Albergínia
fruit de l'alberginiera
(S'ha redirigit des de: Albergínies)
L'albergínia, esbergínia, albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia, albargenya, és el fruit comestible carnós en baia, de formes i colors diversos, de l'alberginiera (Solanum melongena).
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Dites populars
modifica- A Capmany se fan naps; a Peralada, carbasses, y a Vilabertran, pebrots, auberginies y tomàtechs.[1]
- A les Corts de Sarrià, panarres i albergínies.[2]
- (var.) A les Corts, esbergínies[3]
La majoria dels veïns de les Corts eren hortolans i venien a vendre verdures als mercats barcelonins. Es distingien per la bona qualitat de les albergínies.
Frases fetes i locucions
modifica- Contar aubergínies.[5]
- (var.) Portar aubergínies.[5]
Notícia mal intencionada per ridiculitzar o malfamar qualcú.
- Nas d'alberginia.[6]
- S'aplica a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara.
Endevinalles
modifica- Amb la cua verda i el vestit morat, / una senyoreta ne surt al mercat. / ¿Què cosa és?[5]
- Originaria de Balaguer
- Donya Galindaina se'n va al mercat / a lluir-ne el seu tocat, / la cueta verda / i el vestit morat.[7]
- Hi ha una senyoreta / a la finestreta; / porta vestidet / tot moradet.[8]
- (var.) Quatre senyoretes / ballant dins un plat; / cotilleta verda / i vestit morat.[7]
- Quatre senyoretes / dintre un platet, / les aletes verdes, / vestit moradet.[7]
- Tres senyoretes / ballant dins un plat; / cotilleta verda / i vestit morat.[10]
- Una senyoreta
molt ensenyorada,
duu es capell verd
i sa falda morada.[11]
- Una senyora s'està al terrat amb la cua verda i el vestit morat.[12]
- Una senyoreta es passeja pel mercat / amb la cua verda i el vestit morat.[13]
- Una senyoreta / que va al mercat, / la cueta verda / i el vestit morat.[10]
- Una senyoreta s'està al terrat / amb cua verda i vestit morat.[8]
- Una senyoreta va pel mercat / amb cua verda i faldellí morat.[9]
- (var.) Una senyoreta / se'n va al mercat / amb la cua verda / i faldellí morat.[7]
- Una senyoreta va pel terrat / amb cua verda i faldellí morta.[8]
- Unes senyoretes / ballen dins d'un plat / amb cotilla verda / i vestit morat.[8]
Referències
modifica- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 483.
- ↑ «Albergínia» (en català). Calaix. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2010.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 1535216139].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albergínia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Amades, 1982.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Gomis i Mestre, 2015.
- ↑ 9,0 9,1 Bassols, 1994.
- ↑ 10,0 10,1 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
Bibliografia
modifica- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.