La Bisbal d'Empordà
municipi de Catalunya, capital del Baix Empordà
La Bisbal d'Empordà és un municipi i ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà, situat a la plana de l'Empordà.
.JPG) Mercat setmanal a la Plaça Major, davant l'església de Santa Maria. | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 41°57′32″N 3°2′16″E |
| Lloc web | http://www.labisbal.cat |
 | |
Citacions
modifica- Som fills de La Bisbal
Tots cinch que l'hem dictada;
Parlem ab cor lealt:
no sóm pas get de lletra
Y no volem cap mal.
Oydà!-prou ja...[1]
El foc de La Bisbal.
- Sardana
- Sota aquell pi centenari / Ens pararem a esmorzar / Quan desparavam la taula / Un personatge arribà
Duia un cavall blanc i negre / Venia de La Bisbal / semblava un llenyataire / puig portava una destral
he calvalcat moltes hores / per arribar fins aquí / per complir una mandansa / de venir a tallar aquest pi.[1]
- El Pi gros d'en Mercader.
- Cançó popular
Dites populars
modifica- A la Bisbal tant s'estimen quedar bé com mal.[3]
- A La Bisbal tant els fa un vint-i-dós com un ral.[4]
- Anava a la Bisbal i es va quedar a Corçà.[4]
- Els de la Bisbal, l'escopeta al punt de dalt.[5]
- Els de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal.[6]
- La Bisbal, París i Roma.[5][7]
- La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal.[5]
- Les noies de la Bisbal, semblen nenes del teatre, Però a l'hora de la veritat, Són com les del '64.[1]
El '64 era un prostibul de Palafrugell.
- Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer.[5]
- Per Santa Llúcia de la Bisbal, dotze dies abans de Nadal.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Van Hoestenberghe, Barbara «Cançons populars de les gavarres. Memòria cantada». Consorci de les Gavarres, (novembre 2014 - novembre 2015) [Consulta: 29 gener 2017].[]
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 3,0 3,1 Amades i Gelats, 2001, p. 29.
- ↑ 4,0 4,1 Vila i Medinyà, 2010, p. 492.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Cinc mil, 1965.
- ↑ Amades, Joan «Refranys geogràfics». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 510, (novembre 1937), pàg. 261.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, 2010. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.