República

forma de govern
(S'ha redirigit des de: Repúbliques)

Una república (del llatí res publica, 'cosa pública') és una forma de govern en la qual els assumptes d'Estat són un «assumpte públic», on un representant és elegit pel poble per ser el cap, mitjançant el vot secret, lliure, a intervals regulars. En temps contemporanis, la definició comuna d'una república és un govern que exclou un monarca.

República
Al·legoria de la llibertat i la república, guiant al poble
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • La república és allò que pertany al poble; però entès el poble no pas com tota agrupació d'homes reunida de qualsevol manera, sinó com a agrupació de molta gent associada pel consentiment entorn del dret i per l'interès comú.[1]
(en llatí) Res publica res populi, populus autem non omnis hominum coetus quoquo modo congregatus, sed coetus multitudinis iuris consensu et utilitatis communione sociatus.
  La república (De Re Publica), 53 aC. — Marc Tul·li Ciceró
  • La força pot fer caure un tron; la saviesa sola pot fundar una república.[2]
(en francès) La force peut renverser un trône; la sagesse seule peut fonder une république.
  27 brumaire an II, «Sur la situation politique de la République», a la Convenció nacional de França, 18 de novembre de 1793. — Maximilien de Robespierre
Informe en nom del Comitè de salut pública sobre la situació política de la República
  • Abans de deu anys tota Europa serà cosaca, o tota una república.[3]
(en francès) Avant dix ans toute l'Europe peut être cosaque, ou toute en république.
  Las Cases, Memorial de Sainte-Hélène. — Napoleó Bonaparte
(en francès) En monarchie, l'insurrection est un pas en avant; en république, c'est un pas en arrière.
  Actes et paroles. Vol. 5. — Victor Hugo
  • No puc creure en una república que comença una revolució assassinant al seu proletariat.[5]
(en francès) Je ne peux pas croire à une république qui commence une révolution en tuant son propre prolétariat.
  Correspondence, volumen VIII, juliol 1848. — George Sand
  • La república és una anarquia positiva.[6]
(en francès) La république est une anarchie positive.
  Solution du problème social, 1848. — Pierre-Joseph Proudhon
  • La veritable república —els homes, els seus drets i res més; les dones, els seus drets i res menys.[7]
(en anglès) The true republic —men, their rights and nothing more; women, their rights and nothing less.
  The Revolution, 1868. — Susan B. Anthony
  • Una monarquia ha de ser governada amb els demòcrates i una república amb els aristòcrates.[8]
(en francès) Une monarchie doit être gouvernée avec des démocrates, et une république avec des aristocrates.
  La Confession de Talleyrand, 1891. — Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
  • La corrupció dels costums és mortal per a les repúbliques, i útil per a les tiranies i monarquies absolutes. Això sol és suficient per jutjar aquests dos sistemes de govern.[4]
(en italià) La corruttela de' costumi è mortale alle repubbliche, e utile alle tirannie e monarchie assolute. Questo solo basta a giudicare della natura e differenza di queste due sorte di governi.
  Zibaldone di pensieri, 1898-1900. — Giacomo Leopardi
  Balcó del Palau de la Generalitat, 6 d'octubre de 1934. — Lluís Companys i Jover
(en anglès) Our great Republic is a Government of laws and not of men.
  Discurs en el jurament com a president dels Estats Units d'Amèrica, 9 d'agost de 1974. — Gerald Ford

Dites populars

modifica
  • Los vagamonts son l'arna de la república y llevor de lladres.[11]

Frases fetes

modifica
  • República de les lletres.[12]
(var.) República literària.[13]
  Conjunt de literats i d'homes doctes.

Referències

modifica
  1. Ciceró, M. Tul.li. La república. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2006, p. 75. ISBN 847225867X. 
  2. Robespierre, Maximilien de. «Rapport fait à la Convention nationale au nom du Comité de salut public par le citoyen Robespierre, membre de ce comité, sur la situation politique de la République». gutenberg.org. Arxivat de l'original el 1465403206. [Consulta: 15 juny 2017].
  3. Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908. 
  4. 4,0 4,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  5. Purse, Nigel. Tom Stoppard's Plays: Patterns of Plenitude and Parsimony. Boston, Massachusetts: Brill, 2016, p. 115. ISBN 9789004319653. 
  6. Proudhon, Pierre Joseph. Solution du problème social. Paris: Pilhes, 1848. 
  7. «Susan B. Anthony». Schlesinger Librarian. Radcliffe Institute for Advanced Study. Arxivat de l'original el 1506189028. [Consulta: 15 juny 2017].
  8. Talleyrand-Périgord, Charles Maurice de. La Confession de Talleyrand. Paris: L. Sauvaitre, 1891 [Consulta: 1544592002]. 
  9. «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Joan Carné, 09-10-1934. [Consulta: 15 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  10. Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2016 [Consulta: 2 novembre 2024]. 
  11. Font, Ramón. Bons consells: ab la traducció castellana. Gerona: Estampa de'n Tomás Carreras, 1898. 
  12. «República». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  13. «república». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.