Viquidites

Albergínia

fruit de l'alberginiera
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

L'albergínia, esbergínia, albargínia, albarginy, albergina, alberginya, aubergini, aubregínia, asbergínia, asberginya, bergínia, obergènia, obergínia, obregínia, albargenya, és el fruit comestible carnós en baia, de formes i colors diversos, de l'alberginiera (Solanum melongena).

Infotaula taxonòmicaAlbergínia
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) A les Corts, esbergínies[3]
  La majoria dels veïns de les Corts eren hortolans i venien a vendre verdures als mercats barcelonins. Es distingien per la bona qualitat de les albergínies.

Frases fetes i locucions

modifica
  • Contar aubergínies.[5]
(var.) Portar aubergínies.[5]
  Notícia mal intencionada per ridiculitzar o malfamar qualcú.
  • Nas d'alberginia.[6]
  S'aplica a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara.

Endevinalles

modifica
  • Amb la cua verda i el vestit morat, / una senyoreta ne surt al mercat. / ¿Què cosa és?[5]
Originaria de Balaguer
  • Donya Galindaina se'n va al mercat / a lluir-ne el seu tocat, / la cueta verda / i el vestit morat.[7]
  • Hi ha una senyoreta / a la finestreta; / porta vestidet / tot moradet.[8]
  • Quatre senyoretes / ballen dins d'un plat, / cotilleta verda / i vestit morat.[8][9]
(var.) Quatre senyoretes / ballant dins un plat; / cotilleta verda / i vestit morat.[7]
  • Quatre senyoretes / dintre un platet, / les aletes verdes, / vestit moradet.[7]
  • Tres senyoretes / ballant dins un plat; / cotilleta verda / i vestit morat.[10]
  • Una senyoreta
    molt ensenyorada,
    duu es capell verd
    i sa falda morada.[11]
  • Una senyora s'està al terrat amb la cua verda i el vestit morat.[12]
  • Una senyoreta es passeja pel mercat / amb la cua verda i el vestit morat.[13]
  • Una senyoreta / que va al mercat, / la cueta verda / i el vestit morat.[10]
  • Una senyoreta s'està al terrat / amb cua verda i vestit morat.[8]
  • Una senyoreta va pel mercat / amb cua verda i faldellí morat.[9]
(var.) Una senyoreta / se'n va al mercat / amb la cua verda / i faldellí morat.[7]
  • Una senyoreta va pel terrat / amb cua verda i faldellí morta.[8]
  • Unes senyoretes / ballen dins d'un plat / amb cotilla verda / i vestit morat.[8]

Referències

modifica
  1. ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
  2. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 483.
  3. ↑ «Albergínia» (en català). Calaix. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2010.
  4. ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1482295780. [Consulta: 1535216139].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «albergínia». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 desembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Amades, 1982.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Gomis i Mestre, 2015.
  9. ↑ 9,0 9,1 Bassols, 1994.
  10. ↑ 10,0 10,1 Martí i Adell, 1991.
  11. ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  12. ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
  13. ↑ Serra i Boldú, 1922.

Bibliografia

modifica
  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Albergínia&oldid=131610»