Émilie du Châtelet
matemàtica i física francesa
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa de Châtelet i coneguda com a Émilie du Châtelet (París, 17 de desembre de 1706 – Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una física, matemàtica i escriptora francesa.
 Retrat de Madame du Châtelet | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
París, 17 de desembre de 1706 |
| Mort |
Lunéville (França), 10 de setembre de 1749 (42 anys) |
| Ocupació | Matemàtica, física, filòsof del llenguatge, assagista, salonnière, traductora i filòsofa |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- (en francès) Voltaire est à lui seul toute l'histoire de France de son temps.
- Jutgeu-me pels meus propis mèrits, o per les meves faltes, però no em considereu un mer apèndix [...] Sóc, per mi mateixa una persona completa, l'única responsable de tot el que sóc, de tot el que dic, de tot el que faig.[2]
- (en francès) Jugez-moi sur mes propres mérites, ou sur mes manques, mais ne me considérez pas comme un simple appendice [...] Je suis, par moi-même une personne complète, seule responsable de tout ce que je suis, tout ce que je dis, tout ce que je fais.
Carta a Frederic II de Prússia.
- Descartes va aparèixer en la nit fosca com una estrella que acabava d'il·luminar l'univers. I si estava equivocat sobre alguns punts de la física, és que era home.[3]
- (en francès) Descartes parut dans cette nuit profonde comme un astre qui venait éclairer l'univers. Et s'il s'est trompé sur quelques points de physique, c'est qu'il était homme.
- Institutions de physique, 1740.
- Cal, per ser feliç, desfer-se de prejudicis, ser virtuós, tenir gustos i passions, ser susceptible a les il·lusions, perquè devem la major part dels nostres plaers a la il·lusió, i infeliç el qui la perd.[4]
- (en francès) Il faut, pour être heureux, s'être défait des préjugés, être vertueux, avoir des goûts et des passions, être susceptible d'illusions, car nous devons la plupart de nos plaisirs à l'illusion, et malheureux est celui qui la perd.
- Lettres inédites de Madame la marquise Du Chastelet à M. le comte d'Argental, 1806. Cap. Réflexions sur le bonheur.
- Per aquesta raó d'independència, l'amor a l'estudi és de totes les passions la que contribueix en més a la nostra felicitat.[5]
- (en francès) Par cette raison d'indépendance, l'amour de l'étude est de toutes les passions celle qui contribue le plus à notre bonheur.
- Lettres inédites de Madame la marquise Du Chastelet à M. le comte d'Argental, 1806. Cap. Réflexions sur le bonheur.
Referències
modifica- ↑ AA.VV., 1845, p. 1011.
- ↑ «Madame du Châtelet, la scien ce et l’ambition au XVIII siècle». Université de Bourgogne. [Consulta: 31 octubre 2016].[]
- ↑ Du Châtelet, 1740, p. 5-6.
- ↑ Du Châtelet, 1806, p. 336.
- ↑ Du Châtelet, 1806, p. 357.
Bibliografia
modifica- AA.VV.. La revue des deux mondes. París: Bureau, 1845.[]
- Du Châtelet, Gabrielle Emilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise. Institutions de physique. París: Prault fils, 1740.
- Du Châtelet, Gabrielle Emilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise. Lettres inédites de Madame la marquise Du Chastelet à M. le comte d'Argental. París: Chez Xhrouet, 1806.