Esquella
(S'ha redirigit des de: Esquellot)
L'esquella o esquellot és un tipus de campana petita que es lliga al coll dels caps de bestiar que guien un ramat. També és un instrument que pot afegir-se al set de la bateria, per tal de ser utilitzat en la música.
 Esquellot | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A bou vell, esquella nova.[1]
- A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.[1]
- A la vaca vella, no li cal esquella.[2]
- Ah gener, generot, que m'has mort les ovelles i l'esquellot.[3]
- Amanix les esquelles antes que les ovelles.[2]
- El bou sense esquella, prompte es perd.[2]
- Llop amb pell d'ovella, mai no porta esquella.[4]
- Si plou per Santa Petronella, el ramat perd l'herba i l'esquella.[5]
- Uns neixen amb estrella i altres neixen amb esquella.[2]
Endevinalles
modifica- Què és allò que tot el camí diu set, set, set i quan és a la font no beu?[6]
Frases fetes
modifica- Perdre-ho tot.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «esquella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 125.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ «Esquella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 de juliol de 2014]
Bibliografia
modifica- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.