Salvador Espriu i Castelló

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Salvador Espriu)

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 — Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Infotaula de personaSalvador Espriu i Castelló
Salvador Espriu i Castelló (1980)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Santa Coloma de Farners (Selva)
10 de juliol de 1913
Mort Barcelona
22 de febrer de 1985 (71 anys)
Ocupació Poeta, escriptor i dramaturg
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Els joves mereixeu que els més grans s'esperancin en vosaltres, perquè, si us tanquen les portes, i només us donem negatives lliçons de pessimisme, us estavellareu.[1]
  • Els mestres mai no han d'estar al servei d'ells mateixos, sinó al dels deixebles.[1]
  • És molt fàcil de rebentar, és molt difícil de construir.[1]
  • Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua.[1]
  • Jo veig la vida de la mort.[1]
  • La història és plena de violència verbal que ha engendrat violència física, sang i mort. De manera que s'ha d'evitar la violència de la paraula.[1]
  • Però en la sequedat arrela el pi.[1]
  • Cada turó, cada pi, cada sarment, cada bri d'herba tenen a la meva terra una personalitat concretíssima.[1]
  Conte Sembotitis.
  • No sé el que és poesia, tal vegada, només una mica d'ajuda per viure rectament i potser per ben morir.[1]
  Autopresentació, 1952.
  • Amb nova falç comenceu a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.[1]
  Cartell polític, Dècada dels 1970.
  • Tinc una gran estimació i preocupació per la joventut, però espero que es vagin fent grans.[2]
  Plomes catalanes contemporànies, 1980.
  • Apol·lo, déu poderós, d'una eterna, primmirada i, en conseqüència, molt pedantesca gelosia.[1]
  Les roques i el mar, el blau, 1984.
  • La rialla pot ser una cruel arma infinitament més eficaç que l'escut i la llança.[1]
  Les roques i el mar, el blau, 1984.

Any Espriu 1913/2013

modifica

Col·lecció de frases recollides per l'Any Espriu 1913/2013, conjunt d'activitats culturals per celebrar el centenari del naixement de l'autor:

  • A l'origen dels temps, la nit, fecundada pel vent, va pondre un ou.[1]
  • Com més vell em faig, més difícil trobo d'emetre cap judici sobre res.[1]
  • Defensem o no un dret natural? Si és així, en aquesta defensa hem d'anar fins a les darreres conseqüències, excepte vessar sang aliena.[1]
  • Encara que no sóc andorrà, me'n sento.[1]
  • Hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un destí de rusc o de formiguer.[1]
  • L'alta poesia pot ser, perfectament, a textos d'alta prosa. No acabaríem mai la llista dels grans poetes en prosa.[1]
  • Potser milloraria la nostra vida si ens absteníem d'enviar-nos els ameníssims projectils que s'anomenen «christmas».[1]
  • Què hi ha, però, de més temible que una bondat sense límits?[1]

Política

modifica

Relació de citacions relacionades amb la política:

  • Crec —i cada dia que passa ho veig més clar— que el diàleg amb Madrid és impossible, el Madrid d'ara, d'ahir, de demà i de sempre.[1]
  • Jo no sé quina estranya por produeix a l'Estat espanyol la paraula i el concepte de federació.[1]
  • Seria magnífic que una Federació Ibèrica formés part de la Federació dels Estats Units europeus.[1]
  • Un senyor que reclama i ens exigeix un servei i una devoció il·limitats i sense defallences, és el nostre poble català i la nostra llengua catalana.[1]
  • Una nació sense Estat tendeix a organitzar-se en Estat, n'ha de conquistar el dret, l'ha de fer perdurable.[1]

Obres de teatre

modifica

Primera història d'Esther (1948)

modifica
Pàgina principal: Primera història d'Esther
  • Anatema contra el savi insensible al sofriment del dèbil, que es tanca a la torre de vori d'una serenor cruel.[3]
  Primera història d'Esther, 1948.
  • Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l'escalfor del seu ventre.[1]
  Primera història d'Esther, 1948.
  • Paraules greus, ni que les dicti un cor frívol, engendren inexorables conductes serioses.[1]
  Primera història d'Esther, 1948.
  • Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, una almoina recíproca de perdó i tolerància.[1]
  Primera història d'Esther, 1948.
  • Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.[1]
  Primera història d'Esther, 1948.
  • No mereixen cap perdó / els estúpids rics avars.[1]
  • Mentrestant, pots estalviar-te alguns trastorns, / posant-te ben cordats els pantalons.[1]
  Poema «I beg your pardon».

Les cançons d'Ariadna (1949)

modifica
  • Hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa.[1]
  Poema Inici de Càntic en el Temple.
  • Ens mantindrem fidels per sempre més / al servei d'aquest poble.[1]
  Poema Inici de Càntic en el Temple.

La Pell de brau (1960)

modifica
Pàgina principal: La Pell de brau
  • Imposaràs / la veritat / fins a la mort, /sense l'ajut / de cap consol.[1]
  Poema XXIV.
  • El desvalgut / i el qui sofreix / per sempre són / els teus únics senyors.[1]
  Poema XXIV.
  • Provarem d'alçar en la sorra / el palau perillós dels nostres somnis.[1]
  Poema XXXVIII.
  • Escolta Sefarad: / Els homes no poder ser / sinó són lliures.[1]
  Poema XXXVIII.
  • Només uns dits joves, si encara són nets, / guariran les plagues de l'estesa pell.[4]
  Poema XLI.
Sobre la joventut
  • Sepharad. / Fes que siguin segurs els ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills.[1]
  Poema XLVI.

Citacions sobre Espriu

modifica
  • Espriu m'interessa integralment. El que més em commou és l'eix central de la seva obra lírica, la de l'home que s'esforça per saber i dir el destí de l'home[5]
  Diari Ara, 20 de gener de 2013. — Carles Duarte
  • És el poeta més original de la lírica catalanam perque té un món propi com cap altre poeta ha tingut. Els pots tornar a llegir una vegada i una altra, no s'esgota.[5]
  Diari Ara, 20 de gener de 2013. — Feliu Formosa
  • El millor Espriu és el del teatre, perquè en va escriure poc i bo, i connectat al seu temps.[5]
  Diari Ara, 20 de gener de 2013. — Andreu Gomila

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 «La Frase del Dia (arxiu)». Any Espriu 1913/2013. [Barcelona]: Anyespriu.cat, 2013. Arxivat de l'original el 1513683986. [Consulta: 28 gener]2013].
  2. Pagès Jordà, Vicenç «Els joves s'han fet grans». El Punt Avui, (31-01-2014) [Consulta: 1 febrer 2014].
  3. «Anatema». Rodamot, 25 març del 2010. [Consulta: 7 juliol 2020].
  4. Prats Sobrepere, Joan. Salvador Espriu, missatge personal. Volum 111 de Biblioteca Serra d'Or. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 53. ISBN 84-7826-285-7 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Salvador Espriu». Diari Ara, (20-01-2013), p. 7-11 [Consulta: 28 gener 2013].

Enllaços externs

modifica