Charles Baudelaire
poeta francès
(S'ha redirigit des de: Baudelaire)
Charles Baudelaire (París, 9 d'abril de 1821 – París, 31 d'agost de 1867) fou un un poeta, crític i traductor francès.
 Charles Baudelaire, fotografiat per Étienne Carjat, ca. 1863 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
antic 11è districte de París (França), 9 d'abril de 1821 |
| Mort |
París, 31 d'agost de 1867 (46 anys) |
| Ocupació | Poeta, crític d'art, assagista, traductor, escriptor, crític literari, traductor, crític i periodista |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- Equivocar-se és humà, però fotre-li les culpes a l'altre ho és més encara.[1]
- L'important no és saber, sinó tenir el telèfon del qui sap.[1]
- No sóc un complet inútil... Almenys serveixo de mal exemple.[1]
- L'art és un bé infinitament preciós, una beguda refrescant i reconfortant, que restaura l'estómac i la ment en l'equilibri natural de l'ideal.[2]
- (en francès) L'art est un bien infiniment précieux, un breuvage rafraîchissant et réchauffant, qui rétablit l'estomac et l'esprit dans l'équilibre naturel de l'idéal.
«Salon de 1846», cap. II Curiosités esthétiques, 1 de maig de 1846.
- Treballar és menys avorrit que divertir-se.[1]
- (en francès) Travailler est moins ennuyeux que s'amuser.
- «Mon coeur mis à nu». Journal intime, 1887.
Les flors del mal (1857)
modifica- És l'Avorriment! [...] Lector, tu ja coneixes aquest delicat monstre, / —Lector hipòcrita, —company meu, —mon germà![3]
- (en francès) C'est l'Ennui! [...] Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat, / —Hypocrite lecteur, —mon semblable, —mon frère!
- «AU LECTEUR».
- Glòria i lloança a tu, Satanàs, en les altures / del cel, on vas regnar, i en les profunditats / de l'infern, on somies, derrotat, en silenci! / Fes que la meva ànima, sota l'arbre de la Ciència, / al teu costat reposi, quan sobre el teu front / igual que un temple nou les seves branques expandeixi![4]
- (en francès) Gloire et louage à toi, Satan, dans les hauteurs / Du Ciel, où tu régnas, et dans les profondeurs / De l’Enfer, où, vaincu, tu rêves en silence ! / Fais que mon âme un jour, sous l’Arbre de Science, / Près de toi se repose, à l’heure où sur ton front / Comme un Temple nouveau ses rameaux s’épandront !
- 'PRIÈRE', «Les Litanies de Satan».
- Els temperaments humans no són pas també tan infinitament variats com les dosis químiques?[5]
- (en francès) Les tempéraments humains ne sont-ils pas aussi infiniment variés que les doses chimiques ?
- «Un mangeur d'opium», capítol IV 'Tortures de l'opium', Les Paradis artificiels.
- Balzac sens dubte pensava que no hi ha vergonya més gran per l'home ni patiment més viu que perdre la voluntat. El vaig veu un cop, en una reunió on es parlava dels efectes prodigiosos del haixix. Escoltava i preguntava amb una atenció i vivacitat divertides.[6]
- (en francès) Balzac pensait sans doute qu’il n’est pas pour l’homme de plus grande honte ni de plus vive souffrance que l’abdication de sa volonté. Je l’ai vu une fois, dans une réunion où il était question des effets prodigieux du haschisch. Il écoutait et questionnait avec une attention et une vivacité amusantes.
- «Le Poème du haschisch», capítol V 'Morale', Les Paradis artificiels.
Citacions sobre Charles Baudelaire
modifica- Baudelaire és un gran poeta. Les caigudes dels poetes sempre se solen produir per falta del sentit del ridícul. A Baudelaire, el sentit del ridícul no li falta gairebé mai. És gairebé infal·lible.[7]
- Notes del capvesprol (OC XXXV, 112). — Josep Pla
- Culpable, Baudelaire, va cridar Sartre. Culpable de sentir-se inútil. [...] Culpable d'acceptar les lleis morals de la societat, de no rebel·lar-se, de no crear nous valors. Culpable de no ser tot el pervers que el món s'espera.[8]
- (en francès) Coupable, Baudelaire, crie Sartre. Coupable de se sentir inutile. [...] Coupable d'accepter les lois morales de la société, de ne pas se rebeller, de ne pas créer de nouvelles valeurs. Coupable de n'être pas le pervers que le monde attend.
- Le XIXe siècle à travers les âges, 1984. — Philippe Muray
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rovira i Virgili, A. Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català. Barcelona: Antoni López, 1914.
- ↑ Baudelaire, 1869, p. 78.
- ↑ Baudelaire, 1861, p. 7.
- ↑ Baudelaire, 1861, p. 291.
- ↑ Baudelaire, 1869, p. 227.
- ↑ Baudelaire, 1869, p. 19.
- ↑ «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ Muray, 1984, p. 379.
Bibliografia
modifica- Baudelaire, Charles. Les Fleurs du mal. Paris: Poulet-Malassis et de Broise, 1861.
- Baudelaire, Charles. Œuvres complètes de Charles Baudelaire. Paris: Michel Lévy frères, 1869.
- Muray, Philippe. Le 19e siècle à travers les âges. Paris: Denoël, 1984. ISBN 978-2207230084.