Aliment

conjunt de substàncies consumides per proveir el cos d'energia.
(S'ha redirigit des de: Aliments)

L'aliment és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Infotaula d'alimentAliment
El pa. Considerat un aliment bàsic.
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus producte d'un sol ús i substància física
Ingredients principals ingredient culinari i aigua
Modifica dades a Wikidata
Joachim Beuckelaer, 1560-1565

Dites populars modifica

  • A beure i a menjar mesura has de posar.[1]
  • A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.[2]
  • Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada.[2]
  • Buit ventrell dóna mal consell.[2]
  • Del plat a la boca, ningú s'equivoca.[2]
  • Dues mans per treballar i una boca per menjar.[1]
  • El bon aliment fa tornar jove la gent.[1]
  • És regla sana no menjar quan no es té gana.[2][1]
  • Gastar i menjar, tot és començar.[2][1]
  • Hi ha estalvis que foraden les estovalles.[2]
  • La gana, poca i seguida.[2]
  • Menjant, menjant ve la gana.[2][1]
  • Menjar calent, bon aliment.[1]
  • Menjar deu hom desitjar, i no viure per menjar.[2]
  • Menjant i bevent es coneix la gent.[1]
  • Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent.[2]
  • Menjar molt i pair bé, no pot ser.[2][1]
  • Menjar per viure deu hom desitjar, i no viure per menjar.[1]
  • Més cura la dieta que la llanceta.[2]
  • Ni fart ni afamat.[2]
  • No és tot u estar tip que estar dejú.[2]
  • On mengen dos en mengen tres.[2][1]
  • Perquè passi el sentiment hi ha d'haver alegria i bon aliment.[1]
  • Qui més en pela menys en menja.[2]
  • Qui veu menjar i no menja, es penja.[1]
  • Si el ventre no està content, tot el teu cos se'n ressent.[2]
  • Tranquil·litat i bons aliments, tenen sanes a les gents.[2][1]
  • Un bon dinar fa de bon esperar.[2]
  • Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res.[1]
  • Val més bona gana que bona vianda.[2]
  • Val més morir d'un tip que de gana.[2]
  • Val més que quedi menjar que no estar malalt demà.[1]

Endevinalles modifica

  • Endevina endevinalla:
    quin és el cuc que pica a la panxa?[3]
La gana

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.