Obre el menú principal

Pèl

fibra de queratina
(S'ha redirigit des de: Cabell)

El pèl (també dit cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Pèl
Bringé.JPG
Primer pla de pèl de gos.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Quan un home té el cabell curt no es pot mai dedicar a música moderna.[1]
  El desorientat. — Joan Capri

Dites popularsModifica

  • A cavall donat no li miris el pèl.[2]
(var.) A cavall regalat no li miris el pèl.[2]
  • A cavall flastomat, el pèl li lluu.[2]
  • Allà on hi ha pèl, hi ha alegria.[2]
  • Allí on se rebolca el burro, queda pèl.[2]
  • Gat i conill, tot és d'un pèl.[2]
  • La dona canvia el seny pel cabell.[3]
  • L'ocasió s'ha d'agafar pels cabells.[4]
  • Pèl roig, no et faci goig.[2]
  • A cavall flastomat, el pèl li lluu.[2]
  • Quan el pèl caní floreix, l'ovella pateix; quan el pèl li cau, el pastor s'hi ajau.[2]
  • Qui no té pèl, no va al cel.[2]
  • Si vols que et creixi el cabell, talla'l en quart creixent.[3]
  • Tira més un pèl de dona que cent mules.[5]
  • Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell.[2]

Frases fetes i locucionsModifica

  • No tenir pèls a la llengua.[6]
  Parlar sense embuts, dient les coses clares.
  • Tenir els tres pèls del dimoni.[7]
  Tenir facilitat per a resoldre conflictes i dificultats.
  • Posar una cosa els pèls de punta a algú.[6]
  Esfereir-lo.
  • Prendre el pèl a algú.[6]
  Burlar-se’n.
  • Estar (d'algú o d'alguna cosa) fins a la punta dels cabells.[8]
  Estar molt cansat d'alguna cosa o persona.

ReferènciesModifica

  1. Capri, Joan. El Millor Joan Capri (CD). Madrid: BMG Music Spain, DL 1997. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pèl». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Amades, 2006, p. 15.
  5. Poncela, 2004, p. 34.
  6. 6,0 6,1 6,2 «pèl». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 juliol 2016]
  7. Amades, 2006, p. 38.
  8. Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Fernández Poncela, Ana M. Sexe i refranyer : proverbis catalans : discurs i missatges sobre homes i dones (en català). Barcelona: CIM, 2004 (Arguments [International Council of Women], núm. 3). ISBN 8493327166.