La Bisbal d'Empordà

municipi de Catalunya, capital del Baix Empordà
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

La Bisbal d'Empordà és un municipi i ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà, situat a la plana de l'Empordà.

Infotaula de geografiaLa Bisbal d'Empordà
Spain, Catalonia, La Bisbal d'Empordà (1).JPG
Mercat setmanal a la Plaça Major, davant l'església de Santa Maria.
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Som fills de La Bisbal
    Tots cinch que l'hem dictada;
    Parlem ab cor lealt:
    no sóm pas get de lletra
    Y no volem cap mal.
    Oydà!-prou ja...[1]
  El foc de La Bisbal.
Sardana
  • Sota aquell pi centenari / Ens pararem a esmorzar / Quan desparavam la taula / Un personatge arribà
    Duia un cavall blanc i negre / Venia de La Bisbal / semblava un llenyataire / puig portava una destral
    he calvalcat moltes hores / per arribar fins aquí / per complir una mandansa / de venir a tallar aquest pi.[1]
  El Pi gros d'en Mercader.
Cançó popular

Dites popularsModifica

  • A la Bisbal són gats i alabaus.[2]
  • A la Bisbal tant s'estimen quedar bé com mal.[3]
  • A La Bisbal tant els fa un vint-i-dós com un ral.[4]
  • Anava a la Bisbal i es va quedar a Corçà.[4]
  • Els de la Bisbal, l'escopeta al punt de dalt.[5]
  • Els de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal.[6]
  • La Bisbal, París i Roma.[7][5]
(var.) La Bisbal, París i Londres.[3][5]
  • La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal.[5]
  • Les noies de la Bisbal, semblen nenes del teatre, Però a l'hora de la veritat, Són com les del '64.[1]
  El '64 era un prostibul de Palafrugell.
  • Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer.[5]
  • Per Santa Llúcia de la Bisbal, dotze dies abans de Nadal.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada». Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].
  2. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  3. 3,0 3,1 Amades i Gelats, 2001, p. 29.
  4. 4,0 4,1 Vila i Medinyà, 2010, p. 492.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 octubre 2020].
  6. Cinc mil, 1965.
  7. Amades, Joan «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 510, (novembre 1937), pàg. 261.

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, 2010. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.

Enllaços externsModifica