Escarabat

ordre d'insectes

L'escarabat és un insecte coleòpter de la família dels escarabeids.

Infotaula taxonòmicaEscarabat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Coleoptera
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

  Són els malnoms dels habitants d'aquests pobles.
  • En temps de delobí, ets escarabats neden[3](Men.]) 
  • L'escarabat a son fill li diu perla.[4]
  • No hi ha escarabat que no se pensi esser rei.[3](Mall.]) 
  • Qui segueix l'escarabat, alè pudent l'abat.[4]
  • Qui d'escarabat fa son guior, anar vol a la pudor.[4]

Frases fetes i locucions modifica

  • Anar com els escarabats.[3]
  Retrocedir en comptes de progressar.
  Donar molta importància a coses que en tenen poca.
  • Ésser escarabat en borra.[3]
  Ésser impertinent.
  • Fer l'escarabat.[3]
  Embolicar una cosa innecessàriament.
  Anar amb el pany darrera de la camisa fora dels calçons.
(var.) Semblar un escarabat dins estopa.(Men.) 
  Estar molt perdut, sense poder trobar una sol·lució.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra» ( PDF). Recull de treballs, Núm. 15, (2014), pàg. 311–346. ISSN: 2385-4618 [Consulta: 29 març 2017].
  2. Sanchis Guarner, 1983, p. 106, Vol. 5. Sector central interior.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «escarabat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Gomis i Mestre, 2014, p. 415-417.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «taula». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia modifica

  • Gomis i Mestre, Cels. Zoologia popular catalana. La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2014. ISBN 9788494256400. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.