Càntir
recipient de terrissa
El càntir, baldraca, cànter, silló, selló, botijó, pitxell, és un atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tòt) i l'altre, més petit (galet), per a beure. Serveix per a tenir-hi aigua o vi. Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall.
 Càntir de terrissa català | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites popularsModifica
- Càntir i selló, és senyal de festejador.[1]
- El pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.[2]
- La dona borratxa i el vi al pitxell, pobre d'ell.[2]
- La ventura de l'Urgell és: blat a la sitja, oli a la sitra i vi al bitxell.[2]
- Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca.[1]
- Tot càntir nou té l'aigua fresca.[1]
- Si està felló, que bega al selló.[1]
Frases fetes i locucionsModifica
- Anar a raig de càntir.[1]
Anar molt bé, sense dificultats.
- Anar com un raig de càntir.[1]
- Tenir diarrea.
- Deixar-les anar a raig de càntir.[1]
- Enraonar molt i sense mirament.
- Parlar per boca de cànter.[1]
- parlar molt i sense saber què es diu.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Càntir». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades, Joan. El Porró. Barcelona: La Neotípia, 1938.