Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol de 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català.

Albert Sánchez Piñol

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Barcelona,  11 de juliol de 1965 (59 anys)
Ocupació	Antropòleg, novel·lista, escriptor i guionista

Citacions

Victus (2012)

Recull de frases de la novel·la Victus publicada l'any 2012:

Veni

• En general els francesos són més oberts d'esperit del que la gent es pensa. Això sí, no intenteu convence'ls que potser, només potser, i segons l'opinió d'alguns cartògrafs entesos en la matèria, París no és el centre geogràfic del planeta Terra.

Victus, Veni, Capítol 4, pàg. 46.

• Catalunya i Castella eren dues mentalitats oposades. Més enllà del santoral, no tenien res en comú. Castella era un país de secà; Catalunya, mediterrània. Castella, aristocràtica i rural; Catalunya, burgesa i naviliera.

Victus, Veni, Capítol 10, pàg. 125.

Vidi

• ¿Què és Castella? Agafeu un erm, poseu-hi una tirania, i ja teniu Castella.

Victus, Vidi, Capítol 7, pàg. 276.

• Montserrat és una muntanya molt rara, al nord-oest de Barcelona. Sembla un xerrac de dents esmussades, al cim de la qual es guarda una estranya marededéu de pell negra.

Victus, Vidi, Capítol 10, pàg. 313.

• Siguem imparcials: l'entusiasme només permet veure els entusiastes.

Victus, Vidi, Capítol 11, pàg. 326.

• La por és encomanadissa; l'esperança també.

Victus, Vidi, Capítol 11, pàg. 326.

Victus

• Ajunteu tres catalans i immediatament tindran quatre opinions enfrontades.

Victus, Victus, Capítol 2, pàg. 393.

• Poster només hi ha una cosa més trista que veure la Fortuna allunyar-se de la nostra mà: ser nosaltres els qui ens en allunyem, i per voluntat pròpia.

Victus, Victus, Capítol 3, pàg. 402.

• La política és dolenta; la guerra és dolentíssima. Només hi ha una cosa que superi aquests dos mals: un monstre anomenat política de guerra.

Victus, Victus, Capítol 3, pàg. 407.

• En Rousseau tenia raó: el salvatgisme no és a fora, sinó a sota; el salvatge no viu a les latituds exòtiques, sinó al nostre interior més recòndit.

Victus, Victus, Capítol 3, pàg. 410.

• Sentència del gran Heròdot: ≪En la pau, els fills enterren els pares; mentre que en la guerra, els pares enterren els fills≫. El que va passar a Barcelona va excedir la màxima d'Heròdot: alguns van enterrar els seus fills i els seus néts.

Victus, Victus, Capítol 12, pàg. 535.