReferènciesModifica

  1. «Montserrat Roig». Minimalia.net, 2007-. Arxivat de l'original en 1385031001. [Consulta: 31 octubre 2016].
  2. Badia, Montse «Crítiques, aplaudiments i bons desitjos». bonart, (26-12-2013) [Consulta: 21 febrer 2014].
  3. Pagès Jordà, Vicenç. «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui (Cultura). Barcelona: Grup Hermes, 31 de gener de 2014. [Consulta: 1 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vallverdú-Pavia, 2002, p. 184-185.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Roig, 1991.

BibliografiaModifica

  • Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  • Vallverdú, Rosa; Pavia, Raimon (eds.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934.