Obre el menú principal

Bilis

substància líquida alcalina groguenca produïda pel fetge de molts vertebrats
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

La bilis, popularment coneguda com fel, és una substància líquida alcalina groguenca produïda pel fetge de molts vertebrats.

Bilis
Cholestasis 2 high mag.jpg
Biòpsia d'un fetge, amb la bilis de color groc
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • ¡Oh llengua catalana, / mes dolsa que la mel, / la llengua que 't profana / te fa tornar de fel![1]
  ¡Guerra á la blasfèmia!. — Jacint Verdaguer

Dites popularsModifica

  • El nostre fill Roc no és fel, ni vinagre, ni arrop.[2]
  • Fins els coloms tenen fel.[3]
  • No hi ha mel sense fel.[4]
  • Poca fel, corromp molta mel.[3]
  • Qui menja fel, no pot escupir mel.[3]
  • Qui té la mel, que tinga la fel.[3]

Frases fetes i locucionsModifica

 
Vomitar la fel (Fatigar-se excessivament).
  • Esser més agre que fel.[3]
(var.) Esser més amarg que fel.[3]
  Ésser molt amargant.
(var.) No tenir fel.[3](Mall., Men.) 
  Ésser molt benèvol.
(var.) Fer sa fel pels ulls.[3](Mall.) 
(var.) Treure es fel per sa boca.[3](Men.) 
  Estar molt irritat.
  Donar-li molt mala vida.
  • Tenir mel a la boca i fel al cor.[3]
  Ésser hipòcrita.
  • Vomitar la fel.[3]
  Esforçar-se molt, fins a fatigar-se.

Cançons popularsModifica

  • Cortines i cobricel / a dins sa cambra hi havia; / es criats feien sa fel / de sa ràbia que tenien.[3](Mall.) 

ReferènciesModifica

  1. Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1880?. 
  2. Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. «Mel». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 de juny de 2012].

BibliografiaModifica