Hipòcrates
metge de l'antiga Grècia
Hipòcrates [Ἰπποκράτης] (Cos, Dodecanès, 460 aC — Làrissa, ?) fou un metge grec.
 Bust d'Hipòcrates | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Cos (Grècia), 460 aC |
| Mort |
Làrissa (Grècia), 370 aC (89/90 anys) |
| Ocupació | Metge i filòsof |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- La natura obra sense mestres.[1]
- La moderació en el menjar és beneficiós per la salut i un incentiu per l'activitat.[2]
De Morbis Vulgaribus. Volum VI.
Aforismes
modifica- (en grec) ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ.
- Aforismes. Part I, epígrag 1.
- També coneguda per la traducció llatina: Ars longa, vita brevis, citada per Sèneca
- (en grec) πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον.
- Aforismes. Part II, epígraf 2.
- (en grec) λιμὸν θώρηξις λύει.
- Aforismes. Part II, epígraf 21.
- Les persones que són naturalment molt grasses tendeixen a morir abans que aquells que són molt primes.[3]
- (en grec) οἱ παχέες σφόδρα κατὰ φύσιν, ταχυθάνατοι γίνονται μᾶλλον τῶν ἰσχνῶν.
- Aforismes. Part II, epígraf 44.
- Tot excés és contrari a la natura.[2]
- (en grec) καὶ πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον.
- Aforismes. Part II, epígraf 51.
El Mal Sagrat
modificaDe Morbo Sacro
- Cal que els homes sàpiguen que els plaers, les joies, el riure i les bromes, com també les penes, les afliccions i les angoixes i els plors no es localitzen en cap més altre òrgan que en el cervell.[4]
- El Mal Sagrat. Epígraf 17.
- El cervell és el missatger de la intel·ligència.[4]
- El Mal Sagrat. Epígraf 19.
- El Mal Sagrat. Epígraf 19.
Lex
modifica- Lex. Cap I.
- Si la natura s'oposa, tot és en va.[2]
- Lex. Cap II.
Jurament hipocràtic
modificaRecull de frases del jurament hipocràtic modern redactat per Louis Lasagna i adaptat al català per la Universitat de Barcelona l'any 2007:
- Respectaré tots els avenços i guanys de la ciència que han assolit els metges que m’han precedit en el camí que ara començo, i també compartiré amb molt de gust els coneixements que tinc amb tots aquells que m’han de seguir.[5]
- Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.[5]
- No m’avergonyiré mai de dir «no ho sé», ni tampoc evitaré demanar consell als meus col·legues, sempre que els seus coneixements i habilitats siguin necessaris en benefici del pacient.[5]
- Respectaré la privacitat dels meus pacients. Tindré cura especialment dels aspectes que fan referència a qüestions de vida o mort.[5]
- Si tinc l'oportunitat de salvar una vida, ho faré agraït. Si està dins de les meves facultats decidir si a una persona li ha arribat l'hora de morir, acceptaré aquesta enorme responsabilitat amb gran humilitat i ben conscient de la meva pròpia fragilitat. Per damunt de tot, no jugaré mai a ser Déu.[5]
- Previndré la malaltia sempre que pugui, atès que la prevenció és preferible al tractament.[5]
Referències
modifica- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein & Co, 1897.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Hipòcrates; Crane, Gregory R. (ed.). «The Genuine Works of Hippocrates». Perseus Digital Library. Medford, MA: Tufts University., 2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hipòcrates. Tractats mèdics. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972-2001. ISBN 8472250555.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Jurament hipocràtic dels llicenciats de Medicina». Universitat de Barcelona, 18-06-2012. [Consulta: 23 novembre 2016].