Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana.

Teresa Pàmies i Bertran

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Balaguer (Noguera),  8 d'octubre de 1919
Mort	Granada (Espanya),  13 de març de 2012 (92 anys)
Ocupació	Escriptora, periodista, activista política i biògrafa

Citacions

• Els països no són dels governs, i tothom ha de tenir dret a viure al seu país. Veure't obligat a marxar de casa és el pitjor càstig que se't pot donar.

Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977.

• He procurat desminitificar al màxim i ser bastant autocrítica perquè aquesta guerra no tan sols la van guanyar ells, sinó que la vam perdre nosaltres, i en certs aspectes, pels nostres propis errors

Entrevista al programa A fondo de RTVE, 31 de juliol de 1977.

En referència al llibre Quan érem capitans

• Jo vaig entrar en la política de la mà del meu pare, i vaig entrar en la literatura de la mà del meu pare, [...] perquè el Testament a Praga és inconcebible sense la participació literària del meu pare.

Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984.

• Quan es va produir el maig del 68 a Txecoslovàquia l'anomenada «Primavera de Praga», vaig tenir la idea, i m'ho vaig proposar, d'escriure, amb les memòries del meu pare i les meves pròpies, el Testament a Praga, i presentar-lo a un premi que es donava a Barcelona. [...] Vaig elaborar el llibre, [...] el vaig enviar per correu a l'editorial Destino, que era l'organitzadora del premi, i vaig dir: «Bé, és com aquell qui llença una botella al mar... Un missatge en una botella... A veure si arriba.» I hi va arribar.

Entrevista al programa Crear i viure de Televisió Espanyola a Catalunya, 18 de juny de 1984.

• La ignorància, en certes situacions, ajuda més que la informació.

La filla del gudari, 1997.

• No m'he considerat mai una escriptora, condició que molts em neguen. Jo no aspiro més que a ser cronista de la meva generació.

Entrevista al diari Avui, 2001.

Entrevista feta després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001.

Va ploure tot el dia (1974)

• El món, te'l fas sempre a la mesura dels teus desitjos.

Va ploure tot el dia, 1974.

• L'única cosa que no vol un llibre és morir-se de fàstic als prestatges o als calaixos.

Va ploure tot el dia, 1974.

• Un poble no és ben bé íntegre si no coneix a fons la seva llengua. El meu poble no la sap.

Va ploure tot el dia, 1974.

• Tot ho polititzes. De tot en fas política. És una deformació, naturalment. Inclús un parell d’hores d’espera a la ‘Tour Aurore’ esdevindran, per a tu, dues hores de ‘curset’ polític. No tens remei.

Va ploure tot el dia, 1974.

Citacions sobre Teresa Pàmies

• Una característica de Teresa Pàmies és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.

Serra d’Or, maig 1977. — Vicenç Riera Llorca

• Teresa Pàmies sempre va assolir la suficiència estètica, sempre va escriure llibres magnífics, molt llegívols, i ja els agradaria a molts autor aconseguir aquesta fluïdesa, aquesta honestedat històrica, i aquesta facilitat per a la tendresa tràgica.

La Llança (El Nacional), 25 de setembre de 2017. — Andreu Navarra

Bibliografia

• Riera Llorca, Vicenç. La crònica novel·lesca de Teresa Pàmies (en català). Serra d'Or, maig 1977.