Théodore de Banville
escriptor francès
Théodore de Banville (Molins, França, 14 de març de 1823 — París, 13 de març de 1891) fou un poeta francès, considerat un dels representants més destacats del moviment parnassianista.
 Fotografia de Théodore de Banville, prev. 1891 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Moulins (França), 14 de març de 1823 |
| Mort |
6è districte de París (França), 13 de març de 1891 (67 anys) |
| Ocupació | Poeta, dramaturg, periodista, crític literari, escriptor i crític de teatre |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- Potser sota les branques / Una fada blanca a la llum del dia / em besarà el cabell / i la boca boja d'amor.[1]
- (en francès) Peut-être que sous la ramure / Une blanche Fée en plein jour / Viendra baiser ma chevelure / Et ma bouche folle d'amour.
'Sieste', «Les Cariatides», Poésies complètes, abril 1842.
- No anirem més al bosc, van tallar els llorers [...] / Van tallar els llorers, i els cérvols del bosc / S'estremeixen al so de la corneta: no anirem més al bosc.[2]
- (en francès) Nous n'irons plus aux bois, les lauriers sont coupes [...] / Les lauriers sont coupes, et le cerf aux bois / Tressaille au son du cor: nous n'irons plus aux bois.
- Les Cariatides. Llibre IV, 1842.
- No tinc a ma llibrets d'òpera; / La meva simfonia és curta, un sospir de brisa, / És això el que voldreu, o Al vostre gust / Com la comèdia en els temps del bon Shakespeare.[3]
- (en francès) Je n'ai pas à la main de cahiers d'opéra; / Ma courte symphonie, où la brise soupire, / «C'est Ce que vous voudrez», ou «Comme il vous plaira» / Comme la comédie au temps du bon Shakespeare.
- La Muse des chansons, 1854.
- (en francès) Et, le coeur dévoré d'amour, / Alla rouler dans les étoiles.
- Odes funambulesques, 1857.
Citacions sobre Théodore de Banville
modifica- Théodore de Banville no és pas precisament materialista; és lluminós. / La seua poesia representa les hores felices.[5]
- (en francès) Théodore de Banville n'est pas précisément matérialiste: il est lumineux. / Sa poésie représente les heures heureuses.
- «Fusées», XIII, a Journaux intimes, 1851. — Baudelaire
Referències
modifica- ↑ Banville, 1878-1879, p. 197.
- ↑ Banville, 1864, p. 209.
- ↑ Banville, 1854, p. 1.
- ↑ Banville, 1892, p. 291.
- ↑ Baudelaire, 2014, p. 12.
Bibliografia
modifica- Charles, Baudelaire. Journaux intimes. Saint Julien en Genevois: Arvensa editions, 2014. ISBN 9782368418994.
- Banville, Théodore de. La Muse des chansons. Paris: Chabal, 1854.
- Banville, Théodore de. Les Cariatides (Nouvelle édition). Paris: J. Tardieu, 1864.
- Banville, Théodore de. Poésies complètes. Tome 1. Paris: G. Charpentier, 1878-1879.
- Banville, Théodore de. Odes funambulesques: suivies d'un commentaire. Paris: A. Lemerre, 1892.