La Monyos
personatge icònic del Raval de Barcelona durant el segle XX
Dolors Bonella i Alcánzar (o bé Dolors Vega i Massana, Barcelona, 1851 - 15 de setembre de 1940), coneguda popularment com la Monyos, va ser un personatge icònic de l'imaginari col·lectiu barceloní de principis del segle XX. Modista i minyona del Raval, va embogir per la mort de la seva filla i va passar a ser coneguda pels seus monyos estrafolaris —d'aquí el seu malnom—, vestimenta cridanera i la actitud lúdica.
 Autòmat de la Monyos al Museu d'Autòmats del Tibidabo | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 1851 |
| Mort |
Barcelona, 15 de setembre de 1940 (88/89 anys) |
| Ocupació | Modista i Minyona |
 | |
Citacions
modifica- No sé pas quan debutaré, però aviat...[1]
- En relació a la seva actitud propera al teatre i la faràndula.
Citacions sobre la Monyos
modifica- En arribar la Boqueria ella comprava / uns clavellets per adornar el seu cabell / Amb aire chic pas coquetó / Galants piropos va escoltar / la Monyos / D'un gran record Ciutat Comtal / Per sempre més tindràs la Monyos immortal[3]
Recordant "La Moños" (EP), 1960. — Rudy Ventura y su conjunto
- L'Auca de les Rambles de Barcelona, 1986. — Joan Guarro i Basté
- Potser la Monyos, una pintoresca vella senil disfressada de nena i tota pintada que només es barallava amb ella mateixa, ha estat el personatge més popular del segle XX.[5]
- Barcelones, 2004. — Manuel Vázquez Montalbán.
- No tenia ni de molt l'aspecte d'aquestes dones viciades i angunioses. Era una persona agradable i simpàtica. Ella sabia que era la Monyos, que tothom la coneixia, i ja en tenia prou. Sabia que era algú i vivia a la seva manera.[1]
- Era com el típic boig del poble. Una dona que feia molta pena i que mai no va ser popular ni va tenir cap transcendència. És ara precisament quan està de moda.[1]
- Era una hippie sense la mandra endormiscada de les hippies modernes. Fins i tot per a les noies comunistes que ens crèiem emancipades, la Monyos era la llibertat envejada. [...] Tot podia riure i enlluernar en aquella figura seca i cridanera. Però aquells ulls tristos jo no els vaig veure riure mai.[1]
- És el prototip del personatge de fulletó. La Monyos és el drama. [...] La primera vegada que la veig veure al carrer del Carme vaig tenir una impressió feta a la meva manera. Potser manipulada per mi mateix: anava disfressada i era fidel al personatge que havia creat.[1]
- — Avel·lí Artís-Gener (Tísner)
- Podia semblar grotesca però era molt expressiva. [...] Coneguda pels vianants, planyuda pels piadosos i mofada pels inconscients, donava color a la ciutat. Era com una mena de Carnaval quotidià que després vam trobar a faltar.[1]
- Tan bon punt vaig sortir a escena el públic em va aplaudir molt. I vaig pensar en ella. Jo llavors era molt sensible i la Lola em feia molta gràcia, però també em feia sentir pena.[1]
- — Mary Santpere
- Sobre el seu paper representant la Monyos a la comèdia La florista de la Rambla, d'Alfons Roura.
Frases fetes i locucions
modifica- Ser més coneguda que la Monyos.[6]
- (var.) Ser més famosa que la Monyos.[7]
- (var.) Estar més vista que la Monyos.[7]
Ser una persona molt coneguda.
- Tenir més anys que la Monyos.[7]
- Tenir molts anys.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «La Monyos per sempre més» (en català). Diari Ara. Arxivat de l'original el 1474183123. [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ «La Monyos» (en català). Història de Barcelona, 17-12-2015. Arxivat de l'original el 1463020716. [Consulta: 5 desembre 2016].
- ↑ Caudet Yarza; Llorens Camp, 2009, p. 9.
- ↑ Martí i Aragonès, Joan; Guarro i Basté, Joan. «L'Auca de les Rambles de Barcelona» (en català). Arxiu Municipal de Barcelona, 1986. [Consulta: 15 desembre 2016].[]
- ↑ Caudet Yarza; Llorens Camp, 2009, p. 16.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Roglan, Joaquim. 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) (en català). Cossetània Edicions, 2006, p. 42. ISBN 9788497912037.
Bibliografia
modifica- Caudet Yarza, Francisco; Llorens Camp, Maria José. Dolors Bonella i Alcánzar, La Monyos (en castellà). 2n cicle, núm. 1. Editgraph, 2009 (Personajes del mundo).
Enllaços externs
modifica- Rudy Ventura Y Su Conjunto - Recordant "La Moños" (EP 1960, Columbia Records). Youtube. [Consulta: 15 desembre 2016]