Destral

eina amb un tall metàl·lic que està fixat a un mànec
(S'ha redirigit des de: Atxa)

Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, té un mànec, generalment de fusta.

Infotaula d'objecteDestral
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus eina manual, separation device (en) Tradueix i artefacte
Ús hewing (en) Tradueix, axe murder (en) Tradueix, llençament de destral, wood splitting (en) Tradueix, melee weapon (en) Tradueix i arma llancívola
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) Be esteim per anar a dur atxa as Mercadal.[1](bal.) 
(var.) Be estam per anar a dur atxa as Mercadal.[1](bal.) 

Endevinalles

modifica
  • Al camp aní;
    cantí, cantí;
    torní a casa
    i m'arraconí.[5]
  • Crida a la muntanya
    i calla a casa.[6]
  • El meu instint és fer mal,
    i abans em duien al cadafal.[7]
  • Lladra sempre a la muntanya
    i calla a casa.[8][7][9]
  • Sols tinc instint de fer mal,
    i abans em duien al cadafalc.[8]

Frases fetes

modifica
  Col·loquialment, començar una guerra, un conflicte.
  • Endavant les atxes![11]
  Expressió que excitar a algú a prosseguir alguna cosa.
  • Ésser fet amb sa destral grossa i manejada d'es manobres.[3](Mall.) 
  Groller.
  No saber nedar, enfonsar-se.
  Ésser un malparlat i fer moltes calumnies.
  • Tindre temps per atxes.[12]
  Veure per endavant.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. Sanchis Guarner, 1952, p. 19-26.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «destral». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, 1999.
  5. Martí i Adell, 1991.
  6. Castellví, 1956.
  7. 7,0 7,1 Amades, 1982.
  8. 8,0 8,1 Llibre Endevinalles, 1925.
  9. Salvà, 1983.
  10. «Destral». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2013].
  11. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «atxa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  12. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 8 novembre 2024].

Bibliografia

modifica
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchís Guarner, Manuel. Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino, 1952. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).