Cinquanta
nombre
(S'ha redirigit des de: 50)
El cinquanta és un nombre natural que s'escriu L o 50 depenent del sistema de numeració. És un nombre parell que segueix el quaranta-nou i precedeix el cinquanta-u.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- (en castellà) Barcelona tiene que de ser bombardeada cada cincuenta años.
— Baldomero Espartero
- La frase té l'origen amb la revolta civil de Barcelona de 1842 per la política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero. El tractat amb la Gran Bretanya que li concedia un préstec milionari per pagar els sous del militars i la derogació dels aranzels que gravaven el tèxtil britànic, perjudicaven greument la indústria tèxtil catalana, amb el tancament de fàbriques i l'acomiadament de milers de treballadors. Degut a la revolta, l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc. El capità general de Catalunya, Antonio Van Halen, va rebre l'ordre de bombardejar Barcelona, el 3 de desembre de 1842, del general Espartero amb la famosa frase.
- El problema català? Només és qüestió de cinquanta anys d'administració honrada.[2]
- (en castellà) ¿El problema catalán? Sólo es cuestión de cincuenta años de administración honrada.
- 1920-1930. — Antoni Maura i Montaner
- (en francès) Il n'y a pas cinquante manières de combattre, il n'y en a qu'une, c'est d'être vainqueur.
- L'espoir, 1937. — André Malraux
- (en anglès) Hollywood is a place where they'll pay you a thousand dollars for a kiss and fifty cents for your soul.
- Una persona del meu coneixement afirma, com una llei de la història d'Espanya, la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Aquest boutade denota tot un programa polític. De fet, Barcelona ha patit més vegades que cap altre capital espanyola el rigor de les armes.[5]
- (en castellà) Una persona de mi conocimiento afirma, como una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. Ésta boutade denota todo un programa político. De hecho, Barcelona ha sufrido más veces que ninguna otra capital española el rigor de la armas.
- «La insurreción libertaria y el «eje» Barcelona-Bilbao». Causas de la guerra de España., 1986. — Manuel Azaña
- Sempre estic pensant en el primer lector d'un futur llibre, un lector que encara no ha nascut i que descobrirà la meva obra d'aquí a cinquanta anys.[6]
- (en castellà) Yo siempre estoy pensando en el primer lector de un futuro libro, un lector que aún no nace y que descubrirá mi obra dentro de cincuenta años.
- Entrevista Agencia EFE, 29 de març de 2007. — Carlos Fuentes Macías
Dites populars
modifica- Dels qui es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta.[7]
- Més val una torrudana que cinquanta de Xixona, que saben entrecavar i ballar la mandilona.[8]
Referències
modifica- ↑ Pons, Marc. «El regent d'Espanya bombardeja Barcelona». El Nacional, 03-12-2016. Arxivat de l'original el 1496112934. [Consulta: 1 juliol 2017].
- ↑ Pericay, Xavier. «El problema catalán». ABC, 21-06-2007. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ Weise, Mathias «André Malraux, una de las cabezas más lúcidas del siglo XX». loff.it, (03-11-2016) [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ «Marilyn Monroe in her own words» (en anglès). Stylist, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1406151436. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ Azaña, Manuel. Causas de la guerra de España. Barcelona: Crítica, 1986. ISBN 9788474232837.
- ↑ «Palabra de Carlos Fuentes». El Confidencial. Madrid: Titania Compañía Editorial, 15-05-2012. [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cinquanta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ 9,0 9,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «seny». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.