Tabal
instrument
(S'ha redirigit des de: Tabalet)
El tabal o tabalet és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes –normalment de cuir–, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cercaviles i altres esdeveniments al carrer, com per exemple la muixeranga. El músic del tabal o el tabalet és un tabaler o tabaleter.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | instrument de percussió i tambor |
 | |
Dites populars modifica
- A so de tabals no s'agafen llebres.[1]
- D'Aielo de Malferit són els guapos colmeners, i de l'Olleria els músics de dolçaina i tabalet.[3]
- El dimoni té una manta i un tabal.[2]
- (var.) El diable té una manta i un tabal; la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa.[4]
- Jo et dic la veritat, quan m'agrada aquell xiquet que tocava el tabalet en les festes d'Albalat.[6]
- Per a enterar a la gent d'un llanç molt original que ha passat a Ontinyent, no hi ha millor instrument, que la dolçaina i el tabal.[7]
- Qui de canyes fa flautes i de flautes fa tabal, un barret i a l'hospital.[1]
- Qui no creu a son pare o a sa mare ha de creure a una pell de tabal[2]
- Tan bo, tan bo, vol dir tabal.[8]
Frases fetes i locucions modifica
- A tabal i platerets.[2]
Amb molt propaganda o amb lloances exagerades.
- Molt sorollosament.
- Ser una persona esvalotada, irreflexible.
- Posar el cap com un tabal.[1]
- (var.) Posar un cap com un tabal.[2]
- (var.) Fer el cap com un tabal.[2]
- (var.) Deixar el cap com un tabal.[2]
- Marejar, atabalar algú de tant parlar, cantar, etc.
- Sord com un timbal.[9]
- Ésser molt sord.
- Estar embriac.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Blas Núñez; Oriola Velló, 2012.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Pàmies i Riudor, Víctor. «tabal» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 182, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Farell i Domingo, 1989.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 179.
- ↑ 6,0 6,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 201, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Rocas; Angelats; Vila, 2004, p. 59.
- ↑ 9,0 9,1 Espinal, 2006.
Bibliografia modifica
- Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic. El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular. Gandia: Edicions Tívoli, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2012. ISBN 978-84-939264-3-4.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.
- Farell i Domingo, Joan. Refranyer tèxtil català. Sabadell: Editorial Ausa, 1989. ISBN 84-86329-36-1.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.