Obre el menú principal

Roca

matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre

Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre. En un sentit més concret, s'anomena roca a qualsevol material constituït com un agregat natural d'un o més minerals o d'altres materials, entenent per agregat, un sòlid cohesionat. Les roques són els materials dels que, de manera natural, estan fets el mantell i l'escorça terrestre, i les parts equivalents d'altres cossos planetaris semblants.

Roca
PLATGES DE CAVALLERIA - MENORCA - IB-255.jpg
Roca de Menorca
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Contingut

CitacionsModifica

  • La potència és com l'ímpetu de les aigües desbordades que arrosseguen roques.[1]
  L'Art de la Guerra. Cap. 5. La potència. — Sunzi

Dites popularsModifica

(var.) D'Ares a Benassal tot és roca i carrascal, i el perill sempre és igual.[3]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar a les roques.[2]
(var.) Dur algú a les roques.[2]
  Anar a la perdició, a la ruïna.
  • Més dur que una roca.[2]
  Es diu d'una persona o cosa molt dura.
  • No en treuen tant d'una roca, per molt que piquin.[2]
  Quan una cosa dóna poc guany, encara que sigui més profitosa que una altra que no produeix res.
  Tronar.
  • Pelat com una roca.[2]
  Ésser una persona molt pobre.

ReferènciesModifica

  1. Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «roca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  4. Parés i Puntas, 1999.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «carro». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.