Josep Maria Espinàs i Massip
escriptor i periodista català
Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927 - Barcelona, 5 de febrer de 2023) fou un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. Autor d'una extensa obra narrativa amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana. El 1974 va escriure l'Himne del Futbol Club Barcelona.
.JPG) Josep Maria Espinàs (2014) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 7 de març de 1927 |
| Mort |
Barcelona, 5 de febrer de 2023 (95 anys) |
| Ocupació | Periodista, escriptor, empresari, jurista, advocat, editor i poeta |
 | |
Citacions
modifica- Estic contra les cites perquè fan afirmacions tan generals que solen ser reversibles.[1]
- El coneixement total és una pretensió notablement ridícula.[2]
- El llibre parla al possible lector, i és impertinent que l'autor faci d'intermediari.[2]
- El dolor compta les hores, mentre que el plaer les oblida.[2]
- El més important, entre dos amics, són els moments de silenci.[2]
- El nostre país és massa petit perquè es pugui reconèixer que un home és capaç de fer bé dues coses.[2]
- El perfeccionisme és la coartada de la inseguretat.[2]
- El silenci és el germà cridaner de la soledat.[2]
- Els forts només poden alliberar-se de l'angoixa amb un gest visible de feblesa.[2]
- La condició humana no existeix, existeixen les condicions humanes, un plural d'infinites variants.[2]
- La recerca del silenci perfecte és una obsessió disfressada de poètica o d'espiritualitat.[2]
- La sensibilitat és, a vegades, l'etiqueta que pretén ser ennoblidora de greus defectes de relació humana, per no dir d'estructura psíquica.[2]
- La sinceritat i la mentida són dues eines igualment perilloses, però una s'enduu el respecte i l'altre el menyspreu.[2]
- Les coses que no s'entenen són els senyals que ens fa la vida per avisar-nos que no és introduïble en un programa d'ordinador.[2]
- Només poden sentir-se incompresos els que pateixen aquest greu defecte: voler ser compresos.[2]
- Potser la memòria neix de les excepcions.[2]
- Qui és capaç de dir d'ell mateix que és sensible, és que precisament no té gaire sensibilitat.[2]
- Ara ja tinc l'esperança que aquell José María Espinás, que va néixer el 7 de març de 1927, no morirà mai.[3]
- Una institució nord-americana ha volgut celebrar a Berchtesgaden, Alemanya, un congrés sobre aquest tema: "Un gran problema del nostre temps: saber escoltar."[3]
Escriptura
modifica- Com a escriptor, els adjectius em fan una mica de por.[2]
- Escriure no és una altra cosa que una forma de pensar.[2]
- És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la.[2]
- La màquina d'escriure està en la nòmina de la meva vida. Com la pipa, com algunes cançons. Com la sirena de les ambulàncies que sovint passen cap al Clínic.[2]
- No tinc "tècnica d'inspiració". Deixo, senzillament, que l'aire de les coses entri en mi.[2]
- Per escriure el temps no es pot comptar amb el rellotge. Necessitem tot el temps que hem viscut.[2]
- Totes les paraules són una meravella.[2]
- Un escriptor ha de reconèixer que no fa allò que vol sinó allò que pot.[2]
Personalitat
modifica- Em faran el favor de creure que l'última frase que voldria dir és: "No tinc més remei que morir-me, perdonin les molèsties".[2]
- Ha estat bonic viure en l'ampli camí de la incertesa, i espero continuar-hi vivint fins al final[2]
- Jo admiro bastantes coses que no estimo, i estimo algunes coses que no són admirables.[2]
- No em sento hereu de mi mateix, és com si cada matí nasqués pobre per fer-me immediatament ric amb un nou bitllet de vida.[2]
- No m'alimento del passat, no ja de la infantesa, sinó d'abans d'ahir.[2]
- Pensar una mica més del que és necessari és un acte arriscat, i per això els prudents no ho fan.[2]
- Sóc més fatalista que previsor.[2]
- Sóc probablement un racionalista frustrat per l'entusiasme.[2]
- Vuit plantes i vuit dècades de vida són molts graons. Però no hi arribo fatigat.[2]
- ...hem de resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or, que és com dir la independència.[4]
Durant l'acte d'entrega de la Medalla d'Or de la Generalitat, 9 de març de 2015.
Cançons
modificaRecull de citacions de cançons publicades al diari Ara en motiu de l'homenatge al 85è aniversari de Josep Maria Espinàs:
- Allò que és important / només dura un instant.[2]
- De la cançó de Casablanca
- Setze tones, i tu que n'has tret, / un dia més vell, i el deute més gran, / el cervell s'estova però les espatlles / són fortes...[2]
- De la cançó Setze tones
- Tot el camp, és un clam / som la gent blaugrana / tant se val d'on venim / si del sud o del nord / i ara estem d'acord, estem d'acord...[2]
- Himne del Futbol Club Barcelona, escrit per Espinàs el 1974 juntament amb Jaume Picas
Referències
modifica- ↑ Gutiérrez, Àlex. «Premi per a l'observador Espinàs». Pareu màquines. Barcelona: Ara, 19-12-2013. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 «Josep Maria Espinàs: 85 anys, 85 frases». Ara llegim. Barcelona: Ara, 07-03-2012. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Espinàs, Josep Maria «Una vida articulada». El Punt Avui, (22-03-2013), pàg. 8-9 (suplement cultuRa).
- ↑ Mateos, Roger «Espinàs: "Cal resistir amb la duresa del ferro si volem aconseguir el premi de l'or: la independència"». Ara.cat, (09-03-2015) [Consulta: 10 març 2015].