Obre el menú principal

Cinema

obra cinematogràfica

El cinema (del grec kíνημα, moviment) o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer pel·lícules cinematogràfics. Es tracta d'aprofitar la il·lusió de moviment produïda pel visionat d'imatges fixes, però que canvien molt ràpidament. En el cinema aquestes imatges es projecten sobre una pantalla en un ambient de penombra o foscor. Aquestes imatges fixes s'han enregistrat prèviament sobre una pel·lícula de cel·luloide, l'una a continuació de l'altra. En el cinema modern hom projecta les imatges fixes habitualment a una freqüència de 24 fotogrames per segon.

Cinema
Cinemaaustralia.jpg
Una sala de cinema d'Australia
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

(en anglès) Film is one of the three universal languages... the other two: mathematics and music.
   — Frank Capra
  • La fotografia és la veritat, i el cinema és la veritat 24 vegades per segon.[2]
(en francès) La photographie c'est la vérité. Et le cinéma c’est vingt-quatre fois la vérité par seconde.
  Le Petit Soldat (pel·lícula), 1960. — Jean-Luc Godard
  • El cinema és una feina neuròtica. És anormal en qualsevol procés creatiu que conec.[1]
(en anglès) Filmmaking is a neurotic job; it's abnormal to every creative process I know.
  Entrevista a Film Makers on Film Making, 1983. — Ingmar Bergman
  • El cinema ens ha ensenyat a mirar.[3]
  Anafil, 1987. — Joan Brossa
  • El cinema no ha inventat res. Només aspira les frases que volten per l'aire.[4]
  El cant de la joventut. Cap. I. «Mar», 1989. — Montserrat Roig
  • En el teatre, hi ha 1500 càmeres rodant al mateix temps, al cinema només n'hi ha una.[1]
(en anglès) In the theatre there are 1,500 cameras rolling at the same time — in the cinema there is only one.
  Orson Welles. The Road to Xanadu, 1996. — Orson Welles
  • Els problemes del cinema tenen que veure també amb la seva qualitat.[5]
(en castellà) Los problemas del cine tienen que ver también con su calidad.
  Declaracions, 8 d'octubre de 2013.
  • Només hi han dues classes de cinema, l'honest i el deshonest.[6]
(en castellà) Solo hay dos clases de cine, el honesto y el deshonesto.
  «Jot Down», a El País, març de 2015. — Juan Antonio Bayona
  • L'espectador de cinema és el gran voyeur de la intimitat, de la intimitat de gent que no coneix, d'ombres en una pantalla.[7]
(en castellà) El espectador de cine es el gran voyeur de la intimidad, de la intimidad de gente que no conoce, de sombras en una pantalla.
  «Jot Down», a El País, maig de 2015. — Isabel Coixet
  • En el cinema la classe mitjana està en perill d'extinció.[8]
  Entrevista a Play28 de novembre de 2014. — Terry Gilliam

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Ringler, 2000.
  2. Ratcliffe, 2017.
  3. Brossa, 1987, p. 219.
  4. Vallverdú; Pavia, 2002, p. 184-185.
  5. «'Montorismos': 23 frases polémicas del ministro de Hacienda». El Huffington Post. Madrid: España Prisa Noticias, 7 de desembre de 2013. Arxivat de l'original en 1506244617. [Consulta: 24 desembre 2013].
  6. García Ramón, Toni «Juan Antonio Bayona: «Solo hay dos clases de cine, el honesto y el deshonesto»». Jot Doown, El País, (març 2015) [Consulta: 5 febrer 2017].
  7. Díaz Caviedes, Rubén. «Isabel Coixet: «El espectador de cine es el gran voyeur de la intimidad»». Jot Down Cultural Magazine. Arxivat de l'original en 1514957492. [Consulta: Jot Down, El País].
  8. Yáñez, Manu. «Terry Gilliam: “La classe mitjana del cinema està en perill d’extinció”». Play. Ara, 28 de novembre de 2014. [Consulta: 28 desembre 2017].[Enllaç no actiu]

BibliografiaModifica

  • Brossa, Joan. Anafil : textos esparsos (1971-1986) continuació de Vivàrium. Barcelona: Edicions 62, 1987 (L'Alzina ; 16. Sèrie literatura). ISBN 8429725768. 
  • Vallverdú, Rosa; Pavia, Raimon (eds.). Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429749934.