La Tomasa

campana major de la Catedral de Barcelona

La Tomasa és la campana major i la més popular de la Catedral de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. Fosa inicialment el segle XVI, l'actual (refosa el 1758) té un pes de 2.241 quilograms i toca amb la funció d'anunciar la presa de possessió i la defunció dels canonges.

Infotaula d'objecteLa Tomasa
Pinacles de la Catedral de Barcelona
Projectes germans
Detalls
Tipus campana
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Crist venç, Crist regna, Crist impera, Crist ens lliuri de tota mala tempesta. Fugiu dels enemics, venceu el lleó de Judes, del llinatge de David. Dedicada a Déu omnipotent i misericordós, a la Santíssima Verge Maria i a Sant Tomàs de Canterbury. L'any 1539 Francesc de Franch, ardiaca de Santa Maria del Mar i canonge de la Catedral de Barcelona finançà la fosa d'aquest bronze. Fou refet major l'any 1576 dels fons del cabildo. Però el primer dia de les nones de març (7 de març) de 1758 es va clivellar per accident i fou refet a càrrec del càrrec del capítol de les nones de juliol (7 de juliol) del mateix any, fet més sumptuós, i més gran, tot estant la seu apostòlica vacant per la mort de Benet XIV pontífex màxim i regnant a Espanya Ferran VI.[1]
(en llatí) CHRISTVS VINCIT CHR REGNAT CHR IMPERAT CHR AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGITE PARTES ADVERSE VICIT LEO Đ TRIBV JVDA RADIX DAVID # " / "D. O. M. SS. V. MARIE ET S. THOME CANI ANNO DNI M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESIE BARCHIN. SVO ÆRE CONFLARI FECIT. # " / "REFECTITE LAXIT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA DE CAPM NONIS JVLII EJVSDE ANNI # " / "FABRICE SVMPTIBVS AMPLIORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARI CVRAVIT. SEDE APOSTOLICA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE IN HISPANIA FERDINANDO VI #.
Inscripció de la campana actual, de 1758.
(en llatí) JOSEPHVS BARNOLA FECIT BARCINONE I758
Marca de fàbrica a l'interior de la campana.

Dites populars

modifica
  • Avui la Tomasa toca per ella mateixa.[2][3]
  • La millor festa de casa és quan toca la Tomasa.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Calvete Hernández, Pascual; Bos i Bolós, Josep; Álvaro Muñoz, Mari Carmen; Llop i Bayo, Francesc. «La Tomasa (Déu Omnipotent, Santa Maria i Sant Tomàs de Canterbury) (13)» (en castellà). Campaners.com, 04-07-2017. Arxivat de l'original el 1459808606. [Consulta: 6 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 Amades, 1982, p. 253.
  3. Cornet y Mas, 1863, p. 97.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Cornet y Mas, D. Cayetano. Guía y añalejo perpétuo de Barcelona (en castellà). Barcelona: Librería de el Plus Ultra, 1863.