Manuel Azaña Díaz

polític i estadista espanyol
(S'ha redirigit des de: Manuel Azaña)

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, 10 de gener de 1880 - Montalban, 3 de novembre de 1940) fou un polític i escriptor espanyol. Fou President del Govern de la Segona República, i el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Infotaula de personaManuel Azaña Díaz
Manuel Azaña (1933)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid)
10 de gener de 1880
Mort Montalban (França)
3 de novembre de 1940 (60 anys)
Ocupació Polític, advocat i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Cada home és un misteri impenetrable en la vida i en la mort.[1]
(en castellà) Cada hombre es un misterio impenetrable en vida y en muerte.
  • D'aqui a cent anys hi haurà molta gent que no sapiga qui érem ni Franco ni jo, però tothom sabrà sempre qui són Velázquez i Goya.[2]
(en castellà) Dentro de cien años habrá mucha gente que no sepa quiénes éramos Franco ni yo; pero todo el mundo sabrá siempre quiénes son Velázquez y Goya.
  Conversa amb Alvarez del Vayo.
(en castellà) La escritura: lucha de la inteligencia contra el tiempo.
(en castellà) La libertad no hace felices a los hombres, los hace simplemente hombres.
  • La guerra és un crim que mai es disculpa, que no s'ha d'acceptar mai, que cal impedir.[2]
(en castellà) La guerra es un crimen que nunca se disculpa, que no debe aceptarse jamás, que es necesario impedir.
  Escrit personal, 1920.

Causas de la guerra de España (1986) modifica

Recull de citacions dels articles escrits per Azaña durant l'any 1939, publicats per primer cop l'any 1986 amb el títol Causas de la guerra de España:

  • Una persona del meu coneixement afirma, com una llei de la història d'Espanya, la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Aquest boutade denota tot un programa polític. De fet, Barcelona ha patit més vegades que cap altre capital espanyola el rigor de les armes.[3]
(en castellà) Una persona de mi conocimiento afirma, como una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. Ésta boutade denota todo un programa político. De hecho, Barcelona ha sufrido más veces que ninguna otra capital española el rigor de la armas.
  «La insurreción libertaria y el «eje» Barcelona-Bilbao». Causas de la guerra de España..
  • La República no va inventar el problema de Catalunya. Va tractar-lo per mètodes diferents que la monarquia. No va inventar el renaixement lingüístic i cultural de Catalunya, no va inventar el nacionalisme, ni ho va fer encendre en les masses. S'ho va trobar puixant, i inflamat per la política dictatorial de Primo de Rivera.[3]
(en castellà) La República no inventó el problema de Cataluña. Le trató por métodos distintos que la monarquía. No inventó el renacimiento lingüístico y cultural de Cataluña, no inventó el nacionalismo, ni lo hizo prender en las masas. Se lo encontró pujante, y enconado por la política dictatorial de Primo de Rivera.
  «La insurreción libertaria y el «eje» Barcelona-Bilbao». Causas de la guerra de España..

Guerra Civil Espanyola (1936-1939) modifica

  • No vull ser president d'una República d'assassins.[4]
(en castellà) No quiero ser presidente de una República de asesinos.
  • Ja estem llestos per a que ens afusellin![2]
(en castellà) ¡Ya estamos listos para que nos fusilen!
  Madrid, 1936.
  • Més m'estimaria tractar amb Franco que amb alguns que es proclamen defensors de la República.[5]
  Madrid, 1936.
(en castellà) Madrid no puede caer, ni caerá.
  Montserrat, 12 de novembre de 1936.
  • Us permeto, tolero, admeto que no us importi la República, però, que no us importi Espanya! que no us importi la Independència d'Espanya! [...] Això no pot ser. Aquesta neutralitat equival a la traïció.[7][8]
(en castellà) Os permito, tolero, admito que no os importe la República; pero ¡que no os importe España!, ¡que no os importe la Independencia de España! [...] Eso no puede ser. Esa neutralidad equivale a la Traición.
  Discurs, 21 de gener de 1937.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Señor, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Reio Tapia, Alberto «La tragedia de Manuel Azaña». Revista de Historia Contemporánea, Núm. 1, (1988) [Consulta: 14 setembre 2014].
  3. 3,0 3,1 Azaña, Manuel. Causas de la guerra de España. Barcelona: Crítica, 1986. ISBN 9788474232837. 
  4. «Azaña:"No quiero ser Presidente de una República de Asesinos"». Solidaridad.net, 08-11-2005. Arxivat de l'original el 1382636567. [Consulta: 9 gener 2014].
  5. Arróniz-Hidalgo, 1997.
  6. «Manifestaciones del Presidente de la República a los periodistas franceses». ABC. Madrid: Diario ABC, 13-11-1936. [Consulta: 2 octubre 2013].
  7. «Manuel Azaña, un presidente de filias y fobias: 10 frases célebres para bien y para mal». Europa Press, 03-11-2018. Arxivat de l'original el 1454728251. [Consulta: 11 desembre 2018].
  8. «España, seis meses de Guerra Civil». Discursos : la historia a través de los discursos de los líderes. Arxivat de l'original el 1510618517. [Consulta: 11 desembre 2018].

Bibliografia modifica

  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Señor, Luis. Diccionario de citas. 2a ed. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 8423994155.