Lògica

ciència formal que estudia els principis de la demostració i de la inferència vàlida

La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar. La lògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de conseqüència lògica. Tradicionalment, la lògica s'ha considerat una branca de la filosofia.

Lògica
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • La lògica no pretén inventar la ciència o els axiomes de la ciència.[1]
(en anglès) Logic does not pretend to invent science, or the axioms of science.
   — Francis Bacon
  • La lògica és l'art per la qual el pensador troba la conjunció natural entre subjecte i predicat.[2]
   — Ramon Llull
  • La lògica no és una teoria sinó una reflexió del món.[3]
(en alemany) Die Logik ist keine Lehre, sondern ein Spiegelbild der Welt.
  Tractatus Logico-Philosophicus, 1922. 6.13. — Ludwig Wittgenstein]
  • Un curs d'oratòria benentès seria un excel·lent curs de lògica.[4]
(en castellà) Un curso de oratoria bien entendido seria un excelento curso de lógica.
  La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria. Tom 2, p. 557, 1843. — Jaume Balmes
(en anglès) Fear is the enemy of logic.
   — Frank Sinatra
  • L'art pot arribar on no arriba la lògica.[6]
(en castellà) El arte puede llegar donde no llega la lógica.
   — Ernesto Sabato

Referències

modifica
  1. Allibone, 1880.
  2. IIIA, 2011, p. 41.
  3. Wittgenstein, Ludwig. Tractatus Logico-Philosophicus. London: Kegan Paul, Trench, Trubner & Co., 1922 [Consulta: 23 gener 2016]. 
  4. Balmes, 1843, Vol. 2.
  5. Cyran, Pamela. «Frank Sinatra: 10 quotes on his birthday». The Christian Science Monitor. Boston: The Christian Science Monitor, cop. 2011. [Consulta: 28 abril 2013].
  6. Albaigès, 1999, p. 23.

Bibliografia

modifica