Melic

cicatriu que queda al ventre dels mamífers un cop tallat el cordó umbilical
(S'ha redirigit des de: Guixa)

El melic, llombrígol o guixa, és una depressió arrodonida que deixa el cordó umbilical a l'abdomen dels mamífers.

Melic
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) Albal, lo poble de la guixa.[1]
(var.) En Alberic, molta panxa i poc melic.[3]
(var.) En Alberic, ni panxa ni melic.[3]
  • A aquest no l'hi s'arruga el melic.[2]
  • A Rupit, molta panxa i poc melic.[4]
  • Ayelo de Malferit, ni pancha ni melic.[2]
  • Bona nit, quatre puces en el llit, la més grossa en la butxaca, i la més flaca en el melic.[2]
  • El millor amic, és un duro prop del melic.[2]
  • En nàixer un moixentí, i ans d'apuntar-lo al jutjat, lo primer que se li mira és si té el melic grillat.[5]
  • Les xiques de l'Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa.[2][6]
  • Sabeu que vos dic, que qui té panxa té melic.[2]

Frases fetes i locucions

modifica
(var.) Arronsar-se el llombrígol.[2]
  Esporuguir-se, sentir temor. Tenir por.
  • Estar per a posar-se'l al melic.[2]
  Se sol dir d'un menjar passat.
(var.) Haver tallat el melic.[7]
  Haver-se guanyat la seva voluntat.
  Emancipar-lo de tutela o deixar de protegir-lo; obligar-lo a enginyar-se per a viure.
  • Tenir el melic grillat [en algú].[2]
  Fa referència al fet que algú mostra favoritisme especial per una altra persona.
(var.) Haver nascut amb so llombrígol cap amunt.[8]
  Esser persona molt sortada, que tot li va bé
  • Tenir sempre melics per lligar.[2]
  Estar molt atrafegats.
  • Tindre el melic tallat [amb algú].[2]
  Contemplar alguna persona amb molts bons ulls, favorablement.

Endevinalles

modifica
  • Quan és gros
    és més petit.
    Quan és petit
    és més gros.[9]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 105, Vol. 4. Sector central litoral.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 novembre 2024].
  3. 3,0 3,1 Sanchis Guarner, 1983, p. 122, Vol. 5. Sector central interior.
  4. Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  5. Sanchis Guarner, 1983, p. 166, Vol. 5. Sector central interior.
  6. Sanchis Guarner, 1983, p. 187, Vol. 5. Sector central interior.
  7. 7,0 7,1 7,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Melic». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llombrígol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Amades, 1982.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.