Josep de Natzaret
sant catòlic, espós de Maria i pare de Jesús
Sant Josep (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC), també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús fou espòs de Maria i pare legal de Jesús. Commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l'1 de maig. És considerat patró de l'Església universal.
Sant Josep amb l'infant Jesús (1620s) de Guido Reni | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Natzaret, 30 aC |
Mort |
Natzaret, 20 dC (48/49 anys) |
Ocupació | Obrer, artesà, fuster i tektōn (en) |
Dites populars
modifica- El cant del cucut, Sant Josep el porta i Sant Pere se l'emporta.[1]
- De Sant Josep en enllà, posa't trumfos a sembrar.[2]
- El cigró, per Sant Josep, just sembrat i tot just nat.[3]
- Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases.[2]
- Per Sant Josep, borró al cep.[2]
- (var.) Per Sant Josep, el pàmpol al cep.[2]
- (var.) Per Sant Josep, plora el cep.[2]
- (var.) Per Sant Josep, verdeja el cep.[4]
- Per Sant Josep cada gripau salta en son indret.[1]
- Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.[4]
- (var.) Per Sant Josep, el cucut canta la seu indret; i si no canta per Sant Josep, cantarà per Sant Benet; i si no canta per Sant Benet, ho farà per Setmana Santa; i si aleshores no canta, és mort o pres a França.[1]
Frases fetes
modifica- Estar com Josep i Maria.[2]
- Viure feliç el matrimoni.
- Fer Sant Josep.[2]
- Vomitar (Llofriu).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pàmies i Riudor, Víctor. «Josep de Natzaret» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Josep». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Amades, 1931, p. 81-83.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.