Flassada
Una flassada o manta és una peça teixida de llana, cotó o fibres sintètiques, amb lligats i colors diversos, que s'utilitza com a abrigalls, per a protegir-se quan fa fred. Habitualment s'usa com a roba del llit, juntament amb llençols, edredó o cobertor, i cobrellit.
 Flassada del poble navajo | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | coberta i tèxtil |
| Ús | aïllant tèrmic i son |
 | |
Dites populars
modifica
En qüestió de sexe, cada persona fa el que vol, i tota la humanitat es comporta similarment.
- De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar.[2]
- El Sol és flassada del poble.[3]
- Entre amics, la manta al coll.[4](Val.)
- La manta i la berena al dòs, no et donen nòs.[5]
- La setmana del Ram renta tos draps, que per Setmana Santa pluja a manta.[6]
- Ovella que està farta, de la cua se'n fa manta.[7]
- Quan canta el rupit no tinguis flassada al llit.[3]
- Sant Pol, gent de manta.[8]
- Vent de Pallars, si no portes manta, et mullaràs.[9]
Frases fetes i locucions
modifica
Desprendre's d'alguna cosa més del que convé.
- Estar al llit més temps per mandra.
- Es diu d'una persona vanitosa o orgullosa.
- Portar la manta[11](Camp de Tarragona)
- (var.) Fer la manta[11](Camp de Tarragona)
- Tenir un aspecte d'ocell malalt.
Referències
modifica- ↑ Gisbert, 2011.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «novembre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999, p. 467-470.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «manta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «berenar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 18 març 2017].
- ↑ Amades, 1932.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pallars». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «flassada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 11,0 11,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «manta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gisbert, Adolf. Refranyer temàtic : amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà (
PDF). Godella: Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià, Ajuntament Godella, 2011 [Consulta: 24 octubre 2024]. - Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
