Obre el menú principal

Joan Brossa i Cuervo

Poeta, dramaturg i artista plàstic català
(S'ha redirigit des de: Joan Brossa)

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 — Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, escènic, instal·lacions, poemes objecte, poemes corporis...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Infotaula de personaJoan Brossa i Cuervo
FotoBrossa.jpg
Joan Brossa (1998)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
19 de gener de 1919
Mort Barcelona
30 de desembre de 1998 (79 anys)
Ocupació Poeta, dramaturg, escriptor, guionista i dissenyador gràfic
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

El saltamartí (1969)Modifica

  • Aquest vers és el present / el vers que heu llegit ja és el passat.[1]
  "El temps", p. 17.
  • Ah! On comença un poema / i on acaba?[1]
  "Halo", p. 119.

Vivàrium (1972)Modifica

  • Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.[2]
  Vivàrium, 1972.
  • Escoltar música m'estimula més que no pas llegir.[2]
  "Fases", p. 107.
  Vivàrium, p. 107.
  • Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller, als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses.[2]
  Vivàrium, p. 108.

Anafil (1987)Modifica

  • La màgia —que no és sinó un altre nom de la poesia— sempre ha servit per invocar misterioses relacions; ens remetem als orígens.[3]
  "De la bruixeria blanca", p. 133.
  • No oblideu aquesta regla: la presdigitació és l'únic art en què l'espectador ignorant és més difícil d'enganyar que no pas l'intel·ligent, pel fet que, a cada joc, hi veu un repte al seu cervell.[3]
  "Hausson", p. 207.
  • L'art de la màgia és poesia en marxa.[3]
  Anafil, p. 207.
  Anafil, p. 219.

Poemes de seny i cabell (1977)Modifica

  • A fora, les fulles van murmurejant. / El poeta calla el que no entendríeu. Cau de poemes.[4]
  "Poemes civils", p. 283.
  • Amor, / en aquest poema / no existeix el temps: / tot el curs de l'Univers / s'hi dóna a la vegada[4]
  "Poemes civils", p. 417.
  • Molt diré / callant en aquest poema. // Que el silenci s'emporti la paraula / a la profunditat.[4]
  "Poemes civils", p. 460.
  • Amor, / aquest poema / et posa als llavis precisament el / mot que no ha de ser callat. Els ulls i les orelles del poeta[4]
  Poemes de seny i cabell, p. 511.

Passat festes (1995)Modifica

 
La societat no et donarà la raó, però el temps sí.
  • La societat no et donarà la raó, però el temps sí.[5]
  "Veu armada", p. 64.
  • —I l'art? —La unitat de contraris.[5]
  "Contra corrent", p. 99.
  • I començo a lluitar amb les paraules a mesura que escric el que recordo.[5]
  "Tot fent camí", p. 108.
  • L'infinit el portem a dintre.[5]
  "Analogisme", p. 138.
  • Jo estic seriós, però veig la rialla del mirall.[5]
  "J. B.", p. 147.

Poesia i prosa (1995)Modifica

  • Quan parlo, duc l'amor a la saliva.[6]
  "Vida meva", p. 92.
  • En una societat lliure tothom hauria de tenir la possibilitat de girar les cartes i penjar la disfressa.[6]
  "No sé per què", p. 214.

El dia a dia : 1988-1992 (2007)Modifica

  • Cal sortir del ramat amb valentia, que del poder en neixen tots els mals. «Fugitius d'una cafrada.[7]
  El dia a dia, p. 21.
  • Faria bombolles de sabó i, una vegada enlaire, en trauria flors.[7]
  "Intermedi (Proposta)", p. 86.
  "Símbols enllà", p. 130.
  • Els paisatges són estats d'ànim i el temps és un desdoblament de la Història.[7]
  "Traient el foc a llum", p. 140.

Joan Brossa oblidar i caminar (1992)Modifica

  • La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.[8]
  Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.
  • L'art i la cultura requereixen la gent cal que tingui són fenòmens que un mínim d'esforç, preparació o propensió.[8]
  Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.
  • Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses.[8]
  Joan Brossa oblidar i caminar, 1992.

PoesiaModifica

  • Entre / les lletres de l'abecedari encara resta molt per descobrir.[9]
  1986.

Compromís socialModifica

  • La censura ha suprimit nou poemes: / senyal que la resta no valien res.[10]

Reflexió vitalModifica

  • Jo mateix sóc un altre. M'anomeneu i m'anomeno.[11]
  • Arma el teu arc, / que el temps és curt i el drac molt llarg.[11]
  • Tot és postís, / Però tinc fam de viure endins i enfora.[12]
  • Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.[13]

AmorModifica

  • El meu amor és un mot vibrant a través del bosc.[14]
  • Només quan tanco els ulls comences a existir.[15]

Cinema i artModifica

  • Picasso és el creador que ha plantat més arbres fruiters sense fatiga mental.[16]
  • Creador del seu propi llenguatge, Miró no deixa de tenir els peus a terra en traçar el vol dels ocells.[17]
  • Jo sóc partidari d'un art de síntesi, d'un art ràpid i intens.[18]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Brossa, Joan. El saltamartí. Barcelona: Llibres de Sinera, 1969 (Ocnos ; 1). 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Brossa, Joan. Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1972. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Brossa, Joan. Anafil : textos esparsos (1971-1986) continuació de Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1987 (L'Alzina ; 16. Sèrie literatura). ISBN 8429725768. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Brossa, Joan. Poemes de seny i cabell : triada de llibres : 1957-1963. Barcelona: Ariel, 1977 (Cinc d'oros ; 7). ISBN 8434450582. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Brossa, Joan. Passat festes. Barcelona: Empúries, 1995 (Migjorn ; 25). ISBN 8475964788. 
  6. 6,0 6,1 Fuster, Joan. Poesia i prosa. València: Tres i Quatre, 1995 (L'Estel (Eliseu Climent) ; 16). ISBN 8475024310. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Brossa, Joan. El dia a dia (1988-1992). Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 9788429758153. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Coca, Jordi. Joan Brossa oblidar i caminar. Barcelona: La Magrana, 1992. ISBN 8474106176. 
  9. “Abecedari” Els poemes, Genèric, 1993, pàg. 4
  10. Askatasuna, Alta-Fulla, Barcelona, 1983, pàg. 229
  11. 11,0 11,1 «Codolada» Poemes d'anada i de tornada, Pre-Textos – Perda de toc, València, 1995, pàg.49
  12. «Hora 0.» El pedestal són les sabates [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 392
  13. “Epíleg” La clau a la boca, Barcelona: Ed. Barcanova, 1997, pàg.89
  14. «Oda.» Festa [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 341
  15. «Elegia.» Festa [dins Poesia rasa], Ariel, Esplugues de Llobregat, 1970, pàg. 347
  16. “L'obra de Picasso o el calendari de la llibertat” U no és ningú [dins Prosa completa i textos esparsos], RBA – La Magrana, Barcelona, pàg. 213
  17. “Miró, sempre” Anafil [dins Prosa completa i textos esparsos], RBA – La Magrana, Barcelona, 2013, pàg. 698
  18. “L'enigma de Joan Brossa”, diari Avui, 21 de juny de 1987

Enllaços externsModifica