La Monyos

Dolors Bonella i Alcánzar (o bé Dolors Vega i Massana, Barcelona, 1851 - 15 de setembre de 1940), coneguda popularment com la Monyos, va ser un personatge icònic de l'imaginari col·lectiu barceloní de principis del segle XX. Modista i minyona del Raval, va embogir per la mort de la seva filla i va passar a ser coneguda pels seus monyos estrafolaris —d'aquí el seu malnom—, vestimenta cridanera i la actitud lúdica.

La Monyos

Autòmat de la Monyos al Museu d'Autòmats del Tibidabo
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Barcelona,  1851
Mort	Barcelona,  15 de setembre de 1940 (88/89 anys)
Ocupació	Modista i Minyona

Citacions

• No sé pas quan debutaré, però aviat...

En relació a la seva actitud propera al teatre i la faràndula.

• ¿Què m'heu guardat un mirallet?
• Què maco aquest vano! Me'l regales?
• Tinc set, us agafo el càntir…! Què hi heu posat anisos?
• Vol que li canti una cançó o li reciti un verset?

Citacions sobre la Monyos

• En arribar la Boqueria ella comprava / uns clavellets per adornar el seu cabell / Amb aire chic pas coquetó / Galants piropos va escoltar / la Monyos / D'un gran record Ciutat Comtal / Per sempre més tindràs la Monyos immortal

Recordant "La Moños" (EP), 1960. — Rudy Ventura y su conjunto

• De tanta befa i dolor / potser fou el de la Monyos / el cas més commovedor.

L'Auca de les Rambles de Barcelona, 1986. — Joan Guarro i Basté

• Potser la Monyos, una pintoresca vella senil disfressada de nena i tota pintada que només es barallava amb ella mateixa, ha estat el personatge més popular del segle XX.

Barcelones, 2004. — Manuel Vázquez Montalbán.

• No tenia ni de molt l'aspecte d'aquestes dones viciades i angunioses. Era una persona agradable i simpàtica. Ella sabia que era la Monyos, que tothom la coneixia, i ja en tenia prou. Sabia que era algú i vivia a la seva manera.

 — Maurici Serrahima i Bofill

• Era com el típic boig del poble. Una dona que feia molta pena i que mai no va ser popular ni va tenir cap transcendència. És ara precisament quan està de moda.

 — Maria Aurèlia Capmany i Farnés

• Era una hippie sense la mandra endormiscada de les hippies modernes. Fins i tot per a les noies comunistes que ens crèiem emancipades, la Monyos era la llibertat envejada. [...] Tot podia riure i enlluernar en aquella figura seca i cridanera. Però aquells ulls tristos jo no els vaig veure riure mai.

 — Teresa Pàmies i Bertran

• És el prototip del personatge de fulletó. La Monyos és el drama. [...] La primera vegada que la veig veure al carrer del Carme vaig tenir una impressió feta a la meva manera. Potser manipulada per mi mateix: anava disfressada i era fidel al personatge que havia creat.

 — Avel·lí Artís-Gener (Tísner)

• Podia semblar grotesca però era molt expressiva. [...] Coneguda pels vianants, planyuda pels piadosos i mofada pels inconscients, donava color a la ciutat. Era com una mena de Carnaval quotidià que després vam trobar a faltar.

 — Octavi Saltor

• Tan bon punt vaig sortir a escena el públic em va aplaudir molt. I vaig pensar en ella. Jo llavors era molt sensible i la Lola em feia molta gràcia, però també em feia sentir pena.

 — Mary Santpere

Sobre el seu paper representant la Monyos a la comèdia La florista de la Rambla, d'Alfons Roura.

Frases fetes i locucions

• Ser més coneguda que la Monyos.

(var.) Ser més famosa que la Monyos.

(var.) Estar més vista que la Monyos.

Ser una persona molt coneguda.

• Tenir més anys que la Monyos.

Tenir molts anys.

Bibliografia

• Caudet Yarza, Francisco; Llorens Camp, Maria José. Dolors Bonella i Alcánzar, La Monyos (en castellà). 2n cicle, núm. 1. Editgraph, 2009 (Personajes del mundo). 

Enllaços externs

• Rudy Ventura Y Su Conjunto - Recordant "La Moños" (EP 1960, Columbia Records). Youtube. [Consulta: 15 desembre 2016]