Obre el menú principal

Constitució Espanyola de 1978

Màxima llei en l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol

La Constitució Espanyola de 1978 és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. Fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat.

Infotaula d'obraConstitució Espanyola de 1978
Constitución española de 1978
Constitucion espanola 1978.JPG
Exemplar de la Constitució Espanyola de 1978
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg  Exemplar disponible a Viquitexts
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

Títol preliminarModifica

 
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 1
  • Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret.
  • La sobirania nacional resideix en el poble espanyol.
  • La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
  • La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
  • El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat.
  • Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
Article 4
Article 5
  • La capital de l'Estat és la vila de Madrid.
Article 8
  • Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya.

Títol I. Dels drets i dels deures fonamentalsModifica

Article 10
 
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
  • La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social.
Article 14
  • Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 16
  • Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació.
  • Cap confessió tindrà caràcter estatal.
Article 18
  • Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Article 21
  • Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes.
Article 27
  • Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.
  • L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
Article 30
  • Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.
Article 35
  • Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici.
Article 43
  • Es reconeix el dret a la protecció de la salut.
Article 47
  • Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat.

Títol II. De la CoronaModifica

 
El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals.
Article 56
  • El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals.
  • El seu Títol és el de Rei d'Espanya.
  • La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.

Títol III. De les Corts GeneralsModifica

Article 66
  • Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

Títol VI. Del poder judicialModifica

Article 117
  • La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial.

Títol VIII.De l'organització territorial de l'EstatModifica

Article 155
  • Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l'atengués, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.

Citacions sobre la Constitució Espanyola de 1978Modifica

  • La Constitució del 1978 ens ha proporcionat el període més dilatat de llibertat, convivència i prosperitat de tota la nostra història i reconeixement efectiu de la diversitat que compon la nostra realitat.[1]
(en castellà) La Constitución de 1978 nos ha proporcionado el período más dilatado de libertad, convivencia y prosperidad de toda nuestra historia y de reconocimiento efectivo de la diversidad que compone nuestra realidad.
  Missatge de Nadal de 2013. — Joan Carles I d'Espanya
  • Hom parla sempre dels «drets històrics» perquè la Constitució espanyola així ho va definir i expressar. Però els catalans, tradicionalment, no hem parlat de «drets històrics» quan hem reivindicat l'antiga llibertat.[2]
  21 d'agost de 2005. — Francesc Ferrer i Gironès
Parlant sobre la defensa dels "drets històrics" de Catalunya
  • Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.[3]
  Fossar de les Moreres, 11 de setembre de 2005. — Francesc Ferrer i Gironès

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Casas, Ferran «El rei abona reformes limitades». Ara, (25-12-2013), pàg. 8.
  2. Ferrer i Gironès, Francesc. «Els qui van contra els "drets històrics" encara no han dit que van en contra del "dret de conquesta"», 21 d'agost de 2005. [Consulta: 31 març 2012].
  3. Ferrer i Gironès, Francesc. «Crida escrita expressament en motiu de l'onze de setembre, per mobilitzar a tots els catalans», 11 de setembre de 2005. Arxivat de l'original en 1315986589. [Consulta: 31 març 2012].

BibliografiaModifica