Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms o Reus, Baix Camp, 25 de juny de 1852 — Barcelona, 10 de juny de 1926) fou un arquitecte català.

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí (1878)
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Reus (Baix Camp),  25 de juny de 1852
Mort	Barcelona,  10 de juny de 1926 (73 anys)
Ocupació	Arquitecte, dissenyador i delineant
Els drets d'autor han expirat

Citacions

• El meu pare feia perols; el meu avi patern feia perols; el meu avi matern també feia perols. Temps enrere vingué una vella veïna de casa, que m'havia conegut d'infant, i, en veure el Temple de la Sagrada Família, ingènuament, exclamà: Ai, ai! fa el mateix que feia quan era petit! I tenia raó. És una aptitud, acumulada per herència, la qui em mou i em guia.
• En els llibres rarament es troba allò que es busca i quan s'hi troba, amb freqüència està malament.
• Les gallines de casa no poden volar i només fan servir les ales per a córrer més de pressa.
• El calderer és un home que d'una planxa plana ha de fer un volum. Abans de començar la feina ha d´haver vist l'espai. Tots els grans artistes del Renaixement florentí eren ciselladors, que també fan volums d'un pla; per bé que els ciselladors no es separen gaire de les dues dimensions, els calderers les abracen totes tres. i això crea, inconscientment, un domini de l'espai que no tothom posseeix.

Comentari de la seva capacitat de veure l'espai justificada per ser fill de diverses generacions de calderers.

• L'ornamentació ha estat, és i serà acolorida. La natura no ens presenta cap objecte monòtonament uniforme. Tot en la vegetació, en la geologia, en la topografia, en el regne animal, manté sempre un contrast de color més o menys viu...

Anàlisi del tipus d'ornamentació de les seves obres, semblant a la natura.

• Quan més aprenia a l'Escola era a la tarda, cap al tard, quan tothom se'n anava. Jo estudiava, tot sol, a la Biblioteca.

Record de la seva actitud durant l'etapa com a estudiant a l'Escola d'Arquitectura.

• M'ha fet sobretot dues preguntes, una de pobra i una de ruc. M'ha preguntat de quin estil era el temple. Pregunta, evidentment, de ruc. M'ha preguntat després, tot acabat quan costaria. Pregunta, evidentment, de miserable.

Comentari després d'una visita d'una autoritat espanyola al Temple de la Sagrada Família.

• La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.

Resposta per negar-se a parlar en castellà durant el seu interrogatori, Setembre de 1924.

Citacions sobre Antoni Gaudí

• Gaudí, vist fora de la fe, serà sempre incomprensible. L'incrèdul podrà estimar aspectes de la seva obra, però no la síntesi.

Gaudí, 1929. — Josep Francesc Ràfols i Fontanals

• Gaudí és un vident que s'anticipa als postulats de l'arquitectura orgànica, actualment en voga. Amb trenta anys d'anticipació, va fixar sòlidament els seus principis i, el que és més important, va deixar realitzacions perfectament assolides.

Gaudí, l'home i l'obra, 1954. — Joan Bergós i Massó

• Gaudí és el català del seu temps que, havent estat més entranyablement adherit primer a Catalunya i després al Mediterrani, té una dimensió universal més vasta, una volada d'arc d'obertura més llarguera.

Homenots (sisena sèrie), 1956. — Josep Pla

• Gaudí és l'últim arquitecte espiritualista, de sensibilitat religiosa, de la història de l'arquitectura.

Homenots (sisena sèrie), 1956. — Josep Pla

• A més d'un gran constructor, Gaudí va ser un gran artista, un nerviós de la bellesa plàstica, un permanent meditatiu, ultransensible de les formes i els colors de la vida. Així, va vestir les seves formes essencials amb la simbologia de la litúrgia catòlica —un món prodigiós, immens—, però ho fer seguint la seva arrel terrestre, i convertí les abstraccions simbòliques en símbols realitzats, és a dir, reals, realistes, fins i tot naturalistes.

Obra completa, 1966. — Josep Pla

• El punt central del misteri de la personalitat de Gaudí rau en la capacitat innata per descobrir, revelar, recrear tot un univers.

Gaudí. Introducción a su arquitectura, 1966. — Juan Eduardo Cirlot

• Gaudí té la voluntat de fer servir tots els mitjans de percepció de l'home. Fa servir els mosaics per passar del color a la iridescència, a l'enlluernament. El so de les campanes és una de les seves grans preocupacions, va viatjar per escoltar sons, va estudiar l'acústica; els seus campanars són, realment, tubs d'orgue. La façana del Naixement és una obra mestra de decorativisme realitzat amb l'ajut de totes els ressonàncies harmòniques.

Pròleg a La vision artistique et religieuse de Gaudí de C. Prévost i R. Descharnes, 1969. — Salvador Dalí

• En l'obra de Gaudí, principalment en l'última, hi ha sempre present el plantejament geomètric, però regit per la gran sensibilitat de la forma, triomf de la llum, en un heroic i difícil procés d'adquisició.

El temple de la Sagrada Família, 1982. — Isidre Puig i Boarda

• El món conscient i inconscient de l'home conflueixen al mateix temps, i com me´s desenvolupem el món conscient més hauríem de reduir l'inconscient, per poder arribar a un món propi. Aquest procés pot apreciar-se en una sèrie d'obres de gaudí; és el seu desenvolupament arquitectònic un model que segueix un camí absolutament sincer i creador.

El món enigmàtic de Gaudí, 1983. — Tokutoshi Torii

• El que més sorprèn d'aquest personatge, tan ple de sorpreses, és que es trobés a si mateix i s'endinsés en l'arquitectura. La seva ànima és ancestral, tel·lúrica, feta d'antiguitat i màgia, impregnada de secretes herències.

Paisaje con figuras, 1985. — Antonio Gala