Odissea
poema èpic atribuït al poeta Homer
L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada. L'Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.
Ὀδύσσεια | |
---|---|
Projectes germans | |
Informació a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades generals | |
Autor | Homer |
Citacions
modifica- Cal que no vagis més amb jocs puerils, que no ets d'edat per anar-hi.[1]
- Els consells d'Atena a Telèmac § I, 150-323.
- La novetat és agradable.[2]
- (en llatí) Grata nouitas.
- Odissea § I, 351-352.
- Cal cedir davant la multitud.[2]
- (en llatí) Cedendum multitudini.
- Odissea § II, 250-251.
- Amb l'edat esdevenim més assenyats.[2]
- (en llatí) Aetate prudentiores reddimur.
- Odissea § II, 313-315.
- Qui pot perjudicar també ell mateix és capaç de beneficiar.[2]
- (en llatí) Qui nocere potest et idem prodesse.
- Odissea § IV, 230.
- L'oportunitat ha de ser aprofitada.[2]
- (en llatí) Premenda occasio.
- Odissea § IV, 419.
- Un perill, no l'afrontis pas sense un motiu.[2]
- (en llatí) Periculum ne temere subeas.
- Odissea § V, 100.
- La bona sort crea persones insolents.[2]
- (en llatí) Fortuna reddit insolentes.
- Odissea § V, 269.
- Les riqueses no sempre toquen a les millors persones.[2]
- (en llatí) Diuitiae non semper optimis contingunt.
- Odissea § VI, 188-189.
- Cadascú gaudeix amb les seves pròpies dèries.[2]
- (en llatí) Suo quisque studio gaudet.
- Odissea § VI, 270-271.
- El comú de la gent és desconfiat.[2]
- (en llatí) Vulgus suspicax.
- Odissea § VII, 307.
- Per als déus tot és possible.[2]
- (en llatí) Dii omnia possunt
- Odissea § X, 306.
- Unes coses cal exposar-les, unes altres cal mantenir-les en secret.[2]
- (en llatí) Alia committenda, alia caelanda.
- Odissea § XI, 443.
- Una vida difícil, però saludable.[2]
- (en llatí) Aspera uita sed salubris.
- Odissea § IX, 27.
- Temps hi ha per a llargs relats i perquè es dormi.[3]
- La Consulta dels morts § X, 467-XII,7.
- Unes coses cal exposar-les, unes altres cal mantenir-les en secret.[2]
- (en llatí) Alia committenda, alia caelanda.
- Odissea § XI, 443.
- No encomanis una tasca a qui no en té ganes.[2]
- (en llatí) Officium ne collocaris in inuitum.
- Odissea § XV, 72-74.
- L'enveja és conseqüència de l'ostentació.[2]
- (en llatí) Iactantiae comes inuidia.
- Odissea § XVIII, 142.
- La vida dels mortals és breu.[2]
- (en llatí) Vita mortalium breuis.
- Odissea § XIX, 328.
- Les dissorts acceleren la senectut.[2]
- (en llatí) Mala senium accelerant.
- Odissea § XIX, 360.
- Res de més poc aguant no cria la terra que l'home, de tot quant per la terra veiem que alena i camina.[4]
- Pugilat d'Ulisses contra Iros § XVIII, 1-XIX, 50.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Homer. Carles Riba (trad.). L'Odissea. Barcelona: La Magrana, 2001 (Els Llibres de butxaca (La Magrana) ; 55). ISBN 8482643665.