Mosquit
família de dípters
El mosquit (Culicidae) és un insecte dípter de la família dels culícids, de cos cilíndric, cap amb dues antenes, i una trompa llarga i prima proveïda, en les femelles, d'òrgans punxants amb què travessen la pell dels fruits i dels animals per xuclar-ne el suc o la sang.
 Mosquit tigre | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Culicidae |
| Regne | animal |
 | |
Dites populars
modifica- L'amic més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit.[1]
- Broma de mosquits, aigua tot seguit.[1]
- El mosquit va dir a la granota: "Val més morir en el vi que viure en l'aigota".[1]
- Molta mosca i mosquit, cel enterbolit.[2]
- Moltes mosques al sol i molts mosquits el capvespre, pluja esperen.[2]
- Mosquits al riu, ja som a l'estiu.[3]
- Pel març, l'ull de bou petit ja empaita les aranyes, si no troba mosquits.[1]
- Pel març, l'ull de bou petit ja es menja els primers mosquits.[1]
- Per cada mosquit que es mata, n'hi van cent a l'enterrament.[4]
- Si els mosquits fan rua de capvespre, porten vent.[1]
- Tots els mosquits volen prendre tabaco.[4]
- Un mosquit espatlla un orgue.[4]
- Vol de mosquit, pluja tot seguit.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades i Gelats, 1938.
- ↑ Trepat; Oller, 1995, p. 75.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mosquit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Trepat, Josep-Anton; Oller, Francesc (il.). Refranys de vora mar (en català). Barcelona: Noray S.A., 1995. ISBN 8474860881.