Catalanisme
moviment social, polític i cultural que promou el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística i cultural de Catalunya
Catalanisme o nacionalisme català és un moviment social estructurat tant culturalment com política que propugna el reconeixement de la personalitat política, lingüística, cultural i nacional de Catalunya o dels Països Catalans.
Bandera de Catalunya | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.[1]
- (en castellà) ¿El problema catalán? Sólo es cuestión de cincuenta años de administración honrada.
- Conversa entre Antoni Maura i Gaziel, 1920-1930. — Antoni Maura i Montaner
- (en castellà) Con eso, y con un buen tratamiento espiritual, sobre todo en cuanto al idioma.
- Conversa entre Antoni Maura i Gaziel, 1920-1930. — Gaziel
- Resposta del director de La Vanguardia, Agustí Calvet, a l'afirmació de Antoni Maura
- Conversa entre Antoni Maura i Gaziel, 1920-1930. — Gaziel
- En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[4]
- Nota de proclamació oficial de la República Catalana, 14 d'abril de 1931. — Francesc Macià
- No podem negar la catalanitat de ningú, sia individualista, sia col·lectivista, en tant que Catalanisme vol dir amor de la terra natal.[5]
- "Estimar Catalunya". La Publicitat, 9 d'octubre de 1932. — J.V. Foix
- En nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola.[6]
- Proclamació de l'Estat Català (Balcó del Palau de la Generalitat), 6 d'octubre de 1934. — Lluís Companys
- Hi ha "catalanistes" perquè hi ha "espanyolistes".[7]
- Sueca, 9 d'octubre de 1979. — Joan Fuster
- Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980)
- Sueca, 9 d'octubre de 1979. — Joan Fuster
- El nacionalisme català no accepta la realitat, és un món virtual, la Catalunya real no li interessa.[8]
- (en castellà) El nacionalismo catalán no acepta la realidad, es un mundo virtual, la Cataluña real no le interesa.
- El País, 18 de juliol de 2006. — Albert Boadella
- La democràcia i el nacionalisme són coses, en el cas de Catalunya, incompatibles.[8]
- (en castellà) La democracia y el nacionalismo son cosas, en el caso de Cataluña, incompatibles.
- El País, 18 de juliol de 2006. — Albert Boadella
Lemes
modificaRecull de lemes de manifestacions a favor del catalanisme i el reconeixement polític i nacional de Catalunya:
- Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia.[9]
- Barcelona, 11 de setembre de 1977.
- Lema de la manifestació la Diada de Catalunya de 1977 a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya
- Barcelona, 11 de setembre de 1977.
- Som una nació. Nosaltres decidim.
- Barcelona, 10 de juliol de 2010.
- Lema de la manifestació en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
- Barcelona, 10 de juliol de 2010.
- Barcelona, 11 de setembre de 2012.
- Lema de la manifestació la Diada de Catalunya de 2012 demanant la independència de Catalunya
- Barcelona, 11 de setembre de 2012.
Referències
modifica- ↑ Margarit, Ferran «L'escala de la vida» ( PDF). L'Estel, (01-03-2004), pàg. 28 [Consulta: 1 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Puigpelat, Francesc. «Maura, Gaziel i l'administració». Catalunya Oberta: diari de la Fundació. Barcelona: Fundació Catalunya Oberta, 30-12-2010. [Consulta: 19 març 2012].[ ]
- ↑ 3,0 3,1 Pericay, Xavier. «El problema catalán». ABC, 21-06-2007. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya ( PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 55-57 [Consulta: 16 març 2012].
- ↑ Foix, J.V. «Estimar Catalunya» ( PDF). La Publicitat, 11-01-1935. Arxivat de l'original el 18-01-2021. [Consulta: 13 agost 2012].
- ↑ «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 29 març 2012].[ ]
- ↑ «El nacionalisme espanyol. Joan Fuster. 1979». Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), 29-10-2008. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ 8,0 8,1 «Albert Boadella: "El nacionalismo catalán es incompatible con la democracia"». El País. Madrid: Ediciones El País, 18-07-2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
- ↑ «La mítica manifestación del Estatut de 1977». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 09-07-2010. [Consulta: 11 setembre 2012].[ ]
- ↑ «"Catalunya, nou Estat d’Europa"». Directe.cat. Barcelona: Catmèdia Global, 10-09-2012. Arxivat de l'original el 1347434473. [Consulta: 11 setembre 2012].