Urbà I
papa de l'església catòlica
Urbà I (segle III — ?, segle III) fou un Papa de Roma (222-230). Fou martiritzat i venerat com a sant de la tradició catòlica. Se celebra la seva festivitat el 25 de maig.
 Gravat del papa Urbà I | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Roma, valor desconegut |
| Mort |
Roma, 19 de maig de 230 |
| Ocupació | Sacerdot catòlic |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Dites populars
modifica- El vi que deixa sant Urbà ja el pots llençar.[1]
- Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat.[2]
- Fins a Sant Urbà, no reposa l'hortolà.[2]
- Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa.[2]
- Per Sant Urbà a la mà el gavilà.[2]
- Per Sant Urbà agafa l'esparver i vés a caçar.[1]
- Per Sant Urbà, el blat ha fet el gra.[2]
- Per Sant Urbà, quaranta dies plourà.[3]
- Quan s'hi posa sant Urbà, la bóta ja pots cremar.[1]
- Sant Urbà és el darrer veremador; si no plou, el pagès deixa el dolor.[1]
- Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa.[1]
- Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa.[3]
- Sant Urbà passat, el blat granat, puix que per Sant Urbà ja no pot granar.[1]
- Sant Urbà passat, el raïm salvat.[1]
- Si plou per Sant Urbà, no menjarem gaire pa.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952, p. 605-633.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Urbà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.