Figueres
municipi de Catalunya a l'Alt Empordà
(S'ha redirigit des de: Vilatenim)
Figueres és una ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà. És el principal nucli urbà, centre econòmic i comercial de l'Empordà.
Església de Sant Pere | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
Dites populars
modifica- A Figueres fan figuerades.[1]
- A Figueres són pagesos.[1]
- A Figueres tots són lladres; a Llers fins el pagès; a Terrades de vegades; Sant Llorenç, els carrers plens, i a Lladó fins el rector.[2]
- De Figueres a Vilabertan no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres se'n fan passeres.[3]
- (var.) De Figueres a Vilabertran no hi ha pas tant, de Vilabertran a Vilatenim ja els tenim, de Vilatenim a Vila-sacra, de Vila-sacra a Castelló, ja els tenim dintre el sarró.[1]
- Na Paula té unes mitges comprades als encants. Li arriben a Figueres i encara li van grans.[4]
- Peralada, vila honrada; Castelló, vila major; si no fos la portalada, Figueres fóra la flor.[5]
- Torroella vila vella; Castelló, vila major; Peralada, vila honrada; Figueres s'endu la flor.[6]
- Viure a Llofriu; i sense moure's del poble, esmorzar a Figueres. Anar a sota ses figueres i esmorzar de figues.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 486.
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 493.
- ↑ Solà i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes». Servei de Català de Blanes (CPNL). Arxivat de l'original el 1460947601. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 494.
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 495.
- ↑ Angelats; Vila, 2004, p. 103.
Bibliografia
modifica- Angelats, Rosa; Vila, Pep. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Palafrugell (Girona): Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 84-923432-4-9.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010). DOI: 10.2436/20.8010.01.46 [Consulta: 1544602003].