Càntir

recipient de terrissa

El càntir, baldraca, cànter, silló, selló, botijó, pitxell, és un atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tòt) i l'altre, més petit (galet), per a beure. Serveix per a tenir-hi aigua o vi. Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall.

Infotaula d'objecteCàntir
Cantir bisbal.JPG
Càntir de terrissa català
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus drinking vessel (en) Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • Càntir i selló, és senyal de festejador.[1]
  • El pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.[2]
  • La dona borratxa i el vi al pitxell, pobre d'ell.[2]
  • La ventura de l'Urgell és: blat a la sitja, oli a la sitra i vi al bitxell.[2]
  • Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca.[1]
  • Tot càntir nou té l'aigua fresca.[1]
  • Si està felló, que bega al selló.[1]

EndevinallesModifica

  • Ací te gite,
    ací te ho fas;
    fins que no tingues
    la panxa plena
    no t'alçaràs.[3]
  • Madama es pixa enmig del carrer i ningú no li diu re.[3]
  • Molts a dintre la cuina
    em tenen arraconat,
    quan m'usen, per l'orella
    m'agafen sens pietat.
    Tinc un cos bastant ben fet
    i persona no sóc pas,
    tot quan per la boca em bec,
    després m'ho treuen pel nas.[4]
  • No és botifarra
    ni és llonganissa,
    i l’home ho té a la mà
    quan pixa.[3]
  • Talaret, malaret
    no té cames
    i es té dret.[5]
  • Té cul i no té forat,
    té braços i no té mans,
    té boca i no té cap;
    endevina el disbarat.[3]
  • Té cul i no té forat,
    té panxa i no té budell,
    té braços i no té mans,
    té boca i no té dents,
    té cap i no té cervell.[3]
  • Teleret, maleret,
    no té cames
    i s’aguanta dret.[3]
(var.) Trel·leret mel·leret,
no té cames
i està dret.[6]
  • Un que pixa
    i dos que l’aguanten.[3]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar a raig de càntir.[1]
  Anar molt bé, sense dificultats.
  • Anar com un raig de càntir.[1]
  Tenir diarrea.
  • Deixar-les anar a raig de càntir.[1]
  Enraonar molt i sense mirament.
  • Parlar per boca de cànter.[1]
  parlar molt i sense saber què es diu.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).