Hipòcrates

metge de l'antiga Grècia

Hipòcrates [Ἰπποκράτης] (Cos, Dodecanès, 460 aC — Làrissa, ?) fou un metge grec.

Infotaula de personaHipòcrates
Bust d'Hipòcrates
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Cos (Grècia)
460 aC
Mort Làrissa (Grècia)
370 aC (89/90 anys)
Ocupació Metge i filòsof
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • La natura obra sense mestres.[1]
  • La moderació en el menjar és beneficiós per la salut i un incentiu per l'activitat.[2]
  De Morbis Vulgaribus. Volum VI.

Aforismes

modifica
  • L'art és llarga; la vida breu.[2]
(en grec) ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ.
  Aforismes. Part I, epígrag 1.
També coneguda per la traducció llatina: Ars longa, vita brevis, citada per Sèneca
  • Quan la son posa fi al deliri, és símptoma de bon senyal.[2][3]
(en grec) πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον.
  Aforismes. Part II, epígraf 2.
  • Beure molt de vi cura la fam.[3]
(en grec) λιμὸν θώρηξις λύει.
  Aforismes. Part II, epígraf 21.
  • Les persones que són naturalment molt grasses tendeixen a morir abans que aquells que són molt primes.[3]
(en grec) οἱ παχέες σφόδρα κατὰ φύσιν, ταχυθάνατοι γίνονται μᾶλλον τῶν ἰσχνῶν.
  Aforismes. Part II, epígraf 44.
  • Tot excés és contrari a la natura.[2]
(en grec) καὶ πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον.
  Aforismes. Part II, epígraf 51.

El Mal Sagrat

modifica

De Morbo Sacro

  • Cal que els homes sàpiguen que els plaers, les joies, el riure i les bromes, com també les penes, les afliccions i les angoixes i els plors no es localitzen en cap més altre òrgan que en el cervell.[4]
  El Mal Sagrat. Epígraf 17.
  El Mal Sagrat. Epígraf 19.
  • El cervell és l'intèrpret de la consciència.[4]
  El Mal Sagrat. Epígraf 19.
  • La medicina és l'art més noble de totes les arts.[3]
  Lex. Cap I.
  • Si la natura s'oposa, tot és en va.[2]
  Lex. Cap II.

Jurament hipocràtic

modifica

Recull de frases del jurament hipocràtic modern redactat per Louis Lasagna i adaptat al català per la Universitat de Barcelona l'any 2007:

Pàgina principal: Jurament hipocràtic
  • Respectaré tots els avenços i guanys de la ciència que han assolit els metges que m’han precedit en el camí que ara començo, i també compartiré amb molt de gust els coneixements que tinc amb tots aquells que m’han de seguir.[5]
  • Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.[5]
  • No m’avergonyiré mai de dir «no ho sé», ni tampoc evitaré demanar consell als meus col·legues, sempre que els seus coneixements i habilitats siguin necessaris en benefici del pacient.[5]
  • Respectaré la privacitat dels meus pacients. Tindré cura especialment dels aspectes que fan referència a qüestions de vida o mort.[5]
  • Si tinc l'oportunitat de salvar una vida, ho faré agraït. Si està dins de les meves facultats decidir si a una persona li ha arribat l'hora de morir, acceptaré aquesta enorme responsabilitat amb gran humilitat i ben conscient de la meva pròpia fragilitat. Per damunt de tot, no jugaré mai a ser Déu.[5]
  • Previndré la malaltia sempre que pugui, atès que la prevenció és preferible al tractament.[5]

Referències

modifica
  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein & Co, 1897. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Hipòcrates; Crane, Gregory R. (ed.). «The Genuine Works of Hippocrates». Perseus Digital Library. Medford, MA: Tufts University., 2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 Hipòcrates. Tractats mèdics. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972-2001. ISBN 8472250555. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Jurament hipocràtic dels llicenciats de Medicina». Universitat de Barcelona, 18-06-2012. [Consulta: 23 novembre 2016].