Lleganya
secreció sòlida que apareix al contorn dels ulls
(S'ha redirigit des de: Lleganyes)
La lleganya és una secreció solidificada de moc, llàgrimes, cèl·lules i pols produïda per les glàndules sebàcies de la parpella.
Lleganyes d'un gat | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Dites populars
modifica- A Càlig són lleganyosos, i a Cervera són garruts, a Benicarló, rabiosos, i a Salzadella, llanuts.[1]
- D'Albatera, lleganyosos.[2]
- D'Asp i lleganyosos.[2]
- El dormir massa cria lleganyes.[2]
- En Carlet són lleganyosos, en Algemesí, topus, en Benifaió, vellosos, i en Almussafes, traputs.[3]
- Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes.[4] [5]
- Qui podent escollir quelcom bo o bonic, prefereix allò lleig i dolent.
- A còpia de conviure conjuntament sorgeix l'amor.
- Quatretonda la redona i Benigànim el pollós, en Albaida tot és morca i Agullent, el lleganyós.[6]
- Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes.[2]
- Ulls lleganyosos, ulls verinosos.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Llevar-se les lleganyes.[5]
- Mirar o considerar quelcom adequadament.
- No adonar-se de les coses en un assumpte determinat.
Referències
modifica- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 97, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lleganya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 181, Vol. 5. Sector central interior.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.