Càntir
recipient de terrissa
El càntir, baldraca, cànter, silló, selló, botijó, pitxell, és un atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tòt) i l'altre, més petit (galet), per a beure. Serveix per a tenir-hi aigua o vi. Habitualment són fets de terrissa, vidre o metall.
 Càntir de terrissa català | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
drinking vessel (en)  |
 | |
Dites popularsModifica
- Càntir i selló, és senyal de festejador.[1]
- El pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.[2]
- La dona borratxa i el vi al pitxell, pobre d'ell.[2]
- La ventura de l'Urgell és: blat a la sitja, oli a la sitra i vi al bitxell.[2]
- Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca.[1]
- Tot càntir nou té l'aigua fresca.[1]
- Si està felló, que bega al selló.[1]
EndevinallesModifica
- Ací te gite,
ací te ho fas;
fins que no tingues
la panxa plena
no t'alçaràs.[3]
- Madama es pixa enmig del carrer i ningú no li diu re.[3]
- Molts a dintre la cuina
em tenen arraconat,
quan m'usen, per l'orella
m'agafen sens pietat.
Tinc un cos bastant ben fet
i persona no sóc pas,
tot quan per la boca em bec,
després m'ho treuen pel nas.[4]
- No és botifarra
ni és llonganissa,
i l’home ho té a la mà
quan pixa.[3]
- Talaret, malaret
no té cames
i es té dret.[5]
- Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.[3]
- Té cul i no té forat,
té panxa i no té budell,
té braços i no té mans,
té boca i no té dents,
té cap i no té cervell.[3]
- Teleret, maleret,
no té cames
i s’aguanta dret.[3]
- (var.) Trel·leret mel·leret,
no té cames
i està dret.[6]
- Un que pixa
i dos que l’aguanten.[3]
Frases fetes i locucionsModifica
- Anar a raig de càntir.[1]
Anar molt bé, sense dificultats.
- Anar com un raig de càntir.[1]
- Tenir diarrea.
- Deixar-les anar a raig de càntir.[1]
- Enraonar molt i sense mirament.
- Parlar per boca de cànter.[1]
- parlar molt i sense saber què es diu.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Càntir». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades, Joan. El Porró. Barcelona: La Neotípia, 1938 [Consulta: 1549572007].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Amades, 1982.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Bassols, 1994.
BibliografiaModifica
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).