Perdiu
(S'ha redirigit des de: Perdius)
La perdiu (Alectoris rufa) és un ocell de l'ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.
.jpg) Perdiu | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Dites populars
modifica- A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni.[1]
- Afortunada perdiu que torna al niu.[2]
- El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú.[3]
- La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu.[2]
- (var.) La muller de la perdiu tan aviat plora, tan aviat riu.[4]
- La perdiu, per lo pic mor.[2]
- La perdiu cansada, és més delicada.[2]
- La perdiu és dolenta si no es menja calenta.[3][4]
- La perdiu, pel gener, busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu; pel juliol, corre pel poliol; per l'agost, no l'agafa qui vol.[4]
- La perdiu vella no es recorda de quan era novella.[4]
- Les perdius fan poagre.[3]
- Les perdius moren allí on neixen.[4]
- Més val un pardal en la mà que una perdiu (o una grua) en l'aire.[2]
- (var.) Val més una perdiu a la mà, que dues volant.[2]
- No deixis una perdiu per un ropit.[2]
- Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.[1]
- Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.[1]
- Per Sant Feliu es vesteix de gala la perdiu.[5]
- (var.) Per Sant Feliu, pinta la perdiu.[5]
Frases fetes
modifica
Enganyar donant una cosa per una altra.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 desembre 2024].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «perdiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Blanch; Espot, 1999, p. 200-201.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
modifica- Blanch, Xavier; Espot, Laura. Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.